Groenlàndia ha començat a preparar la seva població per a possibles situacions d’emergència. El govern ha presentat aquesta setmana a Nuuk un fullet informatiu amb una llista de productes bàsics perquè els ciutadans puguin resistir almenys cinc dies sense ajuda exterior. El document, titulat Preparats per a la crisi. Preparats per a cinc dies, s’adreça a una població de poc més de 57.000 habitants dispersa en un territori immens, de 2,1 milions de quilòmetres quadrats, gran part cobert de gel.
La iniciativa recorda altres campanyes de preparació civil impulsades al nord d’Europa, especialment a Finlàndia, però el context groenlandès és singular. L’illa àrtica combina una dependència logística elevada, infraestructures fràgils i una posició geoestratègica cada cop més central en l’escenari internacional. El fullet no parla de guerra, però tampoc l’ignora.
La llista de recomanacions és extensa i molt concreta. Inclou reserves d’aigua –tres litres per persona i dia–, aliments no peribles i fàcils de preparar, material de primers auxilis i productes d’higiene bàsica. També s’hi esmenten eines adaptades a la realitat local, com armes de caça, munició i equips de pesca, així com estufes de querosè, generadors d’emergència, llanternes, piles i ràdios de piles. El govern recomana disposar de diners en efectiu, bateries externes per al mòbil i una llista en paper amb telèfons essencials. A més, el document dedica un apartat específic a famílies amb infants, gent gran o persones amb necessitats especials.
Garantir la protecció civil davant emergències
Segons el Ministeri de Pesca, Caça i Agricultura, l’objectiu és reforçar la resiliència de la població i garantir una protecció civil més sòlida davant emergències diverses, des de fenòmens meteorològics extrems fins a apagades, relativament habituals a l’illa. El missatge oficial insisteix en la prevenció, no en l’alarma, i s’emmarca en les directrius que el govern danès ja distribueix entre la seva població des de l’any passat, adaptades ara a la realitat groenlandesa.
Tot i aquest to mesurat, el context polític pesa. El president de l'illa, Jens-Frederik Nielsen, ja va advertir dies abans que calia “estar preparats per a totes les eventualitats”, en un moment en què Donald Trump ha tornat a insinuar la possibilitat de fer-se amb el control de Groenlàndia per motius de seguretat. Nielsen ha evitat el discurs catastrofista, però ha reconegut que no es pot descartar cap escenari mentre l’altra part mantingui la pressió verbal.
El seu predecessor i actual soci de coalició, Múte B. Egede, ha anat més enllà en parlar d’una pressió creixent dels Estats Units. El govern autonòmic, que integra forces de signe divers, inclòs l’independentisme moderat, coordina aquests preparatius amb la policia, el Comandament Àrtic danès i les autoritats locals.
Mentrestant, des de Copenhaguen el missatge és inequívoc. El govern danès ha rebutjat qualsevol negociació sobre una eventual adquisició de l’illa. La integritat territorial, insisteixen, no és negociable. Groenlàndia es prepara per resistir cinc dies sense ajuda. Però, políticament, el seu horitzó és molt més llarg.