Els plans per a una cimera entre Donald Trump i Vladímir Putin a Budapest han quedat suspesos, després que Ucraïna i els seus aliats europeus intensifiquessin la pressió per assolir un alto el foc que no impliqui cap cessió territorial per part de Kíiv. Segons la Casa Blanca, “no hi ha plans” per a una reunió imminent entre el president dels Estats Units i el seu homòleg rus. La decisió arriba després d’una ronda diplomàtica fallida el cap de setmana passat, que no va aconseguir cap avenç significatiu per posar fi a la guerra iniciada per Rússia el 2022.
Dilluns, el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, va mantenir una trucada amb el ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov. Aquest va reiterar que Moscou no ha modificat la seva posició respecte als acords de la cimera d’Alaska i que qualsevol negociació futura haurà de tenir en compte aquests termes. En una declaració posterior, Trump va afirmar que no volia una “reunió malgastada” amb Putin: “No vull perdre el temps, així que veurem què passa”.
Una proposta rebutjada
Segons fonts diplomàtiques, durant una trucada entre Trump i Putin la setmana anterior, el líder rus hauria ofert cedir algunes parts de les províncies ocupades de Kherson i Zaporíjia, a canvi del control total de Donetsk, una regió estratègicament clau per a Rússia. Inicialment, Trump va semblar obert a estudiar la proposta, però finalment la va rebutjar diumenge passat. “El que vaig dir és que es talli en la línia de front actual. Que se’n vagin a casa. Que deixin de lluitar i de matar gent”, va declarar el president nord-americà a bord de l’Air Force One.
Tensió amb Zelenski i pressió armamentística
Trump es va reunir divendres amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a Washington, en una trobada tensa on es va plantejar, des de la Casa Blanca, la possibilitat que Ucraïna acceptés concessions territorials. Kíiv s’hi va negar rotundament, alhora que insistia en la seva petició de míssils de creuer Tomahawk per atacar infraestructura militar russa.
Aquesta sol·licitud es troba estancada, i el Kremlin ja ha advertit que l’ús d’aquest tipus d’armament dins territori rus seria considerat una escalada greu del conflicte.
Unitat europea per un alto el foc controlat
Dimarts, Zelenski i els líders de vuit països europeus –entre ells el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i Polònia– van fer pública una declaració conjunta donant suport a la idea d’un alto el foc basat en les línies actuals del front. Tot i que Ucraïna rebutja reconèixer formalment l’annexió de territoris per part de Rússia, ha expressat la seva disposició a pactar una pausa en els combats que implicaria, de facto, l’ocupació russa d’un 20% del país.
S’estaria treballant en una proposta de pau de 12 punts, inspirada en el pla de 20 punts dissenyat per posar fi a la guerra a Gaza. La iniciativa seria supervisada per una “junta de pau” presidida per Trump, segons Bloomberg.
Ajuda militar, pressió econòmica i fons russos
Els països del G7 i la Unió Europea han acordat continuar augmentant la pressió sobre l’economia russa. A més, s’està elaborant un pla perquè Ucraïna pugui accedir a 140.000 milions d’euros en actius congelats del banc central rus, principalment dipositats a Bèlgica. Aquesta ajuda s’estructuraria com un préstec, amb garanties vinculades a futures reparacions de guerra.
Aquesta ofensiva diplomàtica i econòmica evidencia la voluntat d’Occident de no cedir davant les demandes de Moscou, i de sostenir Ucraïna tant en el terreny militar com en les negociacions de pau. Però també reflecteix una realitat incòmoda: sense avenços clars al front, la guerra pot acabar cronificant-se sota una treva armada.