La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que revoqui l’absolució de l’exconseller de Cultura i diputat de Junts, Lluís Puig, i que el condemni per un delicte de desobediència a 2 anys d’inhabilitació a càrrec públic per haver-se negat a entregar les 44 peces del monestir de Vilanova de Sixena (Osca) que hi havia al Museu Diocesà de Lleida, i que finalment se les va endur la Guàrdia Civil el 2017. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va absoldre Puig el maig passat en concloure que la seva desobediència no va ser oberta i manifesta, com requereix el tipus penal. La Fiscalia, però, en un escrit avançat per l’agència Efe i al qual ha tingut accés ElNacional.cat, sosté que la sentència de l’alt tribunal català “està plegat d’errors”, i demana al Suprem que condemni Puig, tal com també demana l’Ajuntament de Vilanova de Sixena.
Paral·lelament, l'exconseller de Cultura Santi Vila fa mesos que espera una resposta de l'Audiència de Barcelona, després que la magistrada del Penal 20 de Barcelona li denegués l'aplicació de la llei d'amnistia i no ser jutjat pel cas Sixena, com al seu successor.
Aquesta causa penal continua, mentre s'espera que la jutgessa d'Osca resolgui sobre si els murals de Sixena, conservats durant anys per l'MNAC, han de dur-se al monestir, tot i la seva fragilitat, i amb les constants acusacions del govern de l'Aragó als professionals catalans.
Què significa "obertament"
En el seu escrit, el fiscal José Martínez Jiménez raona que és coneixedor de la jurisprudència del Tribunal Suprem que en cassació no es poden modificar els fets provats de la sentència recorreguda per revocar una absolució o una condemna més lleu. Hi afegeix que en el cas de la sentència de Puig, amb els fets provats que recull el TSJCm ja se'l pot condemnar perquè -a parer seu- l'error ha estat de l'alt tribunal català a l'hora d'interpretar la paraula "obertament", que es requereix en el delicte de desobediència.
La defensa de Puig, exercida per l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, va exposar que la voluntat del llavors conseller no era desobeir el mandat de la jutgessa d'Osca, sinó que acabava de prendre possessió del càrrec i demanava més temps, a més de ser informat pels juristes de la Generalitat que havien presentat recurs. Amb aquests arguments, el TSJC va descartar que la desobediència de Puig fos "una negativa franca, clara, palesa, indissimulada, evident o inequívoca", com exigeix la jurisprudència de l'alt tribunal espanyol.
Tanmateix, el fiscal assegura que punible també és "la desobediència que resulti de passivitat reiterada o presentació de dificultats i traves que en el fons demostren una voluntat rebel" i que "el vocable obertament no fa referència a les formes sinó al fons, perquè el tipus no protegeix l'aparença, sinó el nuclear: castiga la rebel·lia sense pal·liatius, encara que vingui adornada de protestes d'acatament".
El representant del Ministeri Públic hi conclou: "El fiscal no nega que al temps del requeriment l'encausat comuniqués les dificultats existents o que demanés un termini major sense haver obtingut resposta; no nega que funcionaris del seu departament advertissin de la necessitat de descatalogació o que l'encausat estigués preocupat per les conseqüències de l'incompliment. El que afirma el Fiscal és que el relat de fets provats subministra base fàctica suficient per a la condemna, sense necessitat d'introduir cap modificació en ell, en perjudici de l'encausat."