L’agost de l’any passat, en Joan Pérez i la Mercè Rosselló deien adeu, després de 33 anys, al seu restaurant, l’Agullers. Els plors, les flors, els adeus i els víctors es barrejaven dins del restaurant aquell darrer dia, coses que té ser una institució del teu barri. Però la persiana de l’Agullers no va abaixar-se mai perquè en va prendre el relleu en Joan Manubens, fill de Joan Manubens, l’hostaler que va fundar Cal Pep i, també, família d’en Pérez.
De manera que encara podem gaudir d’una cuina que és una estampa precisa del moment de l’any, feta metamorfosi comestible. A més a més, conserva l’essència d’allò que hem menjat fa dècades, i és un gust seure a la seva barra de granit i demanar unes carxofes al forn amb romesco, un fricandó amb patates fregides casolanes, unes costelles de cabrit arrebossades (també amb la seva dosi de patata i uns quants pebrots de Padrón o un arròs amb bolets).
Abans no hi havia menú i ara tampoc n’hi ha, i tampoc fa falta per omplir la sala i la barra d’una clientela fidel que vol fer un mos al migdia però no menjar qualsevol cosa, amb un servei trempat i ràpid
Abans no hi havia menú i ara tampoc n’hi ha, i tampoc fa falta per omplir la sala i la barra d’una clientela fidel que vol fer un mos al migdia però no menjar qualsevol cosa, amb un servei trempat i ràpid. Tenen aperitius, com ara unes anxoves i una bomba pròpia, entrants, on destaquen bons plats de verdura, sempre benvinguda durant els migdies accelerats, i principals, que venen forts amb racions de fricandó, mandonguilles amb sípia o els calamarsets de platja a la planxa. I encara més: la russa, els caragols guisats i la truita del Pep són a la secció ‘Per compartir’, per si la tarda ja és resolta i fa baixada o, simplement, perquè sí.
L’Agullers és un puntal d’aquesta ciutat, un valor segur i un santuari de la menja bona i econòmica que ja podem consagrar ben aviat
Les postres són clàssiques i, per tant, tothom hi trobarà un encert o més. Aquell dia, una crema catalana cremada posa el final a l’àpat, però podrien haver estat el flam amb nata o la macedònia els plats que em fessin sortir amb un somriure de l’Agullers i poder afirmar, ara i aquí, que és un puntal d’aquesta ciutat, un valor segur i un santuari de la menja bona i econòmica que ja podem consagrar ben aviat.
Llocs com l’Agullers són un orgull a reivindicar: mantenen un patrimoni culinari important i fan un servei públic de primera pel treballador afanyat entre setmana, ja que són més ràpids i, per descomptat, molt més bons, que qualsevol menjar ràpid sense ànima que per desgràcia saturen el barri del Born.