El preacord assolit aquesta setmana als marges del Fòrum Econòmic Mundial de Davos entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, estableix quatre grans eixos que afecten directament el futur estratègic de Groenlàndia. Les negociacions, en les quals també hauria participat el canceller alemany, Friedrich Merz, han estat desglossades per mitjans alemanys com Der Spiegel i Welt. Tot i la rellevància geopolítica de l’acord, el text no inclou –almenys per ara– cap referència a la sobirania de l’illa, una línia vermella que tant Dinamarca com el govern autònom groenlandès han reiterat que no estan disposats a creuar.
1. Retirada de l’amenaça d’aranzels
El primer punt del preacord estableix de manera genèrica la retirada de l’amenaça d’imposar nous aranzels comercials. Trump ja havia avançat que renunciaria a aplicar taxes als vuit països europeus que, a partir de l’1 de febrer, van enviar tropes a Groenlàndia per participar en maniobres militars liderades per Dinamarca. Aquesta decisió arriba quan els líders de la Unió Europea tenien previst debatre en una cimera extraordinària possibles respostes a l’amenaça comercial nord-americana, incloent-hi l’ús de l’anomenat instrument anticoerció –la coneguda com a “bazuca comercial”– i l’aplicació d’aranzels per valor de fins a 93.000 milions d’euros a productes dels EUA.
2. Renegociació de l’acord militar de 1951
El segon pilar preveu la renegociació de l’acord sobre l’estacionament de tropes nord-americanes a Groenlàndia, vigent des de 1951 i modificat per darrera vegada el 2004. El document, titulat Defensa: Groenlàndia, estableix que la base aèria de Thule (o Pituffik), al nord de l’illa, és l’única zona de defensa del territori. La nova esmena inclouria una clàusula específica per permetre la instal·lació de la denominada Cúpula Daurada, un escut antimíssils inspirat en el model israelià. El projecte, amb un cost estimat de 175.000 milions de dòlars, hauria d’estar operatiu abans del 2029 i protegiria no només els Estats Units, sinó també el Canadà, davant possibles amenaces de la Xina i Rússia.
3. Control nord-americà de les inversions a l’illa
El tercer punt atorga al govern dels EUA capacitat d’intervenció en el control de les inversions a Groenlàndia. L’objectiu és impedir que potències competidores com la Xina o Rússia assegurin l’accés a recursos estratègics del territori. Trump ja va avançar que el preacord inclourà drets vinculats als minerals de terres rares presents a l’illa, un element clau tant per a la indústria tecnològica com per a la seguretat nacional.
4. Més compromís europeu amb la seguretat àrtica
Finalment, els estats europeus membres de l’OTAN es comprometen a reforçar de manera més clara la seva presència i implicació en la seguretat de la regió àrtica. Aquesta exigència respon a l’argument de Trump sobre la presència de vaixells i submarins xinesos i russos al voltant de Groenlàndia. El president nord-americà ha utilitzat reiteradament aquest escenari per justificar que només els Estats Units poden garantir la seguretat d’aquesta “massa de gel” clau per a la defensa no només del seu país, sinó –segons ell– de l’estabilitat global.