En una reunió amb el president sud-africà, Cyril Ramaphosa, el president dels Estats Units, Donald Trump, va presentar unes suposades proves visuals per reforçar la seva afirmació d’un "genocidi blanc" a Sud-àfrica. Aquestes proves, però, han estat desacreditades, ja que incloïen imatges que en realitat pertanyen a la República Democràtica del Congo i no tenen cap relació amb la situació a Sud-àfrica.
Durant la trobada, Trump va mostrar diverses fotografies i vídeos que, segons ell, demostraven l’assassinat sistemàtic de pagesos blancs sud-africans. Un dels materials destacats era una captura de pantalla d’un vídeo publicat originalment per Reuters el febrer de 2024. Aquest vídeo mostrava treballadors humanitaris a Goma, a la RDC, manipulant sacs amb cossos després d’un enfrontament entre l’exèrcit i els rebels del grup M23. Els cossos pertanyien a víctimes d’aquests conflictes, no a pagesos blancs de Sud-àfrica.
Un altre vídeo presentat per Trump mostrava el que ell va qualificar de fossa comuna de blancs assassinats. Però aquest vídeo, segons fonts sud-africanes, correspon a un memorial temporal que es va construir per commemorar un assassinat domèstic, i no té res a veure amb un extermini massiu. A més, diversos dels elements visuals inclosos per Trump ja havien estat desmentits per organitzacions de verificació de fets com Reuters Fact Check.
Defensor d'un genocidi contra la minoria blanca
Trump ha estat un defensor de la teoria de la conspiració que afirma que existeix un genocidi contra la minoria blanca a Sud-àfrica, una idea propagada especialment en cercles d’extrema dreta. Durant el seu mandat, ja va provocar tensions diplomàtiques quan va demanar al Departament d’Estat que investigués el que ell anomenava "matances massives" de blancs. En aquest context, Trump també va proposar oferir asil als pagesos blancs, presentant-los com a "refugiats perseguits".
Ramaphosa va respondre de manera ferma, negant l’existència de cap política de persecució contra blancs i recordant que la majoria de les víctimes de la criminalitat violenta a Sud-àfrica són persones negres. El president sud-africà va qualificar les proves de Trump com a falses i va acusar-lo de promoure desinformació per motius polítics.
L’incident ha generat preocupació a escala internacional, no només per la desinformació difosa, sinó també per l’impacte que aquest tipus de narracions pot tenir en l’augment del racisme i la polarització social. Diversos analistes polítics han criticat Trump per utilitzar fonts no verificades i material manipulat per justificar una narrativa ideològica sense fonament real. També s’ha remarcat la responsabilitat dels líders mundials a l’hora de gestionar informació delicada en àmbits diplomàtics.
Aquest episodi evidencia els perills de la desinformació en l’esfera política global i la importància d’una verificació rigorosa de les fonts visuals i informatives, especialment quan es tracta de temes tan greus com el suposat genocidi d’un grup poblacional.