Estem acostumats a veure tantes extravagàncies als restaurants d'alta cuina que de vegades sembla impossible que res ens pugui sorprendre. Escumes, bombolles, gasos i esferificacions són el pa de cada dia de les "millors cuines del món". Però la bona cuina és la que cuida el producte; i la bona alta cuina és la que, malgrat tot, encara és capaç de sorprendre. Una fita que a l'únic restaurant d'Andorra premiat amb una estrella Michelin assoleixen amb escreix.
Un restaurant de somni
El restaurant Ibaya és l'únic d'Andorra que té una estrella Michelin. Ubicat a l'hotel Hermitage de Soldeu, l'Ibaya obre durant tota la temporada en una ubicació privilegiada. A la part inferior de l'hotel i amb vista a les pistes d'esquí de Grandvalira, el restaurant és un refugi recollit de fusta amb una decoració elegant. Capitanejat per Jordi Grau, barceloní de naixement i andorrà d'adopció, el restaurant ofereix dos menús degustació centrats en el producte del principat i dels territoris que l'envolten. De tant en tant, però, el restaurant ofereix un menú especial en col·laboració amb un xef de luxe. És el cas del quatre mans que Grau va fer amb Paolo Casagrande, xef del restaurant Lasarte de Barcelona, amb 3 estrelles Michelin, en el marc de la presentació del Pla Gastronòmic Nacional.
De sobte, un cambrer ens suggereix que suquem pa a la cera de l'espelma que hi ha al centre de la taula
L'àpat comença d'una manera molt peculiar; com és habitual en molts restaurants, els cambrers serveixen pa amb oli d'oliva per començar a obrir gana. Paral·lelament, també ofereixen uns petits morters amb allioli de codony, una preparació molt típica d'Andorra. El que no hi ha, però, és mantega, un altre clàssic a l'inici dels àpats en restaurants d'aquest tipus. O almenys això és el que ens pensàvem. De sobte, un cambrer ens suggereix que suquem pa a la cera de l'espelma que hi ha al centre de la taula. Els comensals, perplexos, ens mirem estranyats i fem una ganyota al cambrer. Amablement, ens insisteix que ho fem; i amb confiança cega, i la lleugera sospita que allò en realitat no és cera, suquem pa.
Plats curiosos i gustosos
Efectivament, el que ens havia il·luminat durant tota aquella estona no és una espelma de cera, sinó un entrant de mantega. Una presentació molt original que ens deixa a tots captivats. La mantega completa el trident, amb l'oli i l'allioli de codony, per representar els tres territoris d'influència del restaurant: França, Catalunya i Andorra respectivament. El següent plat es presenta com una "simple" llauna de caviar —malgrat que sigui un producte de luxe, el caviar no és un plat elaborat. Però quan hi posem cullerada, a sota hi apareix un sorprenent llit de pèsols que combina de primera amb la textura del caviar. La resta de plats són igualment excel·lents, amb propostes d'un xef i de l'altre que se serveixen de manera eficient i amb unes presentacions precioses.
Les potes del colomí coronen unes croquetes que encurioseixen una meitat de la taula i esgarrifen l'altra
L'última sorpresa arriba al final, abans de les postres: dos plats de colomí que aprofiten al màxim el producte. El primer és un deliciós i suculent filet servit amb una reducció de vi, mentre que el segon són unes croquetes de colomí amb un punt salvatge. Perquè quan diem que s'aprofita tot, és literalment tot; les potes del colomí coronen unes croquetes que encurioseixen una meitat de la taula i esgarrifen l'altra. I per endolcir l'ensurt, dues postres de categoria: un tast d'albercoc de Lleida i una combinació de textures de plàtan i cacauet.