En plena escalada militar i diplomàtica, Vladímir Putin ha anunciat aquest diumenge que Rússia ha dut a termee amb èxit la prova del Burevestnik, un míssil de creuer amb propulsió nuclear capaç de volar durant hores i esquivar sistemes de defensa. La notícia arriba just després que el Kremlin hagi tornat a colpejar Kíiv amb un dels seus bombardejos més letals de les últimes setmanes. El mandatari rus va destacar que l’arma, encara en desenvolupament, està impulsada per un motor nuclear i pot transportar una ogiva atòmica. Segons experts en control d’armes, el Burevestnik ha estat qualificat d'un “Txernòbil volador”, ja que utilitza un petit reactor com a font d’energia i podria emetre restes radioactives al llarg del seu trajecte, depenent del disseny i del combustible utilitzat. Aquesta combinació d’abast il·limitat i risc ambiental el converteix en un dels projectes més controvertits del programa armamentístic rus.
El president rus ha subratllat que l’arma “no té equivalent al món” i ha ordenat preparar la infraestructura necessària per al seu desplegament. Segons Valeri Gueràssimov, cap de l’estat major rus, el projectil va estar a l’aire durant 15 hores i va recórrer 14.000 quilòmetres, durant els quals va demostrar una gran capacitat per evitar sistemes antiaeris.
L’anunci coincideix amb un moment de màxima tensió amb els Estats Units: la setmana passada es va trencar una possible cimera entre Putin i Donald Trump, i Washington ha imposat sancions contra dues de les principals petrolieres russes, un dels moviments més contundents del nou govern nord-americà cap a Moscou.
El mateix emissari especial de Putin, Kirill Dmitriev, ha confirmat que va informar l’administració Trump dels resultats de la prova durant una visita recent als EUA, així com de la situació al front ucraïnès. Paral·lelament, Rússia ha dut a terme maniobres estratègiques amb les seves forces nuclears sota la supervisió directa del president.
La guerra no s'atura
Durant el cap de setmana, els sistemes antiaeris russos van repel·lir diversos atacs amb drons sobre la capital. Segons el batlle de Moscou, Serguei Sobianin, desenes d’aparells van ser abatuts, però els fragments van obligar a restringir temporalment l’activitat en dos aeroports. A la regió fronterera de Bélgorod, sis civils van resultar ferits per bombardejos ucraïnesos.
Mentrestant, Ucraïna ha viscut una altra nit d’horror. Més de cent drons russos van impactar sobre diversos districtes de Kíiv, on van destruir blocs residencials i van provocar almenys tres morts, entre ells una mare i la seva filla de 19 anys. Una trentena de persones van resultar ferides, set de les quals són nens. “Cada atac rus és un intent de destruir la nostra vida quotidiana”, va denunciar el president Volodímir Zelenski, que ha tornat a reclamar més sistemes antiaeris Patriot als seus aliats. Els bombardejos també van causar incendis en edificis de fins a setze plantes i van obligar els serveis d’emergència a rescatar diverses famílies atrapades. “Vam haver de baixar pel balcó amb una escala de bombers. Gairebé ens ofeguem pel fum”, explicava una veïna als mitjans locals i recull la CNN.
Escenari diplomàtic congelat
Els intents de Trump per reactivar les converses de pau amb Rússia s’han vist frustrats. Després d’una trucada amb Putin la setmana passada, l’expresident havia anunciat una cimera a Budapest, però finalment la va cancel·lar, assegurant que “no semblava el moment adequat”. Des de Moscou, el Kremlin n'ha minimitzat la cancel·lació, tot i que Putin ha evitat pronunciar-s'hi directament. Trump, en declaracions als periodistes durant el seu viatge a l'Àsia, va reconèixer sentir-se “decebut” amb la manca d’avenços, però va insistir que no tornarà a asseure’s amb el líder rus fins que no hi hagi “possibilitats reals d’un acord”. Amb el Burevestnik com a nou símbol de potència militar, Rússia pretén mostrar al món que continua tenint capacitat per desafiar tant la tecnologia occidental com les sancions econòmiques. Però mentre Moscou presumeix de poder nuclear, la pau continua més lluny que mai.