Els Estats Units i l’Iran han iniciat a Islamabad unes converses d’alt nivell per intentar posar fi a la guerra, en un context marcat per la desconfiança mútua i discrepàncies profundes sobre qüestions clau com el Líban i les sancions. Les delegacions, encapçalades pel vicepresident nord-americà, JD Vance, i pel president del Parlament iranià, Mohammad Baqer Qalibaf, s’han trobat al Pakistan amb la mediació del govern de Shehbaz Sharif en el que pot esdevenir el contacte més rellevant entre ambdós països en dècades. De fet, si prosperen les trobades cara a cara, serien les primeres converses directes des del 2015, en un escenari marcat per una guerra que ha causat milers de morts i ha tensat tota la regió, amb impacte directe en rutes energètiques estratègiques com l’estret d’Ormuz.
El Líban i les sancions, al centre del bloqueig
Tot i l’expectació generada, l’inici efectiu del diàleg ha estat en dubte fins a l’últim moment. Teheran ha condicionat qualsevol negociació al compliment previ de dues demandes: el desbloqueig d’actius iranians i un alto el foc al Líban, un punt que xoca frontalment amb la posició dels Estats Units i Israel, que rebutgen incloure aquest escenari dins l’acord. “Dues de les mesures acordades mútuament entre les parts encara no s’han posat en marxa: un alto el foc al Líban i el lliurament abans de l'inici de les converses dels actius iranians congelats”, va advertir Qalibaf.
Des de Washington, el discurs combina voluntat de negociació amb advertències contundents. Donald Trump, com sempre, ha llançat missatges contradictoris: “Els iranians no semblen adonar-se que no tenen cap carta, més enllà d’una extorsió a curt termini del món mitjançant l’ús de vies navegables internacionals. L’única raó per la qual són vius avui és per negociar!”. En paral·lel, Vance ha rebaixat les expectatives tot apel·lant a la prudència i a la necessitat d’un compromís real: “Si els iranians estan disposats a negociar de bona fe, nosaltres descomptat estarem disposats a allargar-los la mà”, tot advertint que “si intenten jugar amb nosaltres, trobaran que l’equip negociador no és tan receptiu”.
Les exigències de les dues parts
Les posicions de partida continuen molt allunyades. L’Iran defensa un pla ampli que inclou el control de l’estret d’Ormuz, la retirada de forces nord-americanes de la regió i la fi de totes les sancions, a més de mantenir el seu programa d’enriquiment d’urani, que considera un dret sobirà. En canvi, els Estats Units exigeixen precisament la renúncia a aquest programa i el lliurament de reserves d’urani. Amb un alto el foc fràgil i un marge inicial de dues setmanes per avançar, les negociacions es desenvolupen sota fortes mesures de seguretat i amb la possibilitat que siguin indirectes, amb mediadors pakistanesos transmetent missatges entre delegacions separades.