El Congrés dels Diputats celebrava aquest dimarts un ple ordinari. I arribava després que Carles Puigdemont solemnitzés la ruptura del pacte d’investidura de Pedro Sánchez pels incompliments del PSOE. Ara, la militància haurà d’avalar la decisió. 24 hores després, mentre el govern espanyol ha fet com si sentís ploure amb la trencadissa amb Junts i assegura que continuarà “negociant i dialogant” fins al 2027, la Cambra Baixa examinava dues lleis impulsades pel PP i pel PSOE. Les normes se sotmetien al primer examen parlamentari, la votació en la qual els grups decideixen si volen que es tramitin per poder-les estudiar i esmenar. S’escenificava la pretesa nova realitat parlamentària i Junts ha triat el camí del mig: els diputats han optat per l’abstenció i han premut el botó groc en les dues votacions. Des de les files juntaires, neguen que aquesta postura sigui un gest o una conseqüència de la decisió d’ahir. Tanmateix, fonts del partit ahir anticipaven que votarien a favor de la iniciativa socialista i veus de la Moncloa també donaven per fet aquest matí que el vot de Junts seria favorable. A més, els juntaires han permès que tiressin endavant tres punts d’una iniciativa del PP sobre immigració.
Una llei del PP perquè el control de les dades personals de la Fiscalia no depengui del fiscal general de l’Estat
En primer lloc, la proposició de llei del PP proposa una reforma de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal perquè el control de les dades personals de la Fiscalia no depengui del fiscal general de l’Estat. Els populars volen que el titular sigui nomenat per majoria absoluta del ple del Consell Fiscal (no pel govern espanyol ni el fiscal general de l’estat), que el lloc l’ocupin juristes de reconeguda competència amb quinze anys d’experiència i formació acreditada en protecció de dades i que tinguin un mandat de cinc anys no prorrogables. És una previsió que va desaparèixer amb la Llei d’Eficiència en la Justícia impulsada per Félix Bolaños. “Va suposar un retrocés per als principis d’independència i transparència”, ha reprovat Josep Pagès en nom de Junts, que ha defensat que revertir-ho és “raonable”.
I ha aprofitat per disparar a dreta i esquerra. “Vostès són els responsables de la instrumentalització partidista d’absolutament totes les institucions democràtiques de l’estat. [...] No ens creiem la seva gesticulació i pensem que són uns impostors quan presenten aquest tipus de propostes”, ha etzibat al PP. I ha carregat contra les propostes dels socialistes de cara a la justícia espanyola: “Eludeix qualsevol reflexió estructural sobre els dèficits democràtics i les garanties que arrossega el sistema judicial espanyol des del franquisme, perpetua un model aliè a la pluralitat social, a la diversitat nacional i lingüística i, sobretot, perpetua la instrumentalització política de la judicatura”.
Una llei del PSOE per endurir les multes per aparcar en zones de persones amb discapacitat
En segon lloc, la proposició de llei del PSOE, que s’ha pres en consideració sense cap vot en contra (només amb l’abstenció del PP, Vox i Junts), vol endurir les multes per aparcar en zones reservades per a persones amb discapacitat. Ara com ara, els ajuntaments poden denunciar aquestes infraccions, que se solen sancionar amb multes de 200 euros. Amb aquesta modificació, es vol castigar com a “infracció greu” el fet de parar o estacionar en aquestes zones, cosa que elevaria la sanció fins als 500 euros perquè sigui més dissuasiu. Durant el debat, la diputada de Junts Marta Madrenas ha lamentat que la mesura és “profundament incompleta, estètica, puntual i absolutament insuficient”, “no resoldrà les mancances estructurals en matèria d’accessibilitat” i “no pot substituir la necessitat de dissenyar una política integral que l’actual govern espanyol està evitant”.
“El principal problema és la manca de places adaptades, la falta de coordinació entre administracions i, sobretot, l’enorme dificultat dels ajuntaments per poder controlar i garantir el compliment de la norma per culpa de la històrica manca de recursos que pateixen”, ha denunciat. I ha conclòs enviant un missatge a la Moncloa: “Si el govern espanyol vol continuar governant sense complir, sense escoltar Catalunya i sense el suport de Junts, potser haurà de començar a pensar com ho farà”.
Tres vots a favor i tres abstencions en una iniciativa del PP
D’altra banda, també s’ha votat una moció impulsada pel Partit Popular (sense caràcter vinculant ni efectes jurídics) que incloïa una bateria de mesures vinculades amb la immigració. I les votacions han sigut poc ortodoxes. S’han aprovat quatre dels nou punts del text i tres d’ells han rebut llum verda gràcies a la posició de Junts. Ara bé, aquesta aritmètica parlamentària no és nova, donat que al llarg de la legislatura els juntaires han avalat algunes propostes dels populars a la Cambra Baixa. Així doncs, el Congrés ha reclamat una reforma del Codi Penal i de la Llei Orgànica del Poder Judicial per “reforçar la persecució dels delictes de tràfic de migrants comesos en aigües internacionals” i “reforçar la lluita contra les màfies mitjançant penes agreujades per reincidència, explotació o pertinença a organització criminal”. Vox hi ha votat a favor i Junts s’ha abstingut.
El mateix resultat s’ha produït per reclamar que es garanteixi que es determini l’edat dels menors estrangers no acompanyats en un màxim de 72 hores, que es tipifiqui penalment el frau d’edat i que es promogui la “reunificació familiar dels menors mitjançant acords de col·laboració amb els països d’origen”. A més, el PNB també s’ha sumat per reclamar que s’estableixi un “sistema àgil, rigorós i eficaç, dotant de més mitjans i personal a les oficines” per tramitar les sol·licituds d’asil i “accelerar els terminis de resolució i evitar possibles fraus en l’accés a la protecció internacional”. Finalment, els jeltzales han votat a favor (igual que Vox) de la petició per “reforçar els mitjans humans i tecnològics” de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat mitjançant la “integració i interoperabilitat de sistemes marítims, aeris i satel·litaris” per “prevenir la immigració il·legal”. Aquí Junts ha votat en contra.
Ara bé, el que ha cridat més l’atenció ha sigut en tres punts en els quals Junts ha votat a favor i Vox ha basculat entre l’abstenció i el vot en contra. La formació de Santiago Abascal ha rebutjat “establir un sistema d’autoritzacions temporals de residència i/o treball per punts, transparent i objectiu, que valori la formació, l’experiència, l’idioma i la integració, incorporant vies específiques per a la contractació en origen en sectors de difícil cobertura” i un “programa de migració circular i contractació temporal” que estigui “coordinat amb les comunitats autònomes”. És un dels punts del pla d’immigració que va presentar fa uns dies Alberto Núñez Feijóo. I Vox també ha votat en contra (i Junts a favor) de “revisar el sistema de prestacions”, com l’Ingrés Mínim Vital, per “vincular la seva percepció a la cerca activa d’ocupació” i a la “contribució efectiva al mercat laboral”. Finalment, Vox s’ha abstingut en la demanda de “garantir retorns i expulsions ràpids i efectius” i “establir l’expulsió com a regla general davant la comissió de delictes greus o reincidència dolosa”.