José Luis Calama, el jutge que investiga José Luis Rodríguez Zapatero pels casos del rescat de Plus Ultra i les joies valorades en més d'1,3 milions d'euros, ha rebutjat aquest dimecres imposar mesures cautelars a l'expresident del govern espanyol. El socialista ha declarat davant seu a l'Audiència Nacional. I la Fiscalia havia demanat retirar-li el passaport, prohibir-li sortir de l'Estat espanyol i obligar-lo a comparèixer davant un jutjat cada 15 dies. Però el magistrat ho ha desestimat. Les acusacions de PP i Ciutadans demanaven el mateix; Hazte Oír, Iustitia Europa, Vox i Liberum anaven més enllà i reclamaven el seu empresonament preventiu.
En una interlocutòria a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el jutge incideix en el fet que les mesures cautelars suposen una restricció anticipada de drets fonamentals que només es pot justificar si concorren indicis de criminalitat i un risc processal acreditat. Calama ha tingut en compte que l'expresident és una persona de pública notorietat, una circumstància "que dificulta de manera evident que pugui situar-se en una posició d'il·localització o sostreure's discretament al procediment". El magistrat també veu una absència de qualsevol indici d'intenció evasiva, per la qual cosa no aprecia l'existència d'un risc de fuga real. El jutge tampoc aprecia el risc d'ocultació o destrucció de proves. Considera que els elements rellevants ja han estat intervinguts i la investigació no depèn d'actuacions que l'investigat pogués obstaculitzar.
Calama assenyala que Zapatero no ha aconseguit desvirtuar els indicis que l'incriminen. Entre les proves, afirma el jutge, destaca el contingut dels dispositius intervinguts en les diferents entrades i registres autoritzats en aquesta causa, així com la traçabilitat de diverses transferències entre els comptes bancaris de l'expresident en relació amb fons procedents del rescat a l'aerolínia Plus Ultra, així com la utilització de múltiples societats mercantils instrumentals per canalitzar aquests pagaments. A aquests indicis, afegeix el jutge, s'uneix l'anàlisi preliminar del contingut del dispositiu posat a disposició de la jurisdicció espanyola per les autoritats judicials dels Estats Units i la troballa a la seva oficina de joies amb un valor superior a 1,3 milions d'euros.
Zapatero es declara innocent
A Zapatero se li imputen delictes d’organització criminal, tràfic d’influències, blanqueig de capitals, falsedat documental, contraban i frau fiscal. A preguntes del magistrat instructor i del seu advocat, el socialista s'ha declarat innocent i ha negat haver exercit mai cap influència per afavorir l'aerolínia Plus Ultra, que va rebre un rescat de 53 milions d'euros el 2021. Però no ha donat cap explicació sobre les joies; ha explicat que està recopilant documentació sobre aquesta fortuna.
Segons fonts presents a l'interrogatori de Zapatero, que ha durat gairebé tres hores, ell ha assegurat que va conèixer el president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, el 2024, tres anys després del rescat. També ha afirmat que l'empresa de les seves filles, Whathefav, és completament funcional i que treballava de forma real i legal. De la mateixa manera, ha afirmat que cobrava de la consultora Análisis Relevante del seu amic Julio Martínez Martínez per encàrrecs professionals i verbals vertaders que cobrava a finals d'any, no pas com si es tractés d'una societat pantalla. També ha dit que ell no té res a veure amb la societat offshore de Dubai, que la investigació també situa com a part de l'entramat. Així, ha negat haver contactat mai amb cap funcionari de cara al rescat de Plus Ultra, ni tampoc amb directius de l'aerolínia.
