L'escàndol de pederàstia ha arribat al Vaticà. Segons una investigació internacional del diari alemany Correctiv, en col·laboració amb El País, The Boston Globe (EUA), Observador (Portugal) i Casa Macondo (Colòmbia), la Santa Seu va encobrir sistemàticament abusos durant dècades. Un exemple és el de l'Alemanya dels anys 30, quan Roma va instar a destruir tota la documentació per evitar que caigués en mans dels nazis i es fes servir per atacar l'Església catòlica. Una dinàmica que s'hauria mantingut fins a l'actualitat, tot i els canvis implementats pel papa Francesc i, abans, per Benet XVI —la implicació del qual en l'ocultació de casos sembla clara.
Els investigadors han aconseguit indagar entre els arxius del dicasteri per a la Doctrina de la Fe, i reconeixen que encara hi ha un arxiu més secret amb els casos més greus i delicats, tal com resumeix Religión Digital. Hi ha molts casos sense número de registre d'entrada, tants que és impossible saber-ho. Sorprèn que n'hi hagi tants, amb número o no, ja que fins al 2001 no va ser obligatori remetre al Vaticà els casos. Però abans ja en van arribar milers, coincidint amb la investigació Spotlight. Els anteriors arribaven ocults sota altres afers, sense afrontar el problema. Un problema del qual Lleó XIV va tenir coneixement l'agost del 2025, quan Correctiv va enviar-li un seguit de preguntes juntament amb els documents trobats. Tanmateix, el Papa encara no ha respost a aquestes qüestions.
"Cremeu-ho tot"
Tot i el silenci del Robert Prevost, El País reconeix que la seva arribada a la Santa Seu "ofereix l'oportunitat d'un canvi d'actitud del Vaticà, per fer el pas cap a una autèntica transparència sobre tot el que sap i què hi ha en els seus arxius". "Lleó XIV ha mostrat en la seva trajectòria sensibilitat amb les víctimes de pederàstia i ha donat suport a la feina dels periodistes", afegeix, abans de matisar una premissa: "En diversos països, en nom de la veritat, l'Església ha assumit auditories internes, però el Vaticà no, quan és el principal centre d'informació de l'escàndol".
Els documents més antics són els que esmentàvem dels anys 30 a Alemanya, en mig del risc que els expedients dels capellans pederastes caiguessin en mans dels nazis —enemics de l'Església catòlica. L'ordre va ser clara: "Cremeu-ho tot". D'altra banda, hi ha papers del cas Ratzinger, que relaten un possible encobriment del futur Benet XVI. Aquests papers ja eren coneguts, però no els coneixem amb tanta profunditat. El cas continua obert a Alemanya, i assenyala com el futur Papa tramitava els casos al marge del protocol. Tal cosa va provocar que un sacerdot pederasta continués en el seu càrrec, abusant de menors, durant anys.
L'oportunitat de Lleó XIV
La conclusió és clara: durant dècades, en diferents llocs del món, es van continuar ocultant molts pederastes amb el permís (tàcit o exprés) de les autoritats eclesiàstiques. "El Vaticà té el que és probablement el principal arxiu de pederastes impunes del món. Aquesta recerca hi posa llum", assenyalen els documents.
Amb tot, la investigació insta la Santa seu a "obrir els arxius, o revelar el seu contingut, o emprendre un estudi propi i oferir dades". Tal cosa s'interpretaria com "un gest decisiu per mostrar la voluntat real de Lleó XIV que es conegui tota la veritat sobre l'escàndol". Ell mateix s'ha expressat així diversos cops, com aquest mateix dilluns, davant de la Comissió Pontifícia per a la Protecció de Menors. Encara més, la feina de Prevost va permetre acabar amb el Sodalicio, i ara té una nova oportunitat de fer bé les coses.