El govern d’Israel ha anunciat aquest divendres l’exclusió d’Espanya del Centre de Coordinació Civil-Militar (CMCC), l’organisme multinacional encarregat de supervisar l’alto el foc a la Franja de Gaza acordat l'octubre del 2025 amb l’impuls dels Estats Units. La decisió arriba enmig d’un fort xoc diplomàtic amb l’executiu de Pedro Sánchez, al qual el primer ministre Benjamin Netanyahu acusa de mantenir una “obsessió antiisraeliana” i d’haver “difamat” els soldats de les Forces de Defensa d’Israel. “L’Estat d’Israel no guardarà silenci davant els que ens ataquen”, ha afirmat el mandatari hebreu, que ha justificat l’expulsió dels representants espanyols del centre situat a Kiryat Gat com a resposta a la posició reiterada del govern espanyol en el conflicte. “Espanya ha triat una vegada i una altra posicionar-se en contra d'Israel”, ha etzibat Netanyahu.
Prime Minister Benjamin Netanyahu:
— Prime Minister of Israel (@IsraeliPM) April 10, 2026
“Israel will not remain silent in the face of those who attack us.
Spain has defamed our heroes, the soldiers of the IDF, the soldiers of the most moral army in the world.
1/4 pic.twitter.com/c95fTDNXkW
El ministre d’Afers Exteriors israelià, Gideon Saar, ha afegit més llenya al foc en assegurar que el govern espanyol ha perdut credibilitat com a interlocutor en el procés de pau a Gaza. “El govern de Sánchez té un biaix antiisraelià tan flagrant que ha perdut qualsevol capacitat per ser un actor útil en l’aplicació del pla de pau del president [nord-americà, Donald] Trump”, ha afirmat a les xarxes socials. Saar ha afegit que la decisió ja ha estat comunicada formalment a Madrid i que també s’ha traslladat prèviament als Estats Units.
Durante mucho tiempo, el gobierno español, encabezado por @sanchezcastejon, ha actuado en contra del Estado de Israel por todos los medios posibles. Sánchez y sus ministros lanzan acusaciones falsas y difamatorias contra Israel y su ejército, difaman e incitan contra Israel y el…
— Gideon Sa'ar | גדעון סער (@gidonsaar) April 10, 2026
La tensió entre Madrid i Tel-Aviv s’ha anat intensificant en els darrers anys, arran de les crítiques reiterades de Sánchez i altres membres del seu executiu a l’ofensiva israeliana a Gaza. El govern espanyol ha qüestionat els bombardejos massius a l’enclavament palestí des dels mesos posteriors a l’atemptat de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, però la seva oposició a la campanya israeliana s’ha intensificat en les últimes setmanes arran de la guerra amb els Estats Units contra l’Iran, iniciada el passat 28 de febrer. Aquest xoc de posicionaments és, de fet, el teló de fons de la decisió d’excloure Espanya del CMCC.
Més de 700 morts tot i l’alto el foc
El CMCC és una peça central del pla impulsat per Trump per estabilitzar la Franja de Gaza, amb funcions com la coordinació de l’entrada d’ajuda humanitària i la supervisió del compliment de l’alto el foc. L’organisme està dirigit pel cap del Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM), Brad Cooper, i integra representants d’una vintena de països. Forma part d’una arquitectura més àmplia dissenyada per Washington, que també inclou la creació d’una Junta de Pau i d’un Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza (CNAG), integrat per tecnòcrates palestins cridats a assumir la gestió de l’enclavament. Tot i això, la seva efectivitat ha estat qüestionada, donat que des de l’aplicació de l’alto el foc han mort més de 700 palestins a l’enclavament, mentre que Hamàs ha denunciat restriccions continuades a l'accés d'ajuda i els reiterats bombardejos israelians.