SpaceX ha completat aquest divendres el dotzè vol de prova de Starship, el megacoet amb què Elon Musk vol fer un salt decisiu en la nova carrera espacial. La nau, desenvolupada per la companyia des de la base de Starbase, al sud de Texas, és una peça clau en els plans dels Estats Units per tornar a portar astronautes a la Lluna i, més endavant, obrir el camí cap a Mart.
El llançament s’ha fet després que un primer intent quedés ajornat el dia anterior per problemes tècnics. La prova ha servit per estrenar la nova versió V3 del sistema Starship, tant en el propulsor Super Heavy com en la nau superior. El conjunt, de 124 metres d’altura, és el coet més gran i potent construït fins ara per SpaceX.
Unes fallades que compliquen les coses
Tot i que la missió s’ha completat sense grans sobresalts, el vol ha evidenciat que el programa encara té reptes importants per superar. Durant l’ascens es van apagar dos motors: un del propulsor Super Heavy i un altre de la nau Starship. La pèrdua d’aquest motor no va impedir que la part superior continués el vol suborbital i acabés amerant de manera controlada a l’oceà Índic, després de poc més d’una hora de trajecte.
El retorn del propulsor, en canvi, no va sortir com estava previst. Els motors Raptor no es van encendre correctament durant la baixada i el Super Heavy va acabar impactant contra el golf de Mèxic, en lloc de fer un amaratge suau. En aquesta ocasió, SpaceX no va intentar capturar el propulsor amb la torre de llançament, una maniobra considerada imprescindible per fer realitat la reutilització completa del sistema.
Un altre dels objectius destacats de la prova era reencendre un motor Raptor en el buit de l’espai. Aquesta maniobra és essencial perquè Starship pugui tenir una utilitat pràctica en futures missions, com posar satèl·lits en òrbita o iniciar trajectes cap a la Lluna o Mart. Finalment, SpaceX va renunciar a fer aquesta reencesa perquè la trajectòria de la nau no era exactament la prevista.
Durant el vol, la companyia també va simular el desplegament de satèl·lits, una capacitat que haurà de perfeccionar si vol convertir Starship en un vehicle operatiu. Tot i els avenços, el sistema encara no ha demostrat que pugui assolir una òrbita terrestre baixa, el primer pas necessari per a qualsevol missió espacial de llarg abast.
La NASA segueix de prop l’evolució del programa, ja que necessita una versió avançada de Starship per al programa Artemis. L’objectiu és utilitzar aquest vehicle per portar astronautes fins a la superfície lunar en una futura missió tripulada. Els retards i els problemes tècnics, però, han afegit incertesa al calendari.
El desenvolupament de Starship ha estat marcat per proves irregulars, explosions i avenços parcials. Amb aquest dotzè vol, SpaceX aconsegueix estrenar la nova generació del seu megacoet i completar una missió important, però encara queda lluny de tenir a punt el vehicle que ha de permetre als Estats Units tornar a trepitjar la Lluna.
