La finestra diplomàtica ha durat menys d'una setmana. Els Estats Units han reprès aquesta matinada la campanya de bombardejos contra l'Iran amb una nova onada d'atacs sobre desenes d'objectius militars, després que aquest dimarts Teheran intentés atacar amb míssils una base nord-americana a Jordània. Paral·lelament, el conflicte ha obert un nou front al Mediterrani amb l'impacte d'un dron contra un vaixell nord-americà de gas natural liquat al port egipci de Damietta, un episodi que alimenta el temor que la guerra s'estigui expandint molt més enllà de les fronteres iranianes.
L'escalada arriba després d'uns dies en què semblava que Washington i Teheran podien tornar a explorar la via diplomàtica. Donald Trump havia ordenat divendres suspendre els bombardejos després de tretze nits consecutives d'atacs per donar una nova oportunitat a les negociacions. Però aquesta pausa s'ha trencat definitivament després que la Guàrdia Revolucionària iraniana llancés diversos míssils balístics contra una base dels Estats Units a Jordània. Segons Washington, tots els projectils van ser interceptats abans d'impactar.
— U.S. Central Command (@CENTCOM) July 30, 2026
Trump compleix l'amenaça
Poques hores després de l'atac iranià, Trump ja va advertir que la resposta seria contundent. "Ara ens toca a nosaltres", va afirmar davant dels periodistes, tot assegurant que els mateixos iranians havien admès que el llançament dels míssils havia estat "un error" i li havien demanat que no hi hagués represàlies. La resposta ha arribat a partir de les vuit del vespre, hora de Washington (les dues de la matinada a la península Ibèrica).
NOW - Trump on Iran: "We're going to be hitting them very hard, because it's our turn to hit them." pic.twitter.com/2wWaf4kl8C
— Disclose.tv (@disclosetv) July 29, 2026
El Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM) va anunciar una "intensa onada" de bombardejos contra desenes d'objectius del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC). Entre els blancs hi havia centres de comandament militar, instal·lacions de míssils i drons, sistemes de vigilància, defenses costaneres i capacitats navals. Segons el Pentàgon, l'objectiu de l'operació era "reduir encara més les amenaces que l'Iran i els seus aliats representen per a les forces nord-americanes, el transport marítim comercial i els països del Golf". Washington no ha informat de víctimes ni de l'abast dels danys causats pels atacs.
Organisasi teroris CENTCOM telah merilis video serangan terbaru mereka terhadap Iran.
— blackrengers (@blackrenge85717) July 30, 2026
😡 pic.twitter.com/vW0yKzhcze
Els Estats Units també han volgut enviar un missatge de força. El CENTCOM ha recordat que més de 50.000 militars nord-americans continuen desplegats a l'Orient Mitjà en estat de "màxima alerta, preparats i letals", una demostració que Washington es prepara per a una escalada prolongada si el conflicte continua intensificant-se.
U.S. forces began launching strikes against Iran at 8 p.m. ET today. The strikes are a powerful response to yesterday's attempted Iranian attacks on U.S. forces based in the Middle East.
— U.S. Central Command (@CENTCOM) July 30, 2026
Jordània torna a interceptar míssils
La tensió no s'ha acabat amb els bombardejos. Poc després de l'ofensiva nord-americana, l'exèrcit jordà va anunciar que havia interceptat cinc nous míssils dirigits contra el seu territori, que va atribuir a l'Iran. Segons Amman, tots els projectils van ser destruïts abans d'impactar i no es van registrar víctimes. Paral·lelament, mitjans iranians informaven d'explosions a prop de la base aèria jordana de Mawfaq al Sultan, una instal·lació utilitzada per les forces dels Estats Units i que ja havia estat objectiu d'atacs anteriors.
Al mateix temps, diverses explosions es van sentir en ciutats del sud de l'Iran com Bushehr i Bandar Abbas, mentre tornaven a sonar les sirenes antiaèries, un escenari que recorda els tretze dies de bombardejos consecutius viscuts abans de l'última treva.
La guerra arriba al Mediterrani
Mentre els míssils nord-americans tornaven a caure sobre territori iranià, un altre incident ha ampliat encara més el radi del conflicte. Un dron va impactar contra l'Energos Winter, una planta flotant d'emmagatzematge i regasificació de gas natural liquat (FSRU) de propietat nord-americana atracada al port egipci de Damietta, al Mediterrani. L'explosió va provocar un incendi que posteriorment es va estendre al vaixell Gaslog Salem.
El Ministeri del Petroli d'Egipte va confirmar l'incendi, tot i que no ha atribuït oficialment les causes de l'explosió. Diverses fonts comercials i de seguretat marítima apunten, però, que l'origen més probable és un atac amb dron. Les autoritats egípcies asseguren que el foc va poder ser extingit ràpidament i que no hi ha hagut víctimes. De moment, ningú ha reivindicat l'atac, però la seva coincidència temporal amb els bombardejos nord-americans i les represàlies iranianes reforça la percepció que la guerra comença a afectar infraestructures energètiques molt allunyades dels principals fronts de combat.
🇪🇬🇺🇸🔥 #ULTIMAHORA: Drones desconocidos atacan un buque de GNL estadounidense en Egipto.
— 𝔻𝕖𝕤𝕕𝕖 𝕃𝕒𝕤 𝕋𝕣𝕚𝕟𝕔𝕙𝕖𝕣𝕒𝕤 (@DOGDEGA) July 29, 2026
Un ataque con drones ha provocado un incendio en un buque de EE. UU. en el puerto egipcio de Damietta, en el Mediterráneo. Otro barco también resultó dañado, aunque en este caso no llegó a… pic.twitter.com/54WDkCUdUT
Un conflicte cada vegada més regional
L'episodi d'Egipte arriba després que els Estats Units i l'Aràbia Saudita ataquessin grups armats proiranians a l'est de l'Iraq i després que els houthis del Iemen anunciessin un bloqueig naval contra l'Aràbia Saudita, ampliant encara més el nombre d'actors implicats. El resultat és un escenari molt més complex que el de fa només uns dies. Els combats ja no se circumscriuen exclusivament a l'Iran i Israel o als intercanvis entre Washington i Teheran, sinó que s'estenen per Jordània, l'Iraq, el Iemen, el Golf Pèrsic i ara també el Mediterrani oriental. La implicació directa de l'Aràbia Saudita, principal potència sunnita de la regió, suposa un nou punt d'inflexió. A la guerra entre els Estats Units i l'Iran s'hi afegeixen ara milícies iraquianes, els houthis del Iemen, Jordània i, indirectament, Egipte, fet que multiplica el risc d'una conflagració regional molt més difícil de contenir.
Després de cinc mesos de combats, la possibilitat de reprendre les negociacions sembla avui més lluny que fa una setmana. En canvi, cada nou atac amplia el nombre d'actors implicats i alimenta el temor que l'Orient Mitjà s'endinsi en una guerra de dimensions encara més imprevisibles. Però malgrat aquesta nova espiral militar, cap de les parts ha tancat completament la porta a reprendre els contactes diplomàtics. Tanmateix, després de la ruptura de la treva tàcita dels darrers dies i de la reactivació dels bombardejos nord-americans, qualsevol intent de negociació torna a quedar condicionat per una escalada que sembla lluny d'haver tocat sostre.