Fa gairebé set setmanes que va començar l'ofensiva d'Israel a la Franja de Gaza, a conseqüència de l'atac de Hamàs el 7 d'octubre –tot i l'alto el foc que ha començat aquest divendres–. El 24 de febrer del 2022, Rússia va començar la invasió a gran escala d'Ucraïna. El 15 de març del 2011 va començar la guerra a Síria. Són només tres dels conflictes que hi ha sense resoldre al món.
A l'edat mitjana a les persones amb un trastorn mental se les tractava com a posseïdes per esperits diabòlics. Especialment per part de l'Església catòlica, que considerava els símptomes com una cosa relacionada amb la bruixeria, destaca una publicació del portal activament.org. Des de l'antiguitat les persones amb algun problema mental convivien amb la resta de la societat. Això sí, la relació amb els altres depenia del lloc o la cultura, però sempre entre el rebuig. No va ser fins al segle XIX que es van crear hospitals especials per a "bojos" –se'ls catalogava sota aquesta etiqueta– amb la intenció de donar-los un tractament mèdic sense violència, com s'havia fet aleshores. Les cel·les d'aïllament continuaven existint. No va ser fins al 1926 que es va crear, tal com destaca la cadena SER, la primera escola de Psiquiatria per estudiar i tractar malalties mentals. Un fet que sembla habitual ara, no té 100 anys d'història. Tot i això, a partir dels anys trenta, tota reforma xocava sempre amb l'eterna falta de pressupost –un fet que no sembla haver canviat tant–, cosa que condemnava al fracàs qualsevol política que pretengués millorar dràsticament la situació d'aquests malalts. Encara en aquells anys s'utilitzava l'electroxoc, la lobotomia o la insulina com a mètodes per tractar els pacients. Per sort això ha quedat enrere. El que no ha quedat enrere són els traumes, l'ansietat, l'estrès posttraumàtic, l'angoixa, el patiment i els diferents trastorns.
Quan es pensa en salut mental, l'última connexió que es fa és amb una guerra com les que es viuen de fa anys; com la de Síria, Ucraïna o el conflicte entre Israel i Hamàs. Encara que, de guerres, n'hi ha de moltes i de molts tipus. Si bé és cert que en un conflicte bèl·lic no és una prioritat, a llarg termini pot deixar unes conseqüències fatals, especialment, si com totes les malalties mentals, no obtenen cap mena de tractament. És difícil en aquest context constatar l'impacte en la salut mental que han tingut guerres en curs, com les recentment mencionades.
L'odissea del trastorn per estrès posttraumàtic
Els soldats continuen lluitant, malgrat que ja no hi ha guerra. Els civils encara senten bombes i explosions al seu costat, tot i que ja no n'hi ha. Un clàxon et pot fer recordar una alarma antiaèria, encara que ja no se'n sentin. Faltes de concentració, impossibilitat de parlar, malsons, depressió. Abans es creia, tal com destaca el National Geographic, que els soldats simplement estaven embruixats per fantasmes. Si són tractats avui, el més normal és que rebin un diagnòstic psiquiàtric formal de trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT). Si bé és cert que aquest trastorn té unes arrels fortes al combat, la comunitat mèdica reconeix ara que aquest és un trastorn que afecta per igual a civils i soldats. I és que, de guerres, n'hi ha de molts tipus. Els pacients desenvolupen aquest trastorn, segons detalla la mateixa publicació, després d'experimentar o presenciar un succés traumàtic, definit com a amenaça o mort real, lesions greus o violència sexual. I els seus símptomes afecten la seva capacitat per afrontar el present.
