Assi Azar, presentador israelià: "Jo també vull una Palestina lliure"

Assi Azar va presentar Eurovisió a Israel i també ha presentat altres programes com Gran Hermano. A l'hora de parlar, però del que està passant ara al seu país, no té pèls a la llengua. El periodista i el seu marit, Albert Escolà, han vingut amb la seva filla en un moment molt complicat, de guerra, i han compartit en una entrevista amb ElNacional.cat impressions i sensacions del moment actual i del conflicte entre Israel i Hamàs. Azar, que ha destacat que vol veure una Palestina lliure, ha subratllat també que ara mateix no veu una altra solució que l'enfrontament actual per acabar amb el grup terrorista que governa la Franja de Gaza des del 2007.

Com viu el que està passant ara com a periodista, com a comunicador?

Assi Azar: No em veig ara mateix com un periodista o com un presentador de televisió. Em veig com una persona que té una família, i el meu marit no és d'Israel i l'he portat aquí i està vivint al meu país. I tenim una filla ara. I de sobte, una guerra. I jo necessito tenir cura de la meva família, necessito protegir-los i mantenir-los sans i estalvis. Em sento més com un israelià, un israelià que ha crescut a Israel, perquè l'Albert ja és israelià. Necessito assegurar-me que estem tots segurs, però especialment el meu marit i la meva filla. 

També em veig com una persona que té una veu que necessita explicar als estrangers com nosaltres veiem les coses. Necessito explicar i recordar al món que els israelians i els jueus som éssers humans i els palestins també són éssers humans. No som només un conflicte i penso que el món de vegades ens tracta com si ho fóssim. Et posaré un exemple, si em deixes. El que ens va passar a nosaltres el dia 7 d'octubre va ser molt impactant, de fet, encara estic en xoc. És començar a parlar d'això i ja sento llàgrimes als meus ulls (visiblement emocionat). El que vam veure quan ens vam aixecar, al matí, per la televisió, era surrealista. Era boig. Vèiem una dona, en un refugi, plorant perquè Hamàs era a l'altre costat de la porta. Ella estava sola amb els seus petits i suplicava que vingués l'exèrcit i la salvés. Ho vam veure a la televisió mentre estàvem asseguts esmorzant... i vaig pensar que no era possible que el món ignorés això, van arribar molts vídeos i imatges de tot el que estava passant. Ells ho estaven filmant tot. No som només un número, no som només un conflicte. 

Albert Escolà: Cal gestionar el dolor i el trauma que ha suposat veure tota aquesta brutalitat. Hi ha 241 ostatges, hi ha un munt de nens i dones, i gent molt gran que encara no ha entès aquesta brutalitat. Hem d'entendre i pair aquest dolor, però a la vegada ens hem d'enfrontar a una opinió pública que ens criminalitza per fer el que qualsevol país democràtic i liberal faria que és respondre davant d'aquesta atrocitat, davant d'un atac terrorista d'aquesta escala. Cal recordar que si es fan comparacions i l'altre dia ho vaig sentir, el que representaria per exemple per Anglaterra o Espanya és com si haguessin assassinat 25.000 persones. Al final a Israel són 10 milions o 9 milions d'habitants. Uns 1.400 ciutadans assassinats en un dia representarien 25.000 assassinats en un dia a Espanya. Si ho penses en aquest context, crec que Espanya també estaria en xoc.

Albert, comentava Assi que t'havia portat a Israel, com estàs vivint aquesta última guerra?

Ha estat un dels moments més difícils que recordo des que visc a Israel i en un moment donat, quan comença aquest conflicte, de seguida entenem que això comportarà una resposta per part d'Israel, que vindrà una guerra, tampoc sabem quant durarà ni si vindran més atacs. El cas és que si han pogut fer aquest atac sense que els serveis d'intel·ligència hagin pogut evitar-lo, pot ser que n'hi hagi un altre o es planifiqui alguna altra cosa. Els països van començar a repatriar ciutadans, a mi em va trucar l'ambaixada d'Espanya per si volia agafar un avió i va ser un moment complicat, perquè volia dir que la meva filla i jo agafàvem i marxàvem. Va ser molt difícil perquè era com dir que jo renunciava a un projecte de vida que jo havia planificat, perquè havia decidit fer-lo a Israel amb el meu marit i no el volia deixar sol. Vaig parlar amb la meva família i els vaig dir no veia un perill imminent i, per tant, no marxaríem. Si passava, sí que ens ho plantejaríem, però no el volia deixar sol. 

Quina podria ser la millor solució per aquest conflicte?

