El partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD), que va quedar en segona posició en les eleccions federals que es van celebrar el passat mes de febrer, serà vigilat amb lupa a partir d’ara per l’Oficina per la Protecció de la Constitució (BfV per les seves sigles en alemany), que és com s’anomena als serveis d’intel·ligència del Ministeri de l’Interior, després que hagin classificat a la formació que lidera Alice Weidel “cas segur d’extremisme de dretes”. El servei d'intel·ligència nacional va anunciar que la sospita que el partit estava duent a terme accions contra l'ordre fonamental lliure i democràtic s'havia confirmat i, a les parts essencials, era certa. La decisió de la BfV permet a les autoritats augmentar la vigilància eventual del partit en l'àmbit nacional i utilitzar mitjans d'intel·ligència contra el partit, com gravacions d'àudio i vídeo o informants infiltrats, segons informa el diari Bild, i en teoria, podria obrir la porta a un procés de prohibició del partit. L'AfD, però, va ser la segona força més votada en les eleccions del 23 de febrer, amb un 20,8 % dels vots, per la qual cosa exercirà com a principal força de l'oposició a partir del 6 de maig, quan es constituirà el nou Bundestag.
De sospita a certesa
Fins ara, l'AfD estava classificada com a “cas sospitós” d'extrema dreta a escala federal, però ara ja no ha deixat dubtes. “La BfV va arribar a aquesta conclusió després d'una anàlisi pericial exhaustiva, intensiva i neutral" després de revisar l'informe que té sobre l'AfD, d'unes mil pàgines. De conformitat amb el mandat estatutari, la BfV havia d'avaluar les accions del partit en relació amb els principis fonamentals de la Constitució: la dignitat humana, el principi democràtic i l'estat de dret. L'agència assenyala en el comunicat que "la concepció ètnica i basada en l'ascendència que preval al partit no és compatible amb l'ordre democràtic bàsic". Aquesta concepció "pretén excloure determinats grups de població de la participació igualitària a la societat, sotmetre'ls a un tracte desigual que no s'ajusta a la Constitució", segons la BfV, que va al·ludir en el seu comunicat al "gran nombre de declaracions antiestrangers, antiminories, antiislam i antimusulmanes" dels líders del partit. És per això que, a més de la plataforma i les declaracions del partit federal, es van examinar en particular les declaracions i altres comportaments dels seus representants, així com els seus vincles amb actors i grups d'extrema dreta”, afirma el comunicat.
Els vicepresidents de la BfV, Sinan Selen i Silke Willen, consideren que les declaracions i posicions del partit i dels seus principals representants violen el principi de la dignitat humana. "El factor decisiu per a la nostra valoració és la concepció ètnica i basada en l'ascendència que té l'AfD del poble, que devalua grups sencers de població a Alemanya i en viola la dignitat humana", va assenyalar la vicepresidenta de la BfV. L’agència d’intel·ligència considera que l’AfD, a causa del “caràcter extremista de tot el partit, que menysprea la democràcia” i suposa una “amenaça per a la democràcia”.
En un comunicat, la ministra de l’interior sortint, la socialdemòcrata Nancy Faeser, ha defensat la decisió de la BfV en referir-s'hi en un comunicat com una "avaluació clara i inequívoca". Segons ha afirmat, “l’AfD defensa una concepció ètnica que discrimina grups sencers de població i tracta els ciutadans amb orígens migrants com si fossin alemanys de segona”.
S'obre la porta a la il·legalització?
La decisió de la BfV afecta tot el partit d'ultradreta, que ja comptava amb aquesta consideració de "cas segur" d'extremista de dretes a diversos estats federats (els anomenats Bundesläder), inclòs l'estat federal de Turíngia, on va guanyar les últimes eleccions regionals, celebrades el mes de setembre passat. La decisió de la BfV no només permet a les autoritats intensificar la vigilància, sinó que obre la porta legal a la il·legalització del partit, donat que justifica jurídicament la possibilitat de sol·licitar la seva prohibició davant el Tribunal Constitucional Federal. La Constitució alemanya (article 21) estableix que els partits que busquen menyscabar o eliminar l'ordre democràtic poden ser declarats inconstitucionals i, per tant, il·legalitzats. Aquest és un sistema de protecció de l'actual Constitució alemanya per evitar que pugui tornar a passar que un patit pugui convertir Alemanya en una dictadura des de dins del sistema democràtic, com va passar amb l'ascens d'Adolf Hitler. Segons Bild, però, aquest camí obert per un procediment de prohibició s'ha obert en teoria, però els obstacles són molt alts. El Tribunal Constitucional exigeix proves contundents tant de la intenció com de la capacitat real del partit per posar en perill el sistema democràtic, i actualment, encara que hi ha iniciatives i debats parlamentaris, encara no existeix prou majoria ni el consens polític necessari per iniciar formalment el procés.