Sanae Takaichi, la primera dona que arriba al capdavant del govern japonès, afronta el seu debut internacional enmig d’una intensa expectació. El seu primer gran repte arriba aquesta setmana, quan rebrà a Tòquio el president dels Estats Units, Donald Trump, en el marc d’una gira asiàtica que inclou visites a l’emperador Naruhito i diverses trobades diplomàtiques.
L’escena és gairebé simbòlica: mesos abans d’assumir el càrrec, Takaichi havia rebut una invitació per reunir-se amb Trump, però va declinar l’oferiment, argumentant que el llavors primer ministre, Shigeru Ishiba, havia de ser el primer representant nipó a saludar el nou líder nord-americà. “Treballaré per guanyar-me un lloc que em permeti trobar-me amb ell amb dignitat”, havia escrit aleshores. Ara, aquella promesa s’ha complert.
Una trobada carregada de significat
El context no podria ser més delicat. Tot i que la relació entre Washington i Tòquio continua sent una de les aliances més sòlides del planeta, la falta d’experiència internacional de Takaichi i el caràcter imprevisible de Trump converteixen aquesta reunió en una autèntica prova d’equilibri diplomàtic. Les converses s’espera que girin al voltant de tres eixos: defensa, comerç i seguretat regional. El Japó, sota l’anterior executiu de Fumio Kishida, es va comprometre a elevar la despesa militar fins al 2% del PIB el 2027; Takaichi vol accelerar-ho un any i mig abans, però el finançament és encara una incògnita. Amb el ien en caiguda i una agenda de rebaixes fiscals sobre la taula, el seu marge és estret.
Pel que fa al comerç, la nova líder haurà d’afrontar la ressorgida guerra aranzelària impulsada per Trump, que ha posat en tensió fins i tot els aliats històrics. Tòquio ha acceptat invertir 550.000 milions de dòlars en indústries nord-americanes, a canvi d’una reducció parcial dels aranzels, però els detalls de l’acord continuen poc clars.
Entre Washington, Pequín i Seül
L’energia i la política regional també estaran al centre de l’agenda. El Japó continua depenent del gas natural rus, un fet que preocupa als Estats Units, que volen reduir aquesta vulnerabilitat. Takaichi ha promès diversificar les fonts energètiques, tot i advertir que un tall sobtat podria comprometre la seguretat energètica del país.
En l’àmbit diplomàtic, la nova primera ministra intentarà mantenir un fràgil equilibri entre la cooperació amb Corea del Sud i la rivalitat amb la Xina. Tot i la seva trajectòria nacionalista i les seves visites al polèmic santuari de Yasukuni, Takaichi ha adoptat un to més conciliador des de l’arribada al poder. Fins i tot ha elogiat la cultura popular sud-coreana, un gest interpretat com un intent de desgelar les relacions amb Seül, clau per a la seguretat regional. El veritable desafiament, però, és la gestió del vincle amb la Xina, principal soci comercial del Japó. Els dos països mantenen disputes territorials a les illes Senkaku (Diaoyu, per a Pequín), i la creixent presència militar xinesa a la zona continua encenent alarmes.
Una primera ministra sota el focus
Amb una popularitat del 71%, Takaichi arriba al seu viatge asiàtic amb un capital polític notable, però també amb l’ombra de diversos escàndols de corrupció dins del seu partit. El seu èxit o fracàs en aquesta gira marcarà tant la seva imatge a casa com el paper internacional del Japó en els pròxims anys. A la seva primera compareixença com a primera ministra, va assegurar que la relació amb els Estats Units és “la pedra angular de la política exterior japonesa” i va tancar amb una frase que resumeix el moment que viu: “No hi ha temps per aturar-se”. Ara, davant Trump, haurà de demostrar si pot navegar entre les grans potències sense perdre el rumb ni la dignitat que, fa uns anys, va dir que volia preservar.