Instants després d'haver acabat la seva declaració, Zapatero ha emès un comunicat en el qual afirma que ha romàs en silenci tot aquest temps per respecte al magistrat que l'investiga. "Ell era el primer que m'havia d'escoltar", però "en els pròxims dies aniré donant les explicacions oportunes", afirma l'expresident, que assegura no haver comès cap dels "greus delictes" que se li imputen. Assegura ser "decent i honrat" i promet "demostrar-ho amb transparència i confiança". "He presentat al tribunal una autorització universal voluntària perquè pugui constatar-se la inexistència de societats, diners, productes financers o qualsevol actiu amb titularitat meva directa o indirecta; confio plenament en la justícia, el més dolorós és saber que molta gent pot sentir-se defraudada si creu les coses que s'afirmen de mi", diu Zapatero en un comunicat en el qual assegura que "no decebrà" els ciutadans.
El cas Plus Ultra
El sumari del cas Zapatero, al qual ha tingut accés aquest diari, situa l’expresident com a líder d’una organització criminal dedicada a influir davant organismes públics per afavorir interessos empresarials a canvi de beneficis econòmics. El jutge considera que des de la seva oficina al carrer Ferraz de Madrid aprofitava els seus contactes d'alt nivell amb administracions espanyoles i estrangeres per obtenir decisions favorables per als seus clients.
Segons la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), el domicili de l’expresident hauria estat utilitzat com a espai de coordinació de les actuacions més sensibles de la trama. Malgrat aquestes sospites, el jutge va descartar autoritzar l'escorcoll de la casa, però sí del despatx. Aquella operació també va afectar les oficines de Whathefav, l’empresa de les seves filles; i altres societats relacionades amb el seu entorn, com Análisis Relevante, la principal societat investigada en el cas i propietat del seu amic Julio Martínez, també imputat. Els informes també atribueixen a Zapatero la condició de principal beneficiari de l’estructura investigada. En el marc de la investigació, l’Audiència Nacional va acordar el bloqueig dels comptes de l’expresident fins a un màxim de 490.780 euros.
Per rebre els fons il·lícits i donar-los aparença de legalitat, l'entramat va crear una estructura societària descrita pels propis investigats com una "boutique financera". S'utilitzaven empreses pantalla i instrumentals per emetre factures falses i signar contractes d'assessorament ficticis. Es calcula que Zapatero va acabar embutxacant-se dos milions d’euros.
Un dels presumptes clients d’aquesta trama és l’aerolínia Plus Ultra. La polèmica —sobretot perquè llavors situa totes les mirades sobre el govern espanyol— neix del rescat d’aquesta empresa durant la crisi econòmica derivada de la crisi sanitària del coronavirus. El rescat va ser de 53 milions d’euros i va ser concedit pel Consell de Ministres de Pedro Sánchez. L’informe subratlla el "lideratge no visible" de l'exlíder del PSOE en la trama. Els investigadors creuen que és "conseqüència d'una estratègia deliberada de desvinculació respecte de la seva xarxa organitzada".
Una col·lecció de joies valorada en 1,3 milions d’euros
En una interlocutòria, el jutge va imputar Zapatero i va ordenar escorcollar el seu despatx, al carrer Ferraz de Madrid, just al davant de la caserna general del PSOE. Els agents de la UDEF van trobar una caixa forta i, a dins, collarets, polseres, anells i arracades ornamentades amb diamants, robins i maragdes. El magistrat va ordenar un informe pericial de les joies, i ara s’ha confirmat que aquestes tenen un valor superior als 1,3 milions d’euros.
Davant d’això, el jutge ha decidit ara obrir una peça separada i imputar-lo també per contraban i delicte fiscal. L’instructor indica que la possessió de béns de luxe i l'absència de traçabilitat fiscal sobre la seva adquisició constitueix "un indici de l’existència d'una defraudació tributària rellevant". A més, apunta que la possible falta d'acreditació sobre l'adquisició de les joies podria facultar l'Agència Tributària per imputar un guany patrimonial no justificat a l'IRPF de Zapatero, resultant aplicable un tipus marginal al voltant del 46%. D'aquesta manera, afegeix, la inexistència de declaració o pagament de qualsevol d'aquests tributs permet inferir la possible existència d'una quota defraudada superior al llindar típic, que se situa en 120.000 euros.