La relació entre Donald Trump i l’Iran ha entrat en una nova fase crítica. El president nord-americà, que durant anys va defensar una política de màxima pressió contra la República Islàmica, afronta ara les conseqüències d’una guerra que havia de ser ràpida i decisiva, però que, segons diversos analistes, corre el risc de convertir-se en un dels principals problemes polítics del seu mandat.
Tal com explica el diari britànic The Guardian, la confrontació amb Teheran ocupa un lloc singular en la trajectòria política de Trump. La seva primera intervenció pública coneguda sobre política internacional es remunta al 1980, quan va criticar la gestió de la crisi dels ostatges nord-americans a l’ambaixada dels Estats Units a Teheran. Aquell episodi va contribuir a enfonsar la presidència de Jimmy Carter i va quedar gravat en la memòria col·lectiva dels Estats Units com un símbol d’impotència davant el règim iranià.
Més de quatre dècades després, Trump ha intentat projectar una imatge completament oposada. La intervenció militar impulsada aquest enguany contra l’Iran havia de demostrar determinació i força davant un dels principals adversaris geopolítics de Washington. Ara bé, el desenvolupament del conflicte ha generat nous interrogants sobre l’estratègia de la Casa Blanca.
Les realitats incòmodes de Trump
Segons The Guardian, l’administració nord-americana es troba atrapada entre diverses opcions incòmodes. Una escalada militar més gran podria comportar costos polítics i humans elevats, mentre que una retirada sense objectius clars assolits podria ser interpretada com un signe de debilitat. Aquesta situació recorda, segons el rotatiu britànic, els dilemes que van afrontar altres presidents nord-americans en la seva relació amb Teheran.
A més a més, la guerra ha provocat tensions dins mateix de la base política de Trump. Una part significativa del moviment MAGA s’havia alineat amb el president gràcies a la seva promesa d’evitar les anomenades “guerres eternes” al Pròxim Orient. Alguns dels seus partidaris més influents han expressat incomoditat davant una intervenció que consideren incompatible amb aquesta doctrina.
Al mateix temps, els sectors més partidaris d’una línia dura contra l’Iran tampoc amaguen les seves crítiques. Consideren que Washington no ha aprofitat plenament la seva superioritat militar i que les concessions recents a Teheran podrien reforçar la posició del règim en lloc de debilitar-lo.
Un conflicte que podria reforçar l'Iran?
Una de les principals preocupacions és que el conflicte acabi reforçant internament les autoritats iranianes. Històricament, els dirigents de la República Islàmica han utilitzat les amenaces externes per consolidar el suport intern i neutralitzar les divisions polítiques. Diversos observadors assenyalen que l’actual context podria reproduir aquesta dinàmica. D'aquesta manera, el futur de les relacions entre Washington i Teheran continua envoltat d’incertesa. L’acord assolit recentment entre les dues parts per reduir la tensió depèn de futures negociacions sobre el programa nuclear iranià, una qüestió que continua generant una profunda desconfiança entre els dos governs.
Per a Trump, les pròximes setmanes seran determinants. El president havia promès resoldre un dels conflictes més persistents de la política exterior nord-americana. Ara, però, s’enfronta a la possibilitat que sigui precisament l’Iran qui acabi condicionant el tram més delicat de la seva presidència i el seu llegat polític.