Enric Buendia (Molins de Rei, 1994) és un dels dos únics xefs catalans que ha aconseguit la primera estrella Michelin a la gala de la Guia Michelin 2026. Amb ell a la cuina i Camila Delani com a cap de sala, al restaurant Kamikaze (C/ Rosselló, 197) només hi treballen sis persones i en caben 28 per menjar. Un local petit que va obrir el 8 de juliol del 2022 com a vermuteria, després es va convertir en taverna i finalment s'ha consolidat com un restaurant de cuina creativa que fusiona productes i sabors mediterranis i asiàtics. Kamikaze, en japonès, vol dir "el vent que flueix", una definició que s'ajusta perfectament a la filosofia del local: fluir, innovar i tirar endavant un projecte molt personal i singular, fent que la gent que hi menja se senti com a casa. Hem parlat amb Enric Buendia per saber com ha rebut la primera estrella Michelin i per conèixer de primera mà com és la cuina que podem trobar a Kamikaze.
La primera pregunta és obligada: t'esperaves rebre una estrella Michelin?
Treballem en la línia Michelin, però és difícil aconseguir-la. És cert que venim de llocs com Mugaritz o Disfutar, i ja saps quina línia has de seguir per buscar l'excel·lència. Aquí tenim una cuina i un equip petit, però fem les coses amb afecte. La nostra filosofia és fer que la gent se senti com a casa. No ens l'esperàvem, perquè sabem que és complicat. Ha sigut el primer any que ens convidaven a la gala i va ser una sorpresa fantàstica que pensessin en nosaltres.
Quan us van convocar, sospitaves alguna cosa?
Vaig aparcar la idea, la vaig posar en una porta tancada al fons del meu cervell i vaig voler tocar de peus a terra. Pensava, "anem a la gala, però no sabem què ens espera"; fins que no diguessin el nostre nom no volia obrir la porta amb la idea. La gent ens deia que sí, que ens la donarien, però igualment no t'ho esperes. És una sorpresa majúscula i fantàstica.
Es nota molt en les reserves, és una bestialitat el que t'ajuda la guia
Com vas viure tu la gala des de dins?
Sincerament, molt tranquil. No m'ho esperava, pensava que estaria molt més nerviós. El mecanisme de tancar la idea al fons del cervell em va ajudar a estar tranquil. I això que jo soc una persona nerviosa, soc molt actiu; però en aquest sentit, vaig tenir la màxima tranquil·litat. La meva parella, la Sofia, estava més nerviosa que jo. Fins i tot em va sorprendre la tranquil·litat amb què ho vaig portar. Sí que després de la gala les emocions van sortir i ara es viuen, per això.
Ha repercutit d'alguna manera l'anunci de l'estrella al restaurant?
Sí, la veritat que sí. A part de tot l'afecte de la gent, que ha sigut una barbaritat, es nota molt en les reserves. És una bestialitat el que t'ajuda la guia, a situar-te i posicionar-te, a dir, "mira, aquí s'estan fent bé les coses"; ens ha repercutit molt positivament, la veritat.
Preveus fer canvis al restaurant a partir d'ara?
No, la idea és seguir fent la feina que fem i mantenir la nostra essència. Intentem sempre buscar l'excel·lència, tal com ens han ensenyat a les escoles per les quals hem passat. Volem seguir la nostra línia creativa, que és molt particular, i tirar-la cap endavant. La mentalitat de sempre, de fer les coses bé, de sorprendre, descobrir nous camins. Intento tenir un equip de gent inquieta que sempre vulgui millorar, fer coses noves i anar cap amunt i no parar. Al final jo crec que Kamikaze és que no hi ha límits. Estem molt contents amb l'estrella Michelin, però cal seguir tocant de peus a terra, sense fer grans bogeries. Toca seguir oferint bon producte ben executat.
Com heu arribat fins aquí? Quins són els inicis de Kamikaze?
Kamikaze va començar com una vermuteria japonesa en aquest mateix local. Per les inquietuds que teníem els tres que vam començar, l'Aritz, la Camila i jo, vam passar a ser una taverna mediterrània-asiàtica. I més tard, com que el que ens agradava era fer degustació i cuina creativa, vam optar per aquest camí. I la veritat és que estem molt contents. Ha estat un camí estrany, però també molt ràpid, de només tres anys. Han sigut uns quants canvis, però és el que volíem fer.
A la gent els diria que vinguin sense expectatives, amb ganes de gaudir, amb la ment oberta i sobretot amb ganes de jugar
L'Aritz Ribalta ja no forma part de l'equip, per això.
L'Aritz ha hagut de fer un pas al costat per motius personals, però hi tinc molt bona relació i parlo constantment amb ell. Ens continua donant un cop de mà sempre que pot, quan tinc alguna idea boja. Té un talent descomunal i és dels millors cuiners que he conegut mai. És un plaer que hagi estat aquí des de l'inici. Espero que algun dia pugui tornar, aquí té les portes obertes perquè és casa seva; al cap i a la fi, vam obrir junts el restaurant.
Quina oferta teniu? Només menú degustació?
Tenim un menú degustació i treballem amb una carta petita. Ens agrada tenir una mica de carta perquè et permet jugar, tot i que el menú sí que seria la nostra màxima expressió. La part potser més creativa, més disruptiva. Aquesta part de revolució silenciosa que tenim com a emblema.
Com definiries la cuina de Kamikaze?
Aquí fem una cuina molt particular, molt personal. A la gent els diria que vinguin sense expectatives, amb ganes de gaudir, amb la ment oberta i sobretot amb ganes de jugar. Ens agrada oferir un producte ben executat. El nostre objectiu és fer que la gent se senti com a casa.