El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha advertit que celebrar eleccions mentre el país continua en guerra amb Rússia podria acabar “destruint” Ucraïna i provocant una fractura interna. Les declaracions arriben després que l’exministre de Defensa Mikhailo Fédorov, destituït fa poc més d’un mes, reclamés públicament la celebració d’eleccions malgrat el conflicte.
“Si volem destruir el país, durant una guerra com aquesta podem avançar cap a unes eleccions”, ha afirmat Zelenski en una trobada amb periodistes celebrada dissabte i de la qual aquest diumenge se n’han conegut més detalls. El president ha definit els comicis com un “risc enorme” i ha assegurat que podrien convertir-se en un “tsunami” capaç de dividir el país.
Ucraïna manté la llei marcial des de l’inici de la invasió russa a gran escala, el febrer del 2022, i la legislació impedeix celebrar eleccions mentre aquesta estigui vigent. El mandat presidencial de Zelenski va expirar formalment el maig del 2024, però la continuïtat de la guerra ha impedit convocar unes noves eleccions.
Qui pot garantir unes eleccions a Ucraïna?
El debat ha tornat ara al centre de l’escena política després del repte de Fédorov. L’exministre ha defensat que Ucraïna ha de recuperar el procés democràtic encara que la guerra s’allargui i ha reclamat trobar un mecanisme que permeti votar de manera legal i segura. La seva proposta suposa el desafiament polític més obert a Zelenski des de l’inici de la invasió.
Zelenski, però, no ha descartat completament unes eleccions. Tal com ha explicat el president, estaria disposat a donar-hi suport si els aliats d’Ucraïna estableixen unes condicions que permetin garantir que siguin segures, legítimes i democràtiques. El principal problema és com fer votar els militars desplegats al front, els milions d’ucraïnesos que han fugit del país i els ciutadans que viuen en zones exposades als bombardejos russos.
El president també ha relacionat el debat polític amb l’enduriment de l’ofensiva russa. Segons Zelenski, Moscou disposa d’entre 600 i 630 míssils balístics d’alta velocitat i està intentant fabricar-ne més de 100 cada mes. Ucraïna necessita reforçar la seva defensa aèria davant la previsió d’una nova campanya d’atacs contra infraestructures i ciutats durant l’hivern.
Ucraïna, sense Patriots
En aquest sentit, Zelenski ha reclamat fins a 360 interceptors Patriot, dels quals considera que 300 serien necessaris per afrontar els pròxims mesos. França i Alemanya han ofert reforçar el sistema de defensa aèria ucraïnès, mentre Kíiv continua pressionant Washington perquè cedeixi part dels seus estocs d’interceptors.
A més, Zelenski preveu que Rússia pugui mobilitzar uns 300.000 soldats després de les eleccions parlamentàries russes del setembre. Segons el president ucraïnès, Moscou intentaria reforçar així les seves forces i recuperar l’impuls al front, especialment a la regió de Donetsk.
Amb el front militar sota pressió i el debat polític obert per Fédorov, Zelenski manté que la prioritat és acabar la guerra i preservar Ucraïna com a estat independent abans de tornar a les urnes. La discussió sobre quan i com celebrar eleccions, però, amenaça d’obrir una nova esquerda en un país que fins ara havia mantingut una relativa unitat política davant la invasió russa.