Ada Parellada, xef del restaurant Semproniana i col·laboradora de La Gourmeteria d'ElNacional.cat, presenta un nou llibre titulat Les receptes virals d'Ada Parellada. Un llibre coeditat per Efadós i ElNacional.cat que recull 150 receptes publicades al portal de La Gourmeteria i a les xarxes socials de la cuinera. El llibre detalla 3 receptes elaborades amb cadascun dels 50 productes amb què ha treballat Ada Parellada durant els gairebé tres anys en què ha publicat, cada divendres, un vídeo sobre el tema. Plats amb carxofes, cebes o col, però també amb ous, espaguetis o sorell. Productes típics de la cuina catalana que ara pots aprendre a aprofitar al màxim amb els consells, trucs i receptes del nou llibre d'Ada Parellada.
Les receptes virals d'Ada Parellada és el títol del nou llibre que publiques amb l'editorial Efadós, juntament amb ElNacional.cat. Un llibre que no és un recull de receptes qualsevol. D'on surt la idea de fer aquest llibre?
Ara faria tres anys que fem aquesta sèrie de tres receptes a partir d'un ingredient. Quan vaig al mercat i trobo productes tan extraordinaris com els que tenim, no me'n puc estar de comprar-ne una quantitat considerable. De vegades passa, per exemple, amb l'enciam, que tampoc en compres una quantitat exagerada, però et dura molt a casa. De manera que sempre pensava que estaria bé que algú donés idees per fer receptes amb un mateix ingredient, per aprofitar-lo al màxim. Vam estar durant tres anys oferint aquest producte audiovisual a La Gourmeteria amb una resposta del públic molt entusiasta. Vam decidir acabar-ho perquè a mi també se m'acaben les idees, i, les coses com són: va decidir que ja n'hi havia prou. Però com que em va fer llàstima acabar-ho i no volia tancar la porta del projecte sense acomiadar-nos bé, va sorgir la idea del llibre. A més, els vídeos són molt ràpids. De vegades massa i tot, segons la percepció del públic. I aquest era un producte que permetia un ritme més tranquil i que ja teníem fet. Hem dedicat un esforç enorme a fer les receptes durant tot aquest temps i sabem que el llibre agradarà al públic perquè els vídeos teníem molt d'èxit. Tenir-ho tot recopilat en un volum i ben explicat serà un èxit segur.
A l'hora d'escollir aquests 50 productes, quin diries que va ser el primer que et va venir al cap, és a dir, el que creus que és més versàtil, i amb quin et va costar més trobar tres receptes?
És que jo soc molt eixelebrada, ja ho saps! De manera que cap producte em feia por. Anava al mercat amb els ulls ben obert si deixant-me seduir per tot el que trobava, sense límits. Recordo que vaig fer tres receptes amb pa de motlle! Perquè vaig anar al mercat i vaig veure un pa de motlle que m'agradava i vaig pensar, "per què no?". Però és clar, això et fa trencar el cap, perquè no pots fer tres entrepans. En canvi, hi ha altres tres receptes que estan cantades: has de fer tres receptes amb patata, amb tomàquet, amb els ingredients habituals que tots tenim per casa.
Les hem passat de tots colors, perquè la veritat és que les gravacions eren molt intenses. Extremadament intenses. Sort de la complicitat dels qui em gravaven
Els vídeos els gravàveu al restaurant, al Semproniana. Com us organitzàveu per fer les gravacions? Perquè al llibre expliques algunes peripècies que havíeu de fer alguns dies per sortir-vos-en.
Ai senyor! Ara que ho veus amb perspectiva rius. Però vam tenir algun dia de recepta tràgica. M'he tallat, m'he cremat, m'ha passat de tot! Si les anècdotes no acaben sent un episodi tràgic, amb el temps es transformen en un motiu de nostàlgia i de somriure. Les hem passat de tots colors, perquè la veritat és que les gravacions eren molt intenses. Extremadament intenses. Sort de la complicitat dels qui em gravaven, que ho són tot. Si a l'altra banda tens una persona que rebufa, et vas empetitint i la cosa va pel pedregar. Però si tens una persona que et va animant, te'n surts de tot. I anècdotes... recordo el dia que em vaig tallar de la manera més absurda, tallant una llesca de pa. I nerviosa com soc, em vaig endur mig dit. Vaig haver d'anar a què em curessin el dit, però és clar, en aquell moment estàvem tots per gravar. I per nosaltres, el dia de gravació és sagrat. Una gravació costa diners a tothom. Tenim els ingredients comprats, des d'ElNacional.cat es destina una persona a gravar... No podem llençar el dia a les escombraries. Per tant, hem de resoldre-ho com sigui. I la meva ajudant, que no s'assembla en res a mi, es va posar al capdavant de la gravació amb tanta destresa que ningú se'n va assabentar. I jo, des de darrere la càmera, l'anava dirigint amb el dit aixecat per no dessagnar-me. També hem tingut problemes amb receptes que no surten, com el tortell de Reis, que no volia créixer de cap manera. Aquell dia vam començar a les 8 del matí i vam sortir a les 8 del vespre pel maleït tortell que no volia llevar. I com aquestes tantes i tantes històries. Sabíem quan començàvem, però no quan acabaríem. Els aliments són sobirans i ens dominen.
Una de les preguntes que es fa molta gent quan veu els vídeos és què en feu de tots els plats que prepareu.
