El magistrat del Tribunal Suprem Leopoldo Puente acaba de fer un pas gairebé irreversible per a l'ingrés a la presó de l'exministre de Transports i exsecretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, dijous que ve. L'ha citat a les deu del matí i, una hora més tard, al seu famós assistent Koldo García, ex moltes coses, alguna tan destacada per al càrrec que ocupava com a porter de discoteca. La citació es produeix després que el Ministeri Fiscal hagi demanat per al primer 24 anys de presó pels delictes de pertinença a organització criminal, suborn, malversació de cabals públics, tràfic d'influències i ús d'informació privilegiada. Per a Koldo, per delictes similars, demana 19 anys i mig. Les elevades penes sol·licitades han propiciat el moviment del magistrat per revisar les mesures cautelars actuals, és a dir, la llibertat de què gaudeix.

Si es consuma, serà el primer ingrés a la presó d'un ministre de Pedro Sánchez i del seu segon secretari d'organització socialista. El seu successor, Santos Cerdán, en va sortir aquesta setmana després d'estar privat de llibertat des del 30 de juliol, en considerar el magistrat que ja no hi havia risc de destrucció de proves i que els indicis criminals s'havien vist reforçats. Certament, tot un rècord per a un president del govern en actiu, ja que a altres primers ministres a Espanya els ha ocorregut, però quan ja havien deixat el càrrec. Aquest rècord Guinness d'aquesta setmana n'ha anat acompanyat d'un altre que també mereixeria ser en una orla de situacions degradants per a la qualitat democràtica, com és la condemna i inhabilitació del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, durant dos anys; una sentència que serà quan li sigui comunicada, d'aquí a un parell de setmanes, i que obligarà a un moviment del govern espanyol i a buscar-li un substitut.

La rapidesa amb què l'UCO de la Guàrdia Civil està aportant informació i la solidesa dels indicis està sent devastadora

Tot i que els socialistes ja s'han acostumat durant aquesta legislatura a viure amb l'amenaça permanent de les interlocutòries judicials que assetgen el cercle personal i polític de Pedro Sánchez, ara estan escalant a actuacions del mateix govern espanyol i del PSOE com a organització política que es beneficia del cobrament de comissions i que maneja diner negre. La rapidesa amb què l'UCO de la Guàrdia Civil està aportant informació i la solidesa dels indicis està sent devastadora. Ja no hi ha caixa de reclutament possible per a un retorn de la legislatura a la normalitat i tan sols es tracta del govern davant la publicació permanent d'aquestes informacions. El que ja és incontestable és que, fora del primer cercle del president, la preocupació i el pessimisme han guanyat molts punts en aquesta nova Setmana Tràgica en què s'ha tornat a especular sobre el calendari electoral espanyol i les creixents dificultats, també polítiques, per superar el carregós i impossible dia a dia, un cop perdut el suport de Junts.

En aquest context judicial i polític, la resistència numantina del president del govern espanyol obliga a veure que la realitat a la qual s'enfronta va més enllà del partit de Puigdemont. Aquesta actitud preocupa a Esquerra i al PNB, on han sorgit veus internes de preocupació per quedar lligats a un vaixell a la deriva. Sobretot, perquè la tempesta no amainarà i el desgast electoral acaba tenint conseqüències per als aliats. D'aquesta situació només en sembla estar a resguard Bildu per la pròpia situació del País Basc i la seva posició de partit emergent, sobretot a la franja més jove de l'electorat. El gran drama dels partits d'esquerra que donen suport a Sánchez és que ja no saben què es trobaran dilluns. És a dir, que viuen, ara més que mai, al dia.