El president rus, Vladímir Putin, ha viatjat aquesta setmana fora de les fronteres russes per primera vegada des que va començar la guerra amb Ucraïna. El destí ha sorprès. El president ha triat el Tadjikistan. El Kremlin va dir en un comunicat previ al viatge que les converses amb el president del país, Emomali Rahmon, se centrarien en l'aliança estratègica entre Moscou i Duixanbe i la situació a l'Afganistan. No hi havia més detalls. L'assessor de Putin en matèria d'exteriors, Iury Ushakov, havia dit prèviament que intentaria defensar que Tadjikistan s'unís al bloc comercial de la Unió Econòmica Eurasiàtica, liderada per Moscou. Tot i que això, no és del tot nou. Segons RFE/RL al Tadjikistan, també podrien tractar-se de temes més delicats. El locutor de programa hauria dit que Putin i Rahmon es trobarien individualment per parlar de temes delicats. Aquests punts inclourien parlar de la situació interna del país i la possible assistència de Duixanbe a Moscou per evitar l'impacte total de les sancions occidentals, la necessitat que Rahmon accepti el govern talibà i la delicada qüestió de successió. Ha estat una reunió amb estranyes coincidències, com la de celebració de la cimera de l'OTAN a Madrid, on Rússia ha deixat de ser un soci estratègic per passar a ser una amenaça. No es d'estranyar, doncs, que el Kremlin busqui explorar noves vies. Tot plegat forma part d'una estratègia del líder rus, que malgrat poder-se intuir, es fa difícil d'afirmar.
Un ídol de masses a Rússia?
Putin és celebrat com a algú a qui els russos han d'admirar i un dels millors governants que ha tingut el país. Qualsevol lloc on vagis de Moscou, hi ha fotos d'ell. Els quioscos venen pòsters i els programes de la televisió treuen notícies i fets relacionats amb ell de manera constant, mentre exclouen els altres polítics. Cap altre líder polític rus ha aconseguit concentrar tanta atenció dels mitjans. Així ho explica Robert Service al seu llibre Kremlin Winter. L'autor constata entre les pàgines del seu llibre que l'administració russa dedica molt de temps i energia a la tasca de donar una visió que engresqui i exciti els russos. Entenen la prioritat de persuadir els russos que amb Putin al capdavant, hi haurà millor vida. En aquell moment, molts ciutadans russos ho passaven malament pels canvis que vivien després de la fi del comunisme. En aquest sentit, Putin i Boris Ieltsin, abans que ell, s'entestaven a dir que un futur brillant els esperava.
A més, ressalta que Putin insisteix a verbalitzar el missatge que els russos han triat la democràcia podent seguir altres camins. També els diu que ja no han de demanar disculpes per a res. I destaca que hi ha elements que venen de fora que conspiren per produir una imatge de Rússia que no es correspon amb la realitat. A més, hi ha un consens social força extens que aposta per respectar els valors tradicionals i per tant, també les famílies tradicionals. De fet, el líder rus sempre s'ha mantingut molt silenciós sobre el seu propi matrimoni i posterior divorci. Precisament, per reforçar aquests valors tradicionals, aquesta setmana Putin ha signat un decret en virtut del qual estableix el 8 de juliol com el Dia de la Família, l'Amor i la Fidelitat. "A fi de preservar els valors familiars tradicionals i l'educació espiritual i moral dels nens i joves, decideixo instituir el Dia de la Família, l'Amor i la Fidelitat, i celebrar-ho el 8 de juliol", recull el decret.
Vladímir Putin no porta bé la dissolució de l'URSS
Com Putin, molts russos no han paït bé la desfeta de l'URSS i tot el que això comporta. Ara creuen la frontera i entren a Ucraïna o l'Uzbekistan, ressalta el mateix Service entre les seves pàgines. Països com Estònia o el Kazakstan són tan 'estrangers' com França o Grècia. El Regne Unit o França tenien colònies, però l'Imperi Rus s'estenia a través dels països veïns. Però amb el col·lapse de l'URSS i la independència de tots aquests països, Rússia va caure en una profunda crisi econòmica. Els russos que no es van poder beneficiar d'alguns privilegis van caure en la misèria i la pobresa més absoluta. I aleshores va arribar Putin. Putin no s'aguantaria sense suports i els té. Les enquestes diuen que més d'un 60% dels russos aprova l'"operació militar especial" a Ucraïna. Si bé és cert que després d'un període caòtic de Borís Ieltsin (1991-1999) Putin va aprofitar l'auge del petroli per fer injeccions monetàries a alguns sectors com l'educació o salut, es fa difícil entendre els suports incondicionals que el president de Rússia té.
"És cert que les enquestes russes indiquen de manera constant que gaudeix d'alts índexs d'aprovació i que aquests índexs han augmentat després de l'annexió de Crimea i novament després de l'inici de la guerra a Ucraïna. Però també és cert que Putin i els seus aliats han construït un sistema polític per eliminar qualsevol oposició real". Així s'explicava el director del Centre Havighurst d'Estudis Russos i Postsoviètics de la Universitat de Miami, Stephen Norris, en una entrevista a ElNacional.cat, que també destacava un altre fet important per sustentar aquest sistema. "S'han dedicat a emfatitzar com van ser de miserables els 90 per a la majoria de russos. Així que el suport a Putin en molts sentits és el resultat d'esforços: sense alternatives viables i constants recordatoris del caos de la dècada del 1990 i la majoria tendeix a aprovar a Putin".
La propaganda russa: com funciona?
La propaganda russa ha quedat palès que és quelcom important per mantenir-se al poder. I en aquest sentit, Putin i els seus assessors han estat hàbils. "Un dels primers objectius propagandístics de Rússia és que precisament els objectius de la guerra no estiguin clars", explicava Miguel Vázquez Liñan, expert en propaganda russa i Coordinador al Grup d'investigació en Memòria Històrica i Comunicació i professor de la Universitat de Sevilla. "Al principi es parlava de desarmar i desnazificar. Són ambigus. Qualsevol petit assoliment pot ser interpretat com que s'ha complert un objectiu. La propaganda era no aclarir els objectius, per això estem a l'expectativa perquè no sabem què volia exactament. En una altra conversa també amb ElNacional.cat destacava que "la propaganda de guerra té com a finalitat principal justificar la guerra. Fer veure que una guerra és justa des del punt de vista ètic i jurídic. Tots dos bàndols, en una guerra, s'acusen d'estar incomplint el dret internacional". En aquest sentit, l'expert constatava que "Putin justifica la guerra amb una exageració d'una cosa que té de fons quelcom comprensible: una potència assetjada en les seves fronteres perquè l'OTAN està cada vegada més a prop. Arriba un moment, que diu, donarem un cop de puny sobre la taula". Però, per què es parla de nazis? En aquest sentit, juga amb la memòria històrica perquè la Segona Guerra Mundial sempre ha tingut un paper molt important a Rússia.
Per què Putin encara es manté al poder?
La propaganda ajuda, tanmateix, no ho és tot. Quan Putin va ser nomenat president el 1999, la constitució de Rússia va limitar el president a dos mandats consecutius. Per això, després que va acabar el seu segon mandat el 2008, va exercir com a primer ministre abans de tornar a ser president el 2012. No obstant això, el gener del 2020 Putin va redactar una esmena constitucional que li permetria continuar sent president per dos mandats més. Es va incloure en un paquet d'esmenes que va ser aprovat per la legislatura russa i, el juliol del 2020, pels votants russos en un referèndum nacional, recorda Britannica. En aquest context, durant dues dècades, Putin ha consolidat el seu govern i ha projectat al poble rus una imatge de Rússia com a potència mundial. Segons destaca aquest mateix portal, també va convertir Rússia d'un estat democràtic naixent en un autocràtic, va ampliar la influència de Rússia a l'Orient Mitjà, va enfortir les relacions russes amb la Xina i va mostrar una voluntat d'usar la força per assolir els seus objectius, com en la seva annexió de Crimea el 2014 i la seva gran invasió a gran escala d'Ucraïna el 2022.
Els elogis i l'autobombo funcionen, però també el fet de silenciar veus crítiques i occidentals. Així, tal com recorda la mateixa web, el 27 de febrer de 2015, el líder opositor Boris Nemtsov va ser assassinat a trets prop del Kremlin, pocs dies després que es pronunciés en contra de la intervenció russa a Ucraïna. Nemtsov va ser l'últim crític de Putin a ser assassinat o morir en circumstàncies sospitoses. El gener de 2016, una investigació pública britànica va implicar oficialment Putin en l'assassinat el 2006 de l'exoficial del Servei Federal de Seguretat (FSB; el successor de la KGB) Alexander Litvinenko. Litvinenko, que s'havia pronunciat en contra dels vincles del govern rus amb el crim organitzat tant abans com després de la seva deserció al Regne Unit, va ser enverinat amb poloni-210 mentre bevia te al bar d'un hotel de Londres. Gran Bretanya va ordenar l'extradició dels dos homes acusats de dur a terme l'assassinat, però tots dos van negar la seva participació i un... Andrey Lugovoy, des de llavors havia estat elegit membre de la Duma i gaudia d'immunitat parlamentària davant d'enjudiciament.
Aleksey Navalny, un activista de l'oposició que havia aconseguit prominència per primera vegada com a líder del moviment de protesta del 2011, va ser empresonat repetidament per la qual cosa els seus partidaris van caracteritzar com a càrrecs de motivació política. Navalny va acabar segon a la carrera per l'alcaldia de Moscou el 2013, però el seu Partit del Progrés va ser exclòs de les eleccions posteriors per motius de procediment. Ara està detingut a Rússia. El 2 de febrer del 2021 va ser condemnat a tres anys i mig de presó per violar els termes d'una sentència per frau del 2014 i la llibertat condicional imposada. A més, el 20 d'agost del 2020 va ser hospitalitzat inconscient en estat greu, ingressat a la UCI a l'hospital d'Omsk a Sibèria. El seu portaveu va denunciar que "ha estat enverinat, intoxicat". Finalment, després de diverses peticions, van aconseguir traslladar-lo a Alemanya, per poder continuar el seu tractament.
Què passarà a partir d'ara?
En aquest sentit, doncs, no hi ha una sola explicació sinó que és més aviat un engranatge sencer. El que està clar, en aquest sentit, és que Putin s'ha aconseguit posar dins del cap de molts russos, encara que, n'hi ha que s'han mostrat contraris i lluiten per intentar revertir la situació. Sense anar més lluny, la guerra ha provocat tensions als instituts o acomiadaments de la feina per tenir una posició contrària a la del Kremlin. La maquinària funciona, malgrat que també hi ha entitats que intenten buscar escletxes i aportar una visió més crítica a la societat, com l'organització International Memorial. Caldrà veure si Putin podrà aconseguir mantenir-se més temps a la ment dels russos o si, per contra, la societat troba la manera de desconnectar-se dels tentacles de l'administració.
Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin, durant una reunió telemàtica / Efe