Mentre els Estats Units i l’Iran negocien a Islamabad una sortida a la guerra a l’Orient Mitjà, el tercer actor implicat, Israel, continua la seva campanya de bombardejos al Líban. L’executiu de Benjamin Netanyahu ha estat objecte de crítiques aquest dissabte per part de l’actual president del Cidob, Josep Borrell. L’ex Alt Representant de la Unió Europea ha denunciat els atacs massius de Tel-Aviv i ha lamentat la inacció de la Comissió Europea que, segons diu, “no ha fet res”, no ha pres cap de les mesures que va dir que aplicaria contra Israel. En contraposició a la “pèrdua de credibilitat” de l’executiu comunitari, Borrell ha elevat Espanya com “l'única veu moral” que s'ha aixecat a Europa contra la situació a Gaza.

Precisament aquesta setmana s’ha produït un nou xoc diplomàtic entre Israel i Espanya. Netanyahu va dir divendres que l’executiu de Sánchez “difama” els “herois” hebreus. Sobre la polèmica, Borrell ha assegurat que “era d’esperar” i, a parer seu, demostra que la postura de la Moncloa és la correcta, perquè actua “com un contrapès” davant la “permissivitat” dels europeus respecte al que Israel ha fet a Gaza i a Cisjordània.


Les declaracions de Borrell, que sempre ha estat molt crític amb Israel, s’han produït en una atenció als mitjans en el marc d'una conferència organitzada aquest dissabte pel Cidob, la qual portava per títol Guerra i pau durant el segle XXI: és possible defensar Europa sense els Estats Units?. A la pregunta plantejada a l’acte, el diplomàtic ha subratllat que l'OTAN ha patit “un debilitament intern sense precedents” per culpa “l'agressivitat” del president nord-americà, Donald Trump, cap als seus aliats. En aquest sentit, ha etzibat al líder de la Casa Blanca que l’Aliança Atlàntica, “no va ser creada per aventures imperials a l'Orient Mitjà”.

A banda de Borrell, qui també ha parlat sobre el panorama internacional actual ha estat el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch. El dirigent ha apuntat que la Casa Blanca ha fet “un gir molt important” en la seva política exterior i de seguretat. “No sabem si és un gir definitiu o temporal, però ens hem de preparar per a les dues situacions”, ha assenyalat, tot subratllant que Europa ha de comptar amb les eines necessàries per assumir la seva seguretat “amb o sense els americans”.


Al mateix temps, ha identificat Catalunya com un territori a tenir en compte a l'hora de reforçar la indústria de la defensa i la seguretat, tot i que des d'un angle lluny del que és estrictament militar. “Quan parlem de defensa i seguretat no estem parlant d'armament (...) sinó d'una indústria dual que aprofiti les oportunitats per beneficiar a la ciutadania”, ha resumit.