Aquest arròs és d'aquells que em tornen boig! I és que el cranc blau, amb tota la seva controvèrsia, és molt apreciat en cuina. Aquests crancs són ja una autèntica plaga a les nostres costes, especialment a la zona del delta de l'Ebre.
Però no podem oblidar que aquest cranc també està acabant amb la població autòctona de cloïsses, musclos, altres crancs i peixos, el que alterarà la fauna (i la indústria) de la zona. És un animal extremadament agressiu (que no us enganxi un dit!) i es reprodueix de forma imparable (fins a un milió d'ous per posta). El sector de la pesca està intentant trobar un equilibri executant campanyes de sobrepesca i limitar així la seva població, el que resulta cada cop més difícil.
320 g d'arròs (80g per persona)
2 crancs blaus (si són vius millor)
1 sípia petita a dauets (amb la melsa)
2 litres de brou de peix
sal
Per fer la marca o sofregit:
1 ceba trinxada
1 pebrot verd trinxat
1/2 pebrot vermell trinxat
1 nyora
2 tomàquets madurs ratllats
2 grans d'all
julivert fresc
oli d'oliva
sal
Variants:
Ho podeu fer amb altres tipus de cranc
Si compreu els crancs vius, poseu-los 15-20 minuts al congelador. D'aquesta manera els podreu tallar sense perill que us enganxin un dit amb les pinces.
Mentre els crancs passen a una vida millor, poseu una nyora en remull.
Obriu-la i així s'hidratarà millor la seva polpa. Reserveu-la una estona sota l'aigua.
Un cop teniu els crancs sense vida, ja els podeu retirar les gomes i netejar-los bé sota l'aixeta. Especialment els laterals inferiors que és on més porqueria s'acumula.
Seguidament, arrenqueu-li les potes i les pinces i les reserveu.
Aprofiteu per donar un cop a les pinces, el que facilitarà el seu consum un cop cuites.
Retireu la part inferior del cranc on és la cloaca.
Retireu les ganyