El Palau Sant Jordi ha tremolat aquesta nit amb la força d’un terratrèmol d’emocions, llums i confessions. Lady Gaga ha tornat a Barcelona després de set anys d’absència, i ho ha fet, en el primer dels tres concerts que ha d'oferir a la capital catalana, com el que és: una sacerdotessa del pop, una artista total capaç de convertir un concert en una litúrgia d’art i redempció. Davant de 18.000 ànimes enfervorides, la novaiorquesa ha aixecat una catedral efímera de so i visió que, durant gairebé tres hores, ha convertit la ciutat en la capital mundial del glam gòtic i de la llibertat.

Quan el teló de vel negre ha caigut i Gaga ha emergit sobre una plataforma envoltada de flames, ha començat el Mayhem Ball, un espectacle que ha oscil·lat entre l’òpera gòtica i el club celestial

Des del primer minut, el públic —un mosaic de joves, parelles, famílies i desenes de fans queer que lluïen perruques, purpurina i ales negres— ha entès que no assistia a un simple concert. Quan el teló de vel negre ha caigut i Gaga ha emergit sobre una plataforma envoltada de flames, ha començat el Mayhem Ball, un espectacle que ha oscil·lat entre l’òpera gòtica i el club celestial. “Welcome to chaos. The category is: baila o muere”, ha clamat amb un somriure ferotge, abans d’esclatar Bloody Mary i Abracadabra, dos talls del seu nou disc Mayhem.

Una fe que no s'apaga

Cadascun dels cinc actes del concert ha estat un món propi: el vermell luxuriós del primer, la penombra de malson del segon, el blanc d’esperança del quart... fins a arribar a l’apoteosi final, amb Bad Romance convertit en una desfilada infernal de llum i foc. Enmig, Gaga es s'ha assegut al piano —com si aturés el temps— per cantar Shallow i Hair amb una emoció desbordant. “La darrera vegada que vaig venir no estava bé. Ara sí.  Ara soc feliç”, ha confessat amb la veu trencada. I el Sant Jordi ha respost amb un clam que ha semblat una abraçada col·lectiva.

Una artista total que si va caure, s'ha sabut aixecar, refermant la seva condició de diva. Inqüestionablement, la reina del pop electrònica

No hi ha faltat cap dels clàssics: Paparazzi, Alejandro, Born This Way —rebuda com un himne pels centenars de persones del col·lectiu LGTBIQ+ presents i dedicada “a la comunitat queer de Barcelona”—, ni tampoc Poker Face, corejada amb eufòria adolescent per fans que han crescut amb ella. Però el concert no ha estat un exercici de nostàlgia. Ben al contrari, ha estat una reafirmació de present, amb una Gaga entusiasta ballant i cridant.

Una artista total que, si va caure, s'ha sabut aixecar, refermant la seva condició de diva. Inqüestionablement, la reina del pop electrònica. El seu cos era metàfora, i cada canvi de vestuari el capítol d’una òpera visual que ha anat de l'univers pop gòtic de Tim Burton a l'expressionisme alemany.

Després d’aquesta primera nit a Barcelona, Lady Gaga ha tornat a evidenciar que el seu art és una fe que no s’apaga

Quan les darreres notes de Bad Romance s'han fos amb un mar de confeti platejat, la sensació era que tothom havia viscut una nit irrepetible. Lady Gaga ha mirat novament al públic i els ha donat les gràcies: “per fer-me sentir viva”. Potser, com deia aquell vell grup de Facebook universitari, hi va haver un dia en què algú va pensar que Stefani Germanotta “mai sería famosa”. Però, després d’aquesta primera nit a Barcelona, Lady Gaga ha tornat a evidenciar que el seu art és una fe que no s’apaga.