Fa una mica la sensació que el gènere d’establiment d’hostaleria que és el bar perilla. Tot s’ha especialitzat i hem guanyat en qualitat: tenim millors cafès, millors còctels i millors àpats, i aquella tipologia d’espai que tot ho oferia, des de l’esmorzar fins a la nit, el prototípic bar de tota la vida (que, de fet, s’origina als anys 80), ha anat minvant en volum. Ara bé, aquests bars són llocs a preservar i, a tal efecte, és possible que calgui actualitzar-los.
Aquest crec que és el cas del Veracruz, obert a finals de novembre, allà on hi havia el bar del mateix nom, que lluïa i llueix un rètol que sempre m’havia cridat l’atenció en aquest tram del carrer Mallorca on tots els baixos queden sota l’altura del carrer, amb un accés d’arcada molt vistós. Abans, hi feien menjar casolà i ara, també. L’aspecte de l’interior i de la petita terrassa es manté i és tot un encert: quants cops hem pensat que massa inversió en disseny repercuteix en el preu final del compte? En aquest cas, la carta curta i de preus econòmics és una bona mostra de tot el contrari.
Unes olives Perelló fan de frontissa entre la primera part, formada per dues croquetes, una de pollastre i l’altra de lluç i gambes, gustoses i al punt, servides en una nostàlgica blonda de paper, i quatre entrepans, a saber, de salsitxa, de truita francesa, de pernil de gla i de sardineta picant, que ronden entre els 4,10 € i els 5,90 €. A la segona part, plats calents que comencen amb els 5,90 € de la botifarra amb seques i acaben als 18,50 € de l’arròs amb llamàntol i la sarsuela, passant pel caneló Veracruz, el capipota amb tripa, el bacallà a la llauna, el fricandó i l’escudella barrejada.
Auguro que els pròxims traspassos de bars de tota la vida, en lloc d'engrandir i modernitzar massa l’aspecte i l’oferta, seran més aviat minimalistes en els canvis i en el menú
En aquesta setmana d’aiguats, l’escudella barrejada fa de remei ideal contra la inclemència climàtica que ja s’allarga i que ha sorprès els catalans, poc acostumats a aquesta manera de ploure dia rere dia, com si de cop i volta fóssim un país atlàntic. Arriba en una gran sopera metàl·lica i n’hi ha per dues racions ben generoses. Conté pastanaga, col, botifarra negra, pollastre i uns trossos de careta, a banda de pilota ben perfumada amb all i julivert. Hi afegim un plat de verdura, la mongeta amb patata i botifarra de perol, que avui és el plat del dia per 8,90 € i duu quatre bons talls de botifarra marcada a la paella amb una mongeta tendra i una patata que tenen el punt idoni. De postres, sento que tenen pastís al whisky, mousse de xocolata i xuixo de crema, una selecció que em sembla molt ben pensada, entre la tradició més arrelada i la més pop.
Auguro que els pròxims traspassos de bars de tota la vida, en lloc d'engrandir i modernitzar massa l’aspecte i l’oferta, seran més aviat minimalistes en els canvis i en el menú. Refinaran receptes, escurçaran el volum de plats i mantindran viva la tradició gastronòmica senzilla, ràpida, casolana i eficaç que tants anys ha alimentat a generacions de catalans.