El passat 7 d'octubre, Hamàs va protagonitzar un atac sense precedents. En aquest context, se sabia que Israel reaccionaria. La venjança d'Israel ha estat poderosa, tal com va prometre el primer ministre Benjamin Netanyahu. Però, per què aquesta guerra és diferent de les altres? Segons un article de la BBC, la bretxa més greu en el fracturat panorama geopolític de la regió ha estat entre els amics i aliats de l'Iran i els amics aliats dels EUA.
El nucli de la xarxa iraniana, de vegades anomenat "l'eix de la resistència", està format per Hezbollah al Líban, el règim d'Assad a Síria, i una varietat de milícies iranianes armades i enterrades a l'Iran. Iran, a més, també s'està acostant a Rússia i la Xina. A més, s'ha convertit en un esforç important de Rússia en la seva guerra a Ucraïna. La Xina, per la seva banda, compra petroli a l'Iran. Com més duri la guerra a Gaza i mentre Israel mati a més civils palestins i destrueixi més cases, més gran serà el conflicte que podria acabar petant entre tots aquests membres.
Els agents implicats en el conflicte
La frontera entre Israel i el Líban s'està escalfant, lentament i constantment. Ni Israel ni Hezbollah volen una guerra a gran escala. Però a mesura que intercanvien cops cada cop més forts, augmentaran els riscos d'una escalada incontrolada. Els houthis al Iemen han estat llançant míssils i avions no tripulats cap a Israel. Tots ells han estat enderrocats, fins ara, per les defenses aèries d'Israel o per vaixells de guerra de l'exèrcit nord-americana al Mar Roig.
A l'Iraq, milícies recolzades per l'Iran han atacat bases nord-americanes. Els Estats Units va prendre represàlies en alguns dels seus llocs a Síria. Un cop més, totes les parts intenten limitar l'escalada, però controlar el ritme de l'acció militar sempre és difícil.
Del costat dels Estats Units hi ha Israel, els estats petroliers del Golf, Jordània i Egipte. Els Estats Units continuen brindant un ferm suport a Israel, encara que és clar que el president Joe Biden se sent incòmode amb la manera com Israel està matant tants civils palestins. El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, ha dit públicament que s'està matant massa civils palestins.
Tots els aliats àrabs dels Estats Units han condemnat el que està fent Israel i han demanat un alto el foc. La visió de centenars de milers de palestins fugint de casa seva al nord de Gaza i caminant per la carretera principal cap al sud desperta els fantasmes de la victòria d'Israel sobre els àrabs en la seva guerra d'independència el 1948.
Més de 700.000 palestins van fugir o van ser obligats a abandonar casa seva a punta de pistola pels israelians, esdeveniments que els palestins anomenen el Nakba: la catàstrofe. Els descendents dels refugiats de 1948 inclouen gran part de la població de la Franja de Gaza.
Els plans de Netanyahu
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, no ha revelat el seu pla per a l'endemà que acabin els combats a Gaza, però ha rebutjat la idea nord-americana d'instal·lar un govern dirigit per l'Autoritat Palestina, encapçalada pel president Mahmoud Abbas i expulsat de Gaza per Hamàs el 2007.
Els EUA continuen apostant per una solució del conflicte amb la creació de dos Estats, però Netanyahu s'hi ha oposat durant tota la seva vida política. De fet, no només està en contra de la independència dels palestins. La seva supervivència com a primer ministre depèn del suport dels extremistes jueus que creuen que tot el territori entre el riu Jordà i la Mediterrània va ser lliurat al poble jueu per Déu i hauria d'estar dins de les fronteres d'Israel. Molts israelians volen que se'n vagi, culpant-lo per les falles de seguretat i intel·ligència que van permetre que passessin els atacs del 7 d'octubre.
El president palestí Abbas té més de 80 anys i està desacreditat als ulls dels votants potencials, tot i que no s'ha sotmès a les urnes des del 2005. L'Autoritat Palestina coopera amb Israel en matèria de seguretat a Cisjordània, però no pot protegir els palestins de colons jueus armats. Tal com destaca la BBC, són cada vegada més els que creuen que la solució del conflicte és impossible que arribi de la mà dels líders actuals.