Ens les mengem. Aquí no es llença res! Encara que siguin hores intempestives, perquè és clar, de vegades no acabàvem fins a mitja tarda. Tot i que de vegades feies tres receptes amb arròs, amb carn, amb patates... i són plats contundents. Però escolta, l'endemà tot el personal de la casa estava encantadíssim perquè tenia menjar! Al restaurant som 20 persones i per tant ens ho acabem menjant tot. No llencem res, ja saps que això a casa és una religió!
Estem indefensos davant el sistema alimentari. No ens podem valer per nosaltres mateixos. Si ens deixen en un bosc, morim d'inanició
Has escrit llibres sobre cuina casolana, sobre cuina d'aprofitament, sobre com cuinar amb nens... I ara et centres en el producte. Creus que es té prou en compte què "toca" cuinar a cada temporada a les cuines de Catalunya?
No. I no és culpa del consumidor. El mercat t'ofereix sempre de tot. Vejam, no és culpa de ningú, perquè l'anhel de la humanitat ha estat des dels albors de la història, si ens posem així una mica poètics, tenir menjar per tothom i sempre. Fer rebost per tenir prou menjar i alimentar fins i tot els febles. Això que l'home és un llop per a l'home no és veritat. La solidaritat és sempre més gran que no pas l'egoisme. L'obsessió de l'home, i la de molts éssers, sempre ha estat fer rebost. Les formigues, els ocells, les abelles... tots fem rebost. Per tant, si primer es fa rebost amb mètodes de conservació ancestrals, després es van millorant les tècniques i arriba un moment que els mitjans de transport refrigerats ho faciliten tot molt més. Si aquí no hi ha un producte, es porta d'una altra banda. I portar els productes d'on sigui fa que sovint tinguem cireres al desembre. I això és el que desequilibra el concepte de temporades. I quan desequilibres les temporades, desorientes la gent. Crec que hauríem de preservar la il·lusió dels productes. La il·lusió dels primers pèsols, dels primers maduixots, la il·lusió de les cireres... És una pena que ho estiguem perdent per tenir-ho tot l'any. És una pena enorme. Perquè més enllà de la il·lusió, si hi ha temporades, al cap de l'any et regules alimentàriament de manera més natural que amb la teva pròpia força de voluntat. Si abans no tenies ous, els substituïes pel que podies. L'enginy s'esmola quan tens una alimentació de temporada. Momentàniament és més monòtona, d'acord. Però al cap de l'any és més variada. A més, trencar temporades és una pràctica absolutament insostenible mediambientalment.
Si perdem això, som absolutament presa fàcil de la indústria alimentària. Ens tenen agafats pels collons
Els teus vídeos, i llibres com aquest, són un recurs fantàstic per animar la gent a cuinar a casa. Tot i això, cada vegada es cuina menys a les cases, sovint amb l'excusa que tenim poc temps. Què creus que hem de fer per recuperar la cuina casolana? Per fer que la gent torni a tenir aquesta il·lusió de què parlaves.
La paradoxa és que les xarxes socials estan animant la gent a cuinar. Però les xarxes t'atrapen i aleshores et quedes mirant, però no actues. Hi ha vídeos que són autèntiques obres d'art. Però la síntesi en un minut i mig d'un procés més llarg del que ens pensem, ens fa la falsa il·lusió que a casa tot serà ràpid. I no és veritat perquè dir 'ràpida' i 'cuina' és un oxímoron. Són conceptes contradictoris. La cuina mai és ràpida, el que passa que es pot fer sola. És autònoma, moles vegades. Per tant, les xarxes són una bona eina per animar la gent a cuinar, però dient a la gent que no ha de ser només una voluntat, sinó que és una necessitat. Cal recuperar la cuina perquè de tota la cadena alimentària, des de la producció fins a la distribució, nosaltres no en dominem cap part. Estem indefensos davant el sistema alimentari. No ens podem valer per nosaltres mateixos. Si ens deixen en un bosc, morim d'inanició perquè no sabem caçar, fer foc, matar, distingir llavors comestibles, conrear... Hem anat perdent totes aquestes habilitats. No dic que hàgim de tornar a fer foc, però com a mínim cal conèixer tot el procés previ a la compra d'uns productes dels quals som totalment dependents. El moment de compra i transformació és l'únic en què encara ens defensem. Si perdem això, som absolutament presa fàcil de la indústria alimentària. Ens tenen agafats pels collons, deixam-ho dir d'una manera així contundent perquè la gent no s'avorreixi de tants discursos. Estem pillats pels pebrots. De manera que, per tal que nosaltres tinguem certa autonomia, sobirania, llibertat i poder de decisió, que tot són sinònima, hem de mantenir la cuina, que és l'última baula de la cadena i la que ens permetrà encara ser una mica lliures.
Des d'aquí reivindiquem la cuina casolana; la que sigui, però feta a casa. Que la gent vagi al mercat, que remeni i que cuini.
Vull aprofitar pe confessar una primícia mundial! Jo de cuina no en sé gaire, per això faig receptes fàcils. M'estimo moltíssim la cuina. I no només això, sinó que estimo, com deia, la meva llibertat. I si jo puc fer-ho, tu també. I tots aquests vídeos de cuina que fem són un clar exemple que, si jo puc, tu pots.
Si t’agraden les receptes de l’Ada Parellada, tenim un petit regal per a tu: compra el llibre Les receptes virals d'Ada Parellada a la web d’Efadós i amb el codi LITKX6G1 tindràs un 5% de descompte. Bon profit! 🍽️