La tensió entre Hongria i Ucraïna fa un nou salt polític. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha fet pública una carta oberta adreçada al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en què l’acusa de perjudicar directament els interessos energètics hongaresos i d’actuar en coordinació amb Brussel·les per afavorir un canvi de govern a Budapest.
El document, publicat a la xarxa social X i datat el 26 de febrer del 2026, suposa un nou episodi en la relació tibant que Orbán manté tant amb Kíiv com amb les institucions comunitàries des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. El líder hongarès sosté que Zelenski ha intentat “forçar Hongria a entrar en guerra” i denuncia el bloqueig de l’oleoducte Druzhba —conegut també com a “Friendship”—, clau per al subministrament de petroli al país centreuropeu.
L’oleoducte Druzhba és una de les principals artèries energètiques que connecten Rússia amb diversos països de l’Europa central i oriental. Per a Hongria, que manté una forta dependència del cru rus, qualsevol interrupció representa un cop directe sobre el preu de l’energia i l’estabilitat econòmica interna. Orbán ha construït bona part del seu discurs polític sobre la defensa d’una energia “segura i assequible” per a les famílies hongareses, i interpreta qualsevol alteració com una agressió als interessos nacionals.
En la seva carta, el primer ministre afirma que la ciutadania hongaresa “no és responsable de la situació en què es troba Ucraïna” i insisteix que el país no vol participar en el conflicte ni finançar l’esforç bèl·lic. Aquesta posició consolida la línia política que Budapest ha mantingut des del 2022: suport humanitari a Kíiv, però rebuig a l’enviament d’armes i oposició a determinades sancions energètiques contra Moscou.
El missatge amagat d'Orbán
El missatge també conté una acusació de fons: Orbán suggereix que Zelenski, juntament amb Brussel·les i l’oposició hongaresa, treballa per afavorir un govern “pro-ucraïnès” a Hongria. Aquesta afirmació trasllada el conflicte més enllà de la guerra i l’inscriu en la batalla ideològica que Orbán manté amb la Unió Europea, especialment en matèria d’estat de dret i política exterior.
Des de Kíiv no hi ha hagut, de moment, una resposta oficial detallada al contingut de la carta. Ucraïna ha defensat reiteradament que la seva lluita és per la sobirania i la integritat territorial, i que les decisions sobre infraestructures energètiques s’emmarquen en un context de guerra i seguretat nacional.
El xoc posa de manifest una fractura persistent dins la Unió Europea sobre com gestionar la relació amb Rússia i fins a quin punt els estats membres han d’assumir costos econòmics en suport d’Ucraïna. Hongria s’ha convertit en una veu dissident dins el bloc, sovint frenant o condicionant decisions conjuntes.
Més enllà de la retòrica, el debat sobre el Druzhba simbolitza una qüestió més profunda: fins a quin punt la guerra redefineix les dependències energètiques i les lleialtats polítiques a Europa. Orbán apel·la al “respecte per Hongria”; Zelenski reclama unitat davant l’agressió russa. Entre aquests dos relats, el continent continua buscant equilibri en plena guerra.