Si hi ha alguna cosa que caracteritza la gastronomia andorrana són les bordes. Edificis de pedra amb teulades a dues aigües que antigament servien per guardar el bestiar i refugiar-se de les inclemències del temps. Les bordes són un símbol de la cultura d'Andorra i pirinenca que en molts casos s'han mantingut i restaurat per oferir al públic una mostra del bo i millor de la cuina del país. Una de les més especials és aquesta, ubicada a la Massana i als peus de les muntanyes.
Un espai amb encant
A la carretera d'Erts, 51, a Andorra, hi ha un restaurant ubicat en una borda que serveix plats de cuina tradicional. Es tracta de la Borda Xicoies, antigament coneguda com a Borda Raubert. Es tracta d'una borda aïllada a tocar de la carretera que ofereix cuina casolana de primera qualitat. A l'exterior de la borda, a més del pàrquing, hi ha un petit jardí que dona la benvinguda. A dins, un petit menjador amb capacitat per a una vintena de comensals ocupa l'espai central d'una sala on, a més, hi ha una barra a mà dreta i una imponent brasa oberta en un racó a mà esquerra. Amb una decoració rústica i els mobles i les parets de fusta, la borda manté l'essència tradicional d'un restaurant de cuina tradicional.
Plats suculents
L'oferta de la Borda Xicoies consta de diferents plats típics de la cuina de muntanya. Plats que Andorra comparteix amb la cuina tradicional catalana i que aquí executen a la perfecció. Com a bon restaurant tradicional, el primer que t'ofereixen quan seus a taula és pa torrat, all, tomata i oli. Com a entrants, també tenen unes delicioses croquetes de rostit. De primer, un dels millors plats és el trinxat de muntanya, un plat aparentment senzill, però que requereix molta tècnica per poder-lo fer a la perfecció. Col, patata i cansalada és tot el que cal per elaborar aquest deliciós plat.
Pel que fa a la carn, en un restaurant tradicional no podia faltar-hi un bon fricandó
Pel que fa als segons, a la Borda Xicoies toquen bé tant el peix com la carn. Un dels plats més destacats de peix és el bacallà amb Idiazabal, una preparació feta a l'estil tradicional acompanyada d'una salsa menys habitual, però igualment deliciosa. La untuositat del formatge eleva el plat en combinació amb la textura tendra del bacallà. Pel que fa a la carn, en un restaurant tradicional no podia faltar-hi un bon fricandó. Aquí el fan bo, abundant i ben sucós, i l'acompanyen amb una mica d'arròs blanc. Una opció ideal per als amants d'escurar fins a l'última gota de salsa del plat. Per acabar l'àpat, el restaurant ofereix diferents postres casolanes, entre les quals destaca la torrada de Santa Teresa.