Barcelona és plena de llocs ideals on tenir primeres cites (i segones i terceres), com ara anar al Mercat dels Encants i descobrir secrets fets a mà, veure la Sagrada Família sobresortir entre les teulades de la ciutat des d’algun restaurant amb terrassa o gaudir d’un bon sopar en un italià sense presses. I el bar Lombo és fet a mida per això últim.
Espai íntim i discret
Situat al carrer Moliné 1, a la zona alta de Diagonal, el restaurant Lombo ofereix una experiència íntima i acollidora, molt escaient per un sopar tranquil en parella, però també amb amics. L’interior està pensat fins a l’últim detall: taules amb estovalles blanques ben separades les unes de les altres, ampolles de vi exposades, i una llum suau que fan una sensació de refugi urbà dins del barri de Sant Gervasi-Galvany.
Divendres el restaurant era ple. Al nostre voltant hi predominaven grups d’amics en la trentena, veïns de la zona que semblaven assidus del local, fet que reforça la impressió que Lombo s’ha consolidat com un punt de trobada habitual per a qui busca un ambient elegant però proper.
Carta breu i encertada
Vam començar amb un parell de gildes, més contundents del que és habitual (d’aquí el nom gilda “en tres mossegades”, perquè d’una no te l’acabes), saboroses i ben presentades. També vam tastar dues croquetes d’ossobuco i una burrata al plat molt ben resolta, amb oli d’oliva generós i pebre. Va seguir el tàrtar de vedella, servit amb una salsa lleugera i trossets de cogombre. I per acabar amb els entrants, una pizza fregida amb mortadel·la i festucs, d’una massa cruixent per fora i esponjosa per dins.
Però el veritable protagonista del sopar va ser el plat d’espaguetis al bronze amb cloïsses; pasta fresca i cuita al dente, amb unes cloïsses que tenen gust de mar i una salsa suau que convida a netejar el plat amb un tros de focaccia. Un d’aquells plats que justifiquen per si sols la visita. Bé, el tiramisú de les postres tampoc fa curt. És boníssim, exactament el que s’espera d’aquest clàssic italià; lleuger, cremós i tallat amb una precisió gairebé geomètrica que fa tant de goig de veure com de menjar. Tot plegat servit per un servei impecable: amable, proper i atent, sense ser invasiu. El tiquet mitjà, uns 50 € per persona; un preu una mica elevat, però que no desentona amb la qualitat del conjunt i que fa de Lombo una aposta segura per un sopar especial.
Lombo ofereix una proposta honesta tot creant un ambient que convida a parlar sense presses i a gaudir de la cuina italiana. Tot funciona amb solvència, però la pasta és, sens dubte, el gran motiu per tornar-hi: el veritable cor d’aquest petit restaurant. I per a una cita, no hi ha millor manera de gaudir-ne que demanant dos plats de pasta diferents i tastar-los tots dos!