Colòmbia afronta aquest diumenge una segona volta presidencial marcada per la polarització i amb dues opcions antagòniques sobre la taula: la continuïtat del projecte polític impulsat per l’actual president, Gustavo Petro, representada pel candidat d’esquerres Iván Cepeda, o un gir cap a posicions alineades amb el trumpisme de la mà de l’ultradretà Abelardo De la Espriella. La campanya ha estat una de les més dures i crispades que es recorden al país llatinoamericà, amb una confrontació constant entre els dos aspirants i amb la irrupció del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha expressat públicament el seu “suport i força total” a De la Espriella. Sigui quin sigui el vencedor, el futur president haurà de governar en un escenari polític fragmentat, amb un Congrés sense majories clares que l’obligarà a buscar aliances i negociar per tirar endavant el seu programa durant el mandat 2026-2030.
Els dos candidats arriben a la cita decisiva després d’una primera volta molt ajustada celebrada el 31 de maig. De la Espriella, candidat del moviment Defensores de la Patria, es va imposar amb 10,3 milions de vots, el 43,78% del total, mentre que Cepeda, aspirant del Pacto Histórico, va quedar en segona posició amb 9,7 milions de paperetes, equivalents al 40,98%. Des d’aleshores, la campanya s’ha endurit encara més, amb una escalada de retrets, acusacions i desqualificacions personals. L’ultradretà ha qualificat reiteradament el seu adversari de “bandit, col·laborador de delinqüents”, “narcoterrorista” i “hereu de les FARC”, mentre que Cepeda l’ha definit com un “feixista mafiós”, “defensor de narcotraficants, paramilitars i estafadors” i “traïdor de la pàtria”. El candidat de l’esquerra ha anat un pas més enllà i ha anunciat accions judicials contra De la Espriella per presumptes vincles amb grups paramilitars, a més d’acusar-lo d’haver participat, a través del seu despatx d’advocats, en el suposat “robatori” de recursos destinats al sistema de salut.
La campanya tampoc no ha estat exempta d’entrebancs per a Cepeda, que fins a la primera volta apareixia com el gran favorit, però que ha vist com les enquestes per al duel definitiu li eren menys favorables. Diversos analistes atribueixen aquest desgast a una campanya considerada excessivament previsible, centrada en les reivindicacions tradicionals de l’esquerra i en intervencions han connectat poc amb una part de l’electorat. A això s’hi va afegir la polèmica generada quan el candidat del Pacto Histórico va qüestionar els resultats de la primera volta, una posició de la qual es va desdir una setmana després en acceptar l’escrutini i abandonar la idea d’impulsar una assemblea constituent.
Per contra, De la Espriella ha afrontat la campanya amb una estratègia molt diferent. L’advocat, conegut pels seus seguidors com “el Tigre” i sense experiència prèvia en política, ha apostat per un estil més informal i festiu que li ha permès guanyar visibilitat a les xarxes socials i, segons diverses anàlisis, atraure una part de la classe mitjana que va resultar decisiva en l’ascens de Petro a la presidència ara fa quatre anys. Tot i això, la seva candidatura ha estat envoltada de controvèrsia per l’ús recurrent de la samarreta de la selecció colombiana de futbol i d’altres símbols nacionals, elements centrals del seu relat polític. Els intents de la campanya de Cepeda de limitar-ne l’ús per la via judicial no van prosperar i les restriccions van acabar suspeses, fet que va permetre a De la Espriella i als seus simpatitzants continuar utilitzant aquests emblemes durant la recta final de la cursa electoral.
Continuisme o trumpisme
La pugna electoral també ha estat marcada per la intervenció, directa o indirecta, de dos actors que no figuren a la papereta: Petro i Trump. Tot i negar una implicació formal en la campanya, l’actual president de Colòmbia ha expressat reiteradament el seu suport a la continuïtat d’un govern d’esquerres a través de discursos i missatges a les xarxes socials, i fins i tot va arribar a qüestionar els resultats de la primera volta, una actitud que diversos observadors consideren que va acabar perjudicant Cepeda. A l’altre extrem, Trump va prometre el passat 10 de juny que Colòmbia tindria “el suport i la força total” dels Estats Units en cas de victòria de De la Espriella, que s’ha declarat admirador del republicà. Les paraules del president nord-americà van provocar una resposta immediata de Petro, que li va demanar que “no intervingui” en una decisió que correspon exclusivament al “poble de Colòmbia”, mentre que un grup de congressistes demòcrates també va criticar el que van considerar un intent d’“incidir directament en els resultats electorals” del país sud-americà.