La Primera Guerra Mundial, en aquest cas, va introduir una sèrie d'armes de combat que fins aleshores ningú havia pogut imaginar. Va ser aleshores que va sorgir el terme de "neurosis de guerra", per descriure una sèrie de lesions mentals. Des de tics facials, fins a la impossibilitat de parlar. Segons destaca la mateixa publicació, centenars de milers de soldats de tots dos costats van sortir de la Primera Guerra Mundial sota el qual ara rebria el nom de TEPT. Els tractaments, en aquell moment, estaven lligats a la disciplina, tal com insisteix la publicació, citant la historiadora Fiona Reid. "El tractament de la neurosi de guerra estava constantment lligat a la disciplina" als exèrcits que tenien problemes per alinear les seves creences en el valor i l'heroisme amb la realitat dels homes que portaven ferides invisibles.
A la Segona Guerra Mundial les coses van canviar una mica –una mica–. En aquell moment, els psiquiatres ja reconeixien que cada vegada més soldats que participaven en combats tindrien problemes de salut mental a posteriori. Van arribar a la conclusió que massa homes propensos a l'ansietat o a les "tendències neuròtiques" havien estat seleccionats per servir en l'anterior guerra. Però la realitat va ser una altra. El National Geographic mateix destaca que la Segona Guerra Mundial va acabar amb el doble de soldats diagnosticats amb TEPT que la Primera Guerra Mundial.
Les definicions avui de l'estrès posttraumàtic
Avui la definició de TEPT és molt més àmplia que mai. S'inclouen supervivents no només de guerra i soldats. Si no supervivents d'abusos, agressions sexuals, maltractament, crisis sanitàries, desastres naturals, operacions quirúrgiques, dol, tirotejos, accidents i altres situacions. S'associa a diversos tipus de trastorns, des de flashbacks i malsons fins a la hipervigilància, problemes de concentració, amnèsia, dissociació i creences negatives sobre si mateixos o sobre els altres, destaca l'article. Els investigadors, però, van fent feina i van desenvolupant nous tractaments per al TEPT i aprenen més sobre com el trauma afecta el cervell i el cos. També estan observant si els efectes d'un trauma es poden transmetre d'una generació a una altra, constata també National Geographic.
El dany psicològic de les guerres
Les guerres produeixen un dolor psicològic enorme provocant dolor també a la població civil. El setge, la violència, les bombes, la mort, la por. La destrucció dels habitatges, escoles, escenes de quotidianitat. És una clara mostra del deteriorament de les condicions de vida de les persones. I, per tant, de salut mental. A més, cal posar èmfasi en el fet que les guerres eliminen tota l'estructura social i econòmica, produeixen pobresa, exclusió i pèrdua de valors, com recorda el portal consaludmental.org. “Els conflictes bèl·lics són letals per a la salut mental de les persones”, advertia Nel González Zapico, president de la Confederació Salut Mental España, en un article de la mateixa web. “No podem oblidar que les conseqüències de la guerra es prolonguen molt més enllà del dia que acaben, perquè deixen empremta no només a l'estructura social i econòmica d'un país, sinó a la salut mental de les persones que la pateixen, i que això pot tenir repercussions molt importants en el benestar de la població a mitjà-llarg termini”.
L'OMS calcula que el 10% de les persones que viuen experiències traumàtiques solen patir greus problemes de salut mental. El mateix article, cita que els nens, nenes i adolescents són especialment vulnerables; segons indica Mental Health Europa (MHE). “Les Experiències Adverses a la Infància (ACE, per les sigles en anglès) tenen una poderosa relació amb la salut física i mental de les persones adultes”. Per altra banda, el mateix article, es fa ressò d'un estudi publicat per The Lancet el 2019 que va actualitzar, a pitjor, les estimacions de l'OMS: “Aproximadament una de cada cinc persones en entorns posteriors a un conflicte té depressió, trastorn d'ansietat, trastorn d'estrès posttraumàtic, trastorn bipolar o esquizofrènia”. Encara és d'hora per saber o calcular la magnitud de l'impacte en la salut mental de les persones afectades pel conflicte entre Hamàs i Israel. Amb les dades a la mà, però, queda clar que les conseqüències seran greus. Com la xifra que es pot desprendre dels altres dos conflictes mencionats també.