L’octubre de 2023 va aparèixer un nou col·lectiu dins el sector del vi català amb molta força: Vida Penedès. Una associació d’una vintena de projectes vitivinícoles del Penedès, creada per dignificar l’agricultura, formar una xarxa de suport entre ells i posicionar la zona com consideren que es mereix. Com diu el seu eslògan: Make Penedès Great Again (Fer que el Penedès torni a ser gran). Dos mesos després, al desembre, vaig escapar-me al Penedès per conèixer alguns d’aquests projectes, en concret, Cisteller, Ànima Mundi i Enclòs de Peralba. La coincidència va fer que, just aquell mateix dia, es presentés el col·lectiu al Vinseum de Vilafranca, on tots els productors i productores hi eren per presentar els seus vins, i així va ser com l’Anna Serra, els seus tres ancestrals i jo ens vam conèixer.
L’Anna va néixer a Barcelona i és la gran de quatre germans. El seu caràcter aventurer i les seves ganes de viatjar i conèixer món la van dur a marxar amb 21 anys cap a Nova York, on treballava d’au-pair, i després cap a Berlín durant tres anys. Quan torna, s’instal·la deu anys a Barcelona, però sempre amb un fort vincle amb el Penedès: la casa del seu pare, on hi havia estiuejat tota la vida, es troba al costat de les vinyes de l’elaborador Toni Carbó, conegut en el món del vi com el Ton de La Salada. Es coneixien des de nens i finalment, per amor, l’Anna va deixar les grans ciutats per establir-se al Penedès. Aquí comencen dotze anys de treball braç a braç amb en Toni, aprenent sobre viticultura respectuosa, agricultura regenerativa i biodinàmica. El resultat de tot aquest temps de feina al camp va ser l’enamorament de l’Anna per la terra, motiu pel qual, l’any 2020, comença a elaborar els seus propis vins i així donar sentit al treball de la vinya: tancar el cercle i embotellar el resultat del mateix esforç.
La setmana passada explicàvem què són els vins ancestrals. Ella n’elabora tres: Euga (100% macabeu), Borrasca (70% monestrell i altres varietats) i La Noia del Bosc, el vi que avui presentem.
La Noia del Bosc és un monovarietal de xarel·lo, la varietat estrella del Penedès, que ha estat en contacte amb les pells uns dies abans de començar la fermentació en dipòsits d’acer inoxidable. Abans que acabi aquesta fermentació, s’embotella i el deixa criant amb les lies (els llevats morts) quasi dos anys. El vi presenta una bombolla molt fina i unes aromes tropicals intenses. A més, el contacte amb les pells li dona cos i estructura.
Podria haver explicat qualsevol dels seus tres vins, uns ancestrals artesans que no us podeu perdre, però aquest és molt significatiu. És una representació d’ella mateixa, un homenatge a la seva infància, ja que l’etiqueta és un dibuix que va fer ella de petita per a la portada d’un conte autobiogràfic que havia escrit sobre com era la seva vida al bosc, quan anava a casa del pare.
Possiblement, mai no va imaginar-se que els seus anys nòmades acabarien d’aquesta manera, convertint-se en una pagesa orgullosa de dedicar-se a la viticultura, implicada en el seu projecte fins al punt d'haver perdut una falange d’un dit podant les seves vinyes. Jo he de confessar que, quan vaig conèixer la història de La Noia del Bosc i de la seva etiqueta, vaig creure en les premonicions i en les declaracions d’intencions que, de vegades, la vida té previstes per al nostre camí i només hem de saber deixar-nos portar.
Per molts anys puguem gaudir del teu amor per la terra, Anna! I, ja sabeu, si voleu conèixer més històries com aquesta, seguiu-nos al Celler de La Gourmeteria.