Assi Azar: Crec que la millor solució és el que Israel està intentant ara. Hamàs no pot controlar Gaza ni als palestins. Ells només porten dolor, mort i destrucció, els necessitem fora d'allà. Una vegada Hamàs estigui fora de Gaza, penso que els palestins podran començar a viure la seva vida i construir vida i futur. Serà millor per a nosaltres i també una solució per a ells. Crec que mentre hi hagi Hamàs allà, no hi ha futur i no hi ha manera d'acabar aquest conflicte. No perquè nosaltres no els vulguem, sinó perquè Hamàs té a l'agenda destruir Israel, desfer-se d'Israel matant, fent el que han fet fins ara. 

Per tant, no hi ha una manera política de resoldre-ho perquè no és un grup polític, són una organització terrorista. I és per això que quan veig fora d'Israel gent manifestant-se a favor de Palestina i cridant 'Palestina lliure', penso el mateix. Sento el mateix. Vull que Palestina sigui lliure. Vull Palestina lliure, però no de nosaltres perquè nosaltres no estem a Gaza des del 2005. Ells han d'estar lliures de Hamàs. I no entenc per què els manifestants no ho diuen mai això. Per què no mencionen mai Hamàs? No us agradem? No passa res. Protesteu. Hem fet coses cruels, ells han fet coses cruels. Ho puc entendre. Però, per què no parlen de Hamàs? Fins i tot persones entrevistades a Gaza diuen coses dolentes de Hamàs, ells entenen que Hamàs és responsable del seu patiment, i també de la pèrdua de cases. I els càntics de 'volem Palestina lliure del riu fins al mar' no serveixen per a res, només incrementen l'odi. Incrementa la por dels jueus, per què els jueus a Espanya han de tenir por? Alguns dels nostres amics, amaguen l'estrella de David o no fan servir telèfons israelians ni escriuen en hebreu per por. No és al·lucinant això? Per què hauríem de viure amb por? M'agradaria fer servir aquesta veu per dir que la gent hauria de protestar contra Hamàs, i que nosaltres, abans del dia 7 d'octubre no havíem fet res, hi havia alto el foc. Els havíem donat feina, els havíem donat diners. Hem patrocinat molts diners dels quals ara disposa Hamàs. A banda de l'antisemitisme, no veig una altra raó de per què aquestes persones criden el que criden durant les manifestacions. 

Albert Escolà: Per una banda, hi ha aquests càntics a les protestes palestines, i s'entén que, bàsicament, el que volen és que Israel marxi, desaparegui d'aquella zona. Tots els jueus que han d'amagar l'estrella de David o treure's la quipà del cap, l'únic lloc on poden expressar la seva identitat de forma lliure, és a Israel. I aquest està ara amenaçat. 

I què passa amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu? Ha rebut moltes crítiques darrerament, què pensa que hauria de passar amb ell després de la guerra?

Assi Azar: Ara mateix, Israel està molt unida. Abans havíem tingut moltes diferències, però des del dia 7 d'octubre, tots ens hem convertit en un. Hem posat els conflictes polítics a un costat i ara tenim una única missió que és guanyar aquesta guerra i portar els ostatges de nou a casa. Això és de l'únic que parlem ara. No volem parlar de política, no volem parlar del primer ministre, no volem parlar dels problemes que teníem abans. Res de tot plegat importa ara. Ara estem en guerra per al nostre futur. Per tant, la resta és irrellevant. Serà rellevant quan aquesta guerra s'acabi. L'important és ara portar a casa els 241 ostatges. 

Albert Escolà: Els israelians saben que els seus veïns, el poble àrab, els musulmans, no poden veure un país feble. Si veuen un líder feble, s'hi tiraran a sobre. Ara mateix, el que cal per poder fer front a aquesta crisi és demostrar al món que els israelians i jueus estan units i van a una. Quan s'acabi aquesta guerra, crec que es tornarà a parlar de tots aquests problemes des d'un marc democràtic, no des d'un marc de guerra o terror. L'opinió pública està ara mateix molt unida. La gent a Israel encara no ha fet el dol del dia 7 d'octubre. 

Alguns mitjans diuen que, en aquest conflicte, hi ha víctimes de primera i de segona. Què n'opina?

Assi Azar: Quan veig les imatges, i parlo per mi, de palestins que marxen de Gaza pel que està passant, també és colpidor per a mi. Tinc al cap una imatge d'una mare agafant la seva filla perquè ha de caminar molts quilòmetres per fugir i refugiar-se. Però vull recordar que abans del 6 d'octubre nosaltres no vam fer res. Hi havia un alto el foc. M'agradaria preguntar a cada persona que diu alguna cosa sobre Israel, què passaria si el que ens ha passat a nosaltres, els passés a ells. Com reaccionarien? No veig cap altra solució, no la veig, no veig cap altre camí a l'hora de negociar amb una organització terrorista que s'amaga darrere de civils, sota hospitals i escoles. No veig cap altra manera d'aturar-los. A l'altre costat, hi ha un grup terrorista a qui no li importen els seus ciutadans.