Molt de temps ha transcorregut des que el 14 de novembre de 1953 els 32.000 socis de llavors del Futbol Club Barcelona van poder acudir a les urnes per escollir de manera tan massiva el president de l'entitat, amb la victòria de Francesc Miró-Sans, un empresari del tèxtil recordat per impulsar la construcció del Nou Camp, inaugurat el 1957. Des d'aleshores s'han celebrat 16 eleccions en les quals, per sufragi directe, han pogut emetre el seu vot tots els socis, però serà aquesta vegada, la de les eleccions del 2026, quan hi tornarà a haver en joc una cosa tan important, tan definitiva, com la inauguració d'un nou Nou Camp, en aquest cas per a 105.000 espectadors, que el convertirà en l'estadi més gran d'Europa. Aquest diumenge, en el partit de lliga contra el Sevilla i una vegada concedida per part de l'Ajuntament la llicència corresponent, l'aforament ja s'elevarà a 62.652 espectadors després de l'obertura de la zona del Gol Nord.

Seguint el camí emprès el 1953, aquest diumenge podrà emetre el seu vot una massa social que supera els 140.000 socis. I davant de pronosticaires que el 2021 donaven per fet que el club seria inevitablement una Societat Anònima, l'entitat continua sent dels socis, exclusivament d'ells. Aquest és el primer mantra que, per sort, no s'ha fet realitat. Els socis i només ells poden fixar el destí del club i en mans de qui queda. A més, després d'aquest últim mandat de Joan Laporta que va iniciar el març de 2021 —els dos anteriors entre 2003 i 2010 queden molt lluny—, l'obra esportiva i econòmica d'aquests cinc últims anys és perfectament avaluable. Tant que aquell negre túnel del 2021 en què es trobava l'entitat ha donat pas a una situació radicalment diferent.

El Futbol Club Barcelona té al davant molts reptes si vol continuar sent una entitat de referència al continent

Moltes vegades es diu erròniament que en la vida l'encert o el fracàs és qüestió de sort. Res més lluny de la realitat. El que determina una cosa o una altra és l'encert, la persistència, la intuïció i la capacitat. Les possibilitats de poder ser un líder o un simple aventurer. Deia l'escriptor i filòsof estatunidenc Ralph Waldo Emerson que la confiança en un mateix és el primer secret de l'èxit i costa no estar d'acord amb aquesta afirmació. El Futbol Club Barcelona té al davant molts reptes si vol continuar sent una entitat de referència al continent. Després d'uns anys necessàriament difícils, perquè el 2021 el club era literalment un solar, ja que no disposava d'un equip de futbol en condicions de competir amb l'elit europea, avui el present és esperançador i il·lusionant.

Totes les tecles semblen sonar correctament i l'orquestra està en condicions d'oferir-nos els èxits que estem esperant. El director, Hansi Flick, porta perfectament la batuta i els principals solistes —Lamine Yamal, Pedri, Cubarsí, Joan Garcia, Marc Bernal, Raphinha, Fermín, Gavi i tants altres— estan a punt. Hi ha una harmonia perfecta entre l'staff tècnic —sí, el liderat per Deco, a qui maldestrament s'ha pretès criticar—, l'entrenador i els jugadors que no s'hauria de posar en joc. Seria un error imperdonable i ja hem vist en el passat recent quines han estat les conseqüències. Joan Laporta ha establert les bases d'aquest futur que s'inicia dilluns i, per això, crec sincerament que s'ha guanyat poder disposar d'un nou mandat i completar l'obra iniciada.