La guerra d’Ucraïna ha entrat en una dimensió de desgast humà que ja és difícil de comparar amb cap conflicte recent a Europa. Segons les últimes estimacions dels serveis d’intel·ligència britànics, prop de mig milió de soldats russos haurien mort des que Vladímir Putin va ordenar la invasió el febrer del 2022. Una xifra que, si es confirma del tot, situaria el conflicte com una de les guerres més letals per a Rússia en dècades.
Les dades han estat apuntades per la directora del GCHQ, Anne Keast-Butler, que adverteix que l’exèrcit rus està experimentant un desgast sostingut i una pèrdua progressiva de capacitat operativa. Segons la seva anàlisi, Rússia estaria fins i tot “retrocedint en el camp de batalla” després d’haver arribat al seu punt àlgid d’iniciativa el 2022.
Malgrat la magnitud de les pèrdues, el ritme de la guerra no s’ha frenat. Diverses fonts occidentals situen les baixes russes totals —entre morts i ferits— en desenes de milers cada mes. En paral·lel, estimacions nord-americanes apunten que entre 15.000 i 20.000 soldats moririen mensualment, una rotació constant que evidencia la intensitat de les operacions militars.
Una guerra que es menja soldats
El conflicte s’ha convertit en una guerra d’atrició pura. L’estratègia russa, basada en ofensives contínues i una elevada tolerància a les baixes, ha permès mantenir pressió sobre el front, però a un cost humà cada vegada més difícil d’absorbir. Unitats senceres han estat rellevades o reconstruïdes diverses vegades des de l’inici de la invasió.
El general ucraïnès Andrí Biletski sosté que aquest desgast ja és visible sobre el terreny. Segons afirma, Rússia ha perdut part de la seva capacitat d’avenç sostingut i depèn cada cop més de l’impacte artiller i dels bombardejos aeris per mantenir la iniciativa. “La manca de personal ja no els permet repetir els moviments de fa un any”, apunta el comandament ucraïnès, que situa els pròxims mesos com un possible punt d’inflexió del conflicte.
Putin aguanta amb foc i míssils
Tot i això, el Kremlin manté una capacitat de pressió constant sobre Ucraïna. Els atacs amb míssils balístics i drons s’han intensificat en les últimes setmanes, colpejant infraestructures energètiques i zones urbanes lluny del front. És una manera de compensar les dificultats creixents en el combat terrestre. Kíiv alerta, a més, que Rússia ha començat a utilitzar míssils Oréixnik amb capacitat nuclear, un element que afegeix una dimensió encara més inquietant a l’escalada del conflicte.
En aquest context, el president ucraïnès Volodímir Zelenski insisteix que la guerra es decidirà en gran part en la capacitat de resistir aquest tipus d’atacs. Per això reclama als Estats Units més sistemes Patriot i més interceptors, amb l’objectiu de reduir l’avantatge rus en el cel. Amb les negociacions congelades i cap senyal de desescalada, la guerra entra en una fase en què el front ja no només es mesura en quilòmetres guanyats o perduts, sinó en una xifra cada vegada més difícil d’assumir: la dels morts.