Els Estats Units i Ucraïna han anunciat aquest diumenge la creació d’un “marc de pau actualitzat i refinat” per posar fi a la guerra amb Rússia, en un moviment polític que arriba només hores després que diversos països europeus proposessin una alternativa radicalment diferent del document filtrat la setmana anterior. Aquell text original, de 28 punts i impulsat inicialment per Washington, exigia concessions territorials d’Ucraïna a Rússia, limitacions estrictes al seu exèrcit i la renúncia a perseguir el Kremlin per crims de guerra. La filtració va desencadenar una tempesta diplomàtica que ha obligat la Casa Blanca a matisar la seva posició i a accelerar les negociacions.
A Suïssa, el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, va sortir d’una reunió amb la delegació ucraïnesa liderada per Andrí Iermak mostrant “molt d’optimisme”. El comunicat conjunt assegura que qualsevol acord final “defensarà plenament” la sobirania ucraïnesa, una formulació que contrasta amb les clàusules del document filtrat. Paral·lelament, Donald Trump va acusar Kíiv de mostrar “zero gratitud” pels esforços nord-americans, mentre Volodímir Zelenski va respondre amb un to conciliador, recordant la importància de l’assistència militar des dels primers enviaments de míssils Javelin.
Polèmica amb el pla "concebut a Moscou"
El caos comunicatiu als EUA ha revelat detalls comprometedors. Rubio va reconèixer que el pla s’havia “concebut a Moscou” abans de rectificar i afirmar que era d’autoria nord-americana amb aportacions de Rússia i Ucraïna. Investigacions internes indiquen que el document va ser redactat per Kirill Dmitriev, enviat de Putin, conjuntament amb l’emissari de Trump, Steve Witkoff. Un grup de senadors republicans ha afirmat que Rubio els va dir que el text no era “americà”, sinó rus, i que Moscou l’hauria fet arribar als EUA per després ser traslladat a Ucraïna.
El pla europeu, favorable a Ucraïna
Mentre Washington intentava recompondre el relat, els aliats europeus de Kíiv van reaccionar presentant un pla alternatiu molt més favorable a Ucraïna. Aquesta proposta situa qualsevol debat territorial després d’un alto el foc basat en la línia de contacte actual i sota supervisió nord-americana. A diferència del text de la Casa Blanca, Europa no exigeix que Kíiv abandoni ciutats que controla al Donbass ni veta la possibilitat d’entrada a l’OTAN, tot i reconèixer que no hi ha consens. Entre els punts més destacats hi ha la proposta que Rússia cedeixi la central nuclear de Zaporíjia a l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, i un sostre de 800.000 soldats per a l’exèrcit ucraïnès en temps de pau, 200.000 més que en el document nord-americà.
Els fons russos congelats s’utilitzarien per reconstruir Ucraïna, en lloc de ser parcialment transferits a inversors nord-americans. Europa també planteja la readmissió gradual de Rússia al G8 si Moscou manté una “pau sostenible”. Diversos líders europeus, reunits al G20 a Sud-àfrica, van avisar que la proposta de Washington requeria “més treball”, mentre el president polonès, Donald Tusk, qüestionava fins i tot “qui n’és realment l’autor”.
Rússia respon amb atacs massius
Aquestes tensions diplomàtiques coincideixen amb una escalada militar: Rússia va llançar diumenge un atac massiu amb drons contra Khàrkiv, causant quatre morts i múltiples ferits. Tot plegat augmenta la pressió sobre Zelenski, que admet que el seu país afronta una elecció “impossible” entre preservar els interessos nacionals i mantenir el suport de Washington. No obstant això, analistes com Olexiy Haran asseguren que la societat ucraïnesa rebutja àmpliament el pla Trump i dona suport a l’alternativa europea, malgrat les concessions que implica congelar el front. “Qualsevol acord de pau és cosa del poble ucraïnès”, afirma Haran. “I no podem acceptar aquests punts bojos del suposat pla de pau de Trump”.