➕ Per què Trump imposa ara sancions a Rússia?
➕ Putin, l’home que manté la guerra a Ucraïna i figura clau d’una treva
Només una setmana abans, els dos presidents havien mantingut una trucada telefònica després que Washington advertís Moscou que podria subministrar míssils Tomahawk a Ucraïna. El resultat de la conversa havia estat l’anunci d’una reunió “històrica” a la capital hongaresa. Una escena que recordava massa l’estiu passat, quan, enmig d’amenaces de noves sancions nord-americanes, Putin va rebre l’enviat especial de Trump, Steve Witkoff, i van acordar una primera cimera a Alaska. Aquella trobada, celebrada finalment amb poca preparació i menys resultats, va ser presentada pel Kremlin com un triomf simbòlic: Rússia tornava a ocupar un lloc central a l’escenari internacional.
Ara, però, l’ambient ha canviat. Trump ha optat per cancel·lar la cimera de Budapest amb l’argument que “no semblava que poguéssim arribar on necessitem arribar”. En paral·lel, el president nord-americà ha aparcat la seva tradicional estratègia de concessions cap a Moscou i ha anunciat sancions contra dues grans petrolieres russes, Rosneft i Lukoil. És un gir clar respecte a la seva actitud anterior, més inclinada al diàleg i la flexibilitat.
La frustració de Donald Trump
Aquest moviment respon, segons observadors, a la frustració creixent de Washington davant la manca de concessions del Kremlin. Tot i els contactes bilaterals, Rússia continua sense mostrar voluntat de pactar cap cessament d’hostilitats o compromís sobre Ucraïna. Les noves sancions busquen, doncs, augmentar la pressió, encara que difícilment faran rectificar Putin. Moscou, de fet, ha respost amb contundència.
➕ Què hi ha darrere de la cancel·lació de la cimera Putin-Trump a Budapest?
Putin ha qualificat les sancions d’“acte hostil” i d’intent d’imposar decisions sota pressió: “Cap poble amb dignitat accepta res sota coacció”, ha advertit. El to més bel·ligerant l’ha posat Dmitri Medvédev, expresident i actual vicepresident del Consell de Seguretat, que ha escrit a les xarxes que “els EUA són el nostre enemic” i que les decisions recents “constitueixen un acte de guerra”. La premsa russa també ha reaccionat amb duresa, criticant la “capritxositat” i la “falta de coherència” del principal soci negociador de Moscou, tal com recull la BBC.
Darrere la cancel·lació hi ha també un càlcul polític intern. Trump havia encarregat al secretari d’Estat, Marco Rubio, que preparés la trobada amb el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, per assegurar-se que la cimera tingués un propòsit real. Les converses prèvies, però, van deixar clar que no hi havia marge per a un acord, especialment pel rebuig rus a congelar les línies actuals del front a Ucraïna. Moscou insisteix que vol controlar tot el Donbàs, incloses les zones encara sota domini ucraïnès, una condició inacceptable tant per a Volodímir Zelenski com per a la Casa Blanca.
Putin vol la pau amb Ucraïna?
Per al Kremlin, una nova cimera amb Trump hauria estat un altre èxit simbòlic: un escenari europeu sense la Unió Europea a la taula, presentat com una humiliació per a Brussel·les. Durant dies, els mitjans russos van alimentar aquesta narrativa, tal com recull la BBC. Però, en paral·lel, també creixia el convenciment que, fins i tot si la trobada s’hagués celebrat, no hauria produït resultats concrets. Els diaris pròxims al poder demanen ara continuar la guerra sense concessions: “No hi ha cap raó perquè Moscou accepti un alto el foc”, publicava el Moskovski Komsomolets.
Rússia assegura que vol la pau, però només sota els seus propis termes: reconeixement de les conquestes militars, aturada de l’expansió de l’OTAN i, en última instància, retornar Ucraïna a la seva òrbita d’influència. Uns objectius que continuen sent inacceptables per a Occident. Les sancions de Washington i la suspensió de la cimera obren, molt possiblement, una nova etapa de distanciament diplomàtic. Trump pot decidir endurir encara més la pressió, però ningú descarta que, d’aquí a unes setmanes, la història torni a començar. No seria la primera vegada, i molt probablement, tampoc seria l'última.