La guerra d’Ucraïna continua passant factura a l’economia russa. El Kremlin preveu que la despesa destinada a l’ofensiva militar superi aquest any en prop de 24.000 milions d’euros el pressupost inicial previst per a la guerra, una situació que obliga el govern de Vladímir Putin a estudiar retallades i congelacions de despesa en altres àrees de l’Estat.
Segons una informació publicada pel diari britànic Financial Times, el ministre rus de Finances, Anton Siluànov, va demanar al govern a principis d’any que es congelessin partides pressupostàries no vinculades a defensa per poder assumir l’augment dels costos militars. La petició evidencia les dificultats creixents de Moscou per sostenir econòmicament una guerra que ja supera els tres anys de durada.
El pressupost estatal, destinat a la guerra
Actualment, Rússia destina prop del 40% del pressupost estatal a defensa i seguretat, una xifra sense precedents en les últimes dècades. Malgrat això, els ingressos públics no aconsegueixen compensar l’esforç econòmic derivat de la invasió d’Ucraïna, especialment en un context de sancions internacionals i de forta pressió sobre les finances del país.
Les dades oficials mostren que el dèficit públic rus ja equival al 2,5% del producte interior brut durant els primers mesos de l’any, el nivell més alt registrat des que Putin va ordenar l’inici de la invasió el febrer del 2022. Els experts alerten que aquesta situació podria obligar Moscou a revisar les seves prioritats pressupostàries i reduir inversions en sectors socials o infraestructures.
Tot i aquest escenari complicat, Rússia ha trobat un cert alleujament temporal gràcies a l’augment recent del preu del petroli arran de la tensió al Pròxim Orient i del conflicte amb l’Iran. L’encariment del cru ha impulsat els ingressos energètics russos, una de les principals fonts de finançament del Kremlin.
El barril de petroli ha superat puntualment els 100 dòlars, un nivell que no s’assolia des del 2022, i això ha permès incrementar la recaptació per exportacions energètiques. Malgrat tot, diversos analistes consideren que aquests ingressos extraordinaris difícilment seran suficients per cobrir el ritme creixent de despesa militar que exigeix la guerra.
L'economia russa, perjudicada
L’esforç econòmic també està transformant l’estructura interna de l’economia russa. La indústria militar ha incrementat la seva producció de manera accelerada, mentre altres sectors pateixen manca d’inversions, escassetat de mà d’obra i dificultats derivades de les sancions occidentals. A això s’hi suma la pressió inflacionària i la dependència cada vegada més gran dels ingressos energètics.
Mentrestant, el govern rus manté el discurs oficial que l’economia resisteix millor del que preveien els països occidentals. Moscou insisteix que les sancions no han aconseguit frenar la seva capacitat militar ni desestabilitzar el país. No obstant això, cada vegada són més les veus que alerten dels costos a llarg termini que pot tenir una guerra sostinguda sobre les finances públiques russes.
La necessitat de congelar altres despeses per prioritzar l’esforç bèl·lic evidencia fins a quin punt el conflicte ucraïnès continua condicionant tota l’estratègia política i econòmica del Kremlin. Amb la guerra encara lluny d’una resolució, Rússia afronta ara el repte de mantenir el ritme militar sense deteriorar encara més la seva situació financera.