Carregant...

Enmig de la tensió per la guerra a l'Orient Mitjà i en un moment especialment delicat per a l'Aràbia Saudita amb l'entrada dels rebels houthis del Iemen a la guerra a l'estret de Bab el-Màndeb o el seu colpejament a l'Iraq amb els Estats Units, tres de les grans potències regionals han signat un acord de mútua defensa. Des de la ciutat de la Meca, l'Aràbia Saudita, Turquia i el Pakistan han escenificat la signatura d'un acord de defensa conjunta que implica que una agressió contra un d'ells representarà un atac contra els tres. Al bell mig de la regió, i també de la tensió a l'Orient Mitjà, hi ha l'Iran, que no ha trigat a reaccionar a l'anunci de l'acord. El diputat i portaveu de la Comissió de Seguretat Nacional del Parlament iranià, Ebrahim Rezaei, ha advertit als saudites que l'acord "no els portarà seguretat", com tampoc ho haurien fet "anys de lactància unilateral dels estatunidencs". Per poder tenir seguretat, insisteix l'alt càrrec iranià, "reformin les seves polítiques per no haver de dependre de la seguretat d'altres". 

El lloc escollit per a la firma de l'acord, que han descrit com a "històric" per aquestes tres potències musulmanes sunnites, ha estat la ciutat de la Meca, on s'han reunit el príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman; el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif; i el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan. El pacte representa, en les seves paraules, una mostra de "solidaritat islàmica" compartida entre els tres països, que s'ha escenificat quan els tres líders han resat conjuntament les oracions del divendres —el dia sagrat per als musulmans— a la Gran Mesquita de la Meca.

Acord entre tres potències regionals

L'objectiu de l'Acord Conjunt de Defensa de la Meca, estableix com a objectiu "reforçar la dissuasió col·lectiva contra qualsevol acte d'agressió" i estipula que "qualsevol atac armat contra qualsevol dels tres Estats es considerarà un atac contra tots ells". Així mateix, preveu l'"enfortiment de tots els aspectes de la cooperació" en matèria de defensa entre aquests tres països, mentre que també busca ampliar els "interessos estratègics compartits" per "promoure la pau" a l'Orient Mitjà.

El text formalitza una unió en matèria de defensa de tres pesos pesants a la regió. Turquia té el segon exèrcit més nombrós de l'OTAN, només per darrere dels Estats Units i una creixent indústria de defensa; l'Aràbia Saudita és el principal pilar econòmic de la regió i el Pakistan, per la seva banda, és l'únic país de majoria musulmana amb armes nuclears, tot i que des de la Meca asseguren que l'acord no parla d'aquestes capacitats

Moment crític per a l'Aràbia Saudita

L'acord, però, es formalitza en un moment crític a la regió. Mentre Turquia insisteix a aturar la guerra a la Franja de Gaza, el Pakistan ha exercit aquests últims mesos com a mediador entre Teheran i Washington D. C. per arribar a un acord que posi fi al conflicte que els EUA van obrir, conjuntament amb Israel, el passat mes de febrer. Aquests dos països formalitzen l'acord amb Riad en un moment en el qual l'Aràbia fa front als atacs de represàlia iranians i de milícies proiranianes xiïtes de l'Iraq, el tancament de l'estret d'Ormuz i ara el llançament de drons i un bloqueig marítim per part dels houthis del Iemen.

Els insurgents van començar a colpejar la monarquia wahhabita després d'acusar-la de bombardejar l'aeroport de Sanà al juliol, i el dia 20 passat van anunciar un bloqueig a la navegació saudita al mar Roig, que després de la crisi d'Ormuz es va convertir en la principal via de sortida per a les exportacions de petroli de l'Aràbia Saudita.

Davant les lectures que poguessin fer l'Iran i els seus aliats xiïtes de l'acord de defensa tripartit, el sotssecretari per a la Diplomàcia Pública del Ministeri d'Exteriors saudita, Rayed Krimly, ha assegurat en un missatge a la xarxa social X que aquesta nova aliança no busca crear "un eix militar" sectari ni tampoc té "ambicions nuclears". "No constitueix una amenaça per a la seguretat de cap país de la regió ni representa una escalada de tensions entre cap Estat", ha insistit el diplomàtic.