Breu, però intens. L'Aliança Atlàntica tanca aquest dijous la cimera que ha tirat endavant la seva estratègia per als deu anys vinents. Així, s'ha compromès a defensar "cada centímetre" del territori de tots els seus socis i que ha passat de considerar Rússia com a soci estratègic com més gran amenaça. Aquest dijous comença la segona i última jornada de la trobada que ha reunit durant dos dies una trentena de mandataris. Cap a les 8.30, estava prevista l'arribada dels caps d'Estat i de govern a Ifema que, una hora i mitja després, participaran en la cerimònia de signatura de la Carta de Compromís del Fons d'Innovació de l'OTAN.

Primera reunió de l'OTAN del dia

A partir de les 10.30 tindrà lloc la primera reunió del Consell de l'Atlàntic Nord a nivell de caps d'Estat i de govern. A les 12.15, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, oferirà la roda de premsa final de la cimera, a la qual seguiran les compareixences dels altres mandataris, com el president del Govern, Pedro Sánchez. Mentre això passa, Felip VI es reunirà amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, i ja a la tarda rebrà en audiència l'almirall Rob Bauer, president del Comitè Militar de l'OTAN. Letizia, per la seva banda, tornarà a veure's aquest matí amb els acompanyants dels mandataris, als quals ahir va mostrar el Museu Reina Sofia i el Palau Reial de la Granja de Sant Ildefons, en aquesta ocasió per visitar el Teatro Real.

Rússia, en el punt de mira de la cimera de l'OTAN

La cimera de l'OTAN va començar aquest dimecres amb el propòsit de traslladar un missatge d'unitat i democràcia davant les noves amenaces i s'esperava "crucial" per part del secretari general de l'Aliança, Jens Stoltenberg, i l'amfitrió de la trobada, Pedro Sánchez; i "veritablement històrica" ​​per la del president dels EUA, Joe Biden. Aquests dos dies han servit els aliats, que sumaran Finlàndia i Suècia després del desbloqueig al qual han arribat els dos països amb Turquia, per aprovar el nou concepte estratègic que guiarà les polítiques de l'organització transatlàntica davant els desafiaments i les amenaces la dècada que ve i que substitueix el que van il·luminar a Lisboa el 2010. Una cimera que, aleshores, posava fi a la guerra freda a Europa i on es va pactar que Rússia passava a ser un soci estratègic de l'Aliança.

El panorama, però ha canviat. Rússia ha passat de soci estratègic a ser considerada una amenaça. Concretament, l'OTAN l'ha assenyalat com la "més significativa i directa amenaça" per a la seguretat dels aliats i la pau i l'estabilitat a l'àrea euroatlàntica. "La Federació Russa és l'amenaça més important i directa per a la seguretat dels aliats i per a la pau i l'estabilitat a la zona euroatlàntica", recalca.

Espanya esgarrapa una mica de control al flanc sud

Però, a més de la Rússia de Putin, l'OTAN està decidida a “preservar la sobirania i la integritat territorial de tots els aliats davant de qualsevol agressor”. "En un context de competència estratègica –afirma–, millorarem la nostra consciència global per aconseguir dissuadir, defensar i respondre a tots els territoris en línia amb el nostre objectiu dels 360 graus", diu l'estratègia. Segons fonts espanyoles, aquest supòsit ha estat incorporat a instàncies del nostre país. El govern de Pedro Sánchez afirmava estar convençut que en cas d'una amenaça a la integritat territorial d'Espanya a les ciutats de Ceuta i Melilla, rebria l'auxili de l'Aliança. També, per primera vegada, l'OTAN ha inclòs la regió del Sahel com una zona que "afecta directament" la seguretat de l'OTAN i de tots els seus aliats.

Un dels objectius més importants d'Espanya en aquesta cimera era aconseguir una atenció més gran al flanc sud i així ho va demanar, amb el resultat que el Sahel és considerat, juntament amb l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica, com a font de "conflicte, fragilitat" i inestabilitat" i terreny fèrtil per a "la proliferació de grups armats, incloses organitzacions terroristes". Tenir en compte el flanc sud contribuirà, en opinió del govern, a l'augment de destructors nord-americans –de quatre a sis– que va traslladar dimarts a Sánchez el president nord-americà, Joe Biden.

Ho van fer en una reunió bilateral en què tots dos es van comprometre –en plena polèmica per la recent tragèdia a la tanca de Melilla en què van morir almenys 23 persones, segons el Marroc, i 37, segons les ONG– a col·laborar en un enfocament integral per a la gestió dels fluxos migratoris irregulars que garanteixi un tracte just i humà dels migrants.

 

Imatge principal: El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha ofert aquest dimecres un sopar al museu del Prado / Efe