Europa ha reaccionat amb rapidesa a la polèmica proposta de pau nord-americana per posar fi a la guerra a Ucraïna i, tot i haver estat inicialment agafada a contrapeu, ha escenificat una resposta unitària. Coincidint amb l’inici de les primeres trobades formals entre els equips negociadors dels Estats Units i Ucraïna aquest diumenge a Ginebra, fonts comunitàries han filtrat els principals punts d’una contraproposta europea que rebutja les condicions més lesives per a Kíiv. El document, avançat per Reuters, esmena tres dels aspectes més polèmics del pla nord-americà: s’oposa a la reducció de l’exèrcit ucraïnès, rebutja l’entrega immediata de territoris ocupats a Rússia i defensa el dret de Kíiv a decidir lliurement sobre la seva adhesió a organismes internacionals. Europa, que durant tota la guerra ha quedat relegada a un segon pla, vol marcar perfil propi en les negociacions i evitar que el futur d’Ucraïna es negociï a l'esquena del continent europeu.
El document europeu, preparat específicament per a les negociacions de Ginebra, introdueix matisos significatius respecte al pla impulsat pels Estats Units, especialment en els punts més sensibles per a Ucraïna. En primer lloc, proposa que l’exèrcit ucraïnès, que actualment compta amb prop de 900.000 efectius, es limiti a un màxim de 800.000 soldats en temps de pau, en contraposició als 600.000 que estipula la proposta nord-americana. Aquesta diferència no només és quantitativa, sinó conceptual, ja que Europa rebutja la idea d’un exèrcit ucraïnès “reduït estructuralment” com a condició per a l’entesa. La contraproposta europea també planteja que qualsevol negociació sobre territoris ocupats s’iniciï a partir de la línia de contacte actual —és a dir, la situació real del front— i no assumeixi prèviament que determinades zones han de quedar automàticament sota control rus.
El secretari del Consell Nacional de Seguretat i Defensa d’Ucraïna, Rustem Umerov, ha assegurat aquest diumenge des de Ginebra que l’equip negociador ucraïnès ha aconseguit incloure la majoria de les “prioritats clau” de Kíiv a l’última versió del document. En un missatge publicat al seu canal oficial de Telegram, Umerov ha afirmat que el text es troba encara “en les últimes etapes de coordinació”, però que reflecteix ja “la major part dels punts essencials” per a Ucraïna. Entre aquestes prioritats, també destaca la formulació revisada sobre l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN, que estipula que aquesta adhesió dependrà del consens dels membres de l’Aliança Atlàntica i reconeix explícitament que aquest consens “actualment no existeix”. A canvi, però, el document preveu que Washington ofereixi garanties de seguretat bilaterals similars a l’Article 5 del Tractat de l’OTAN, amb el compromís de defensar Ucraïna en cas d’un atac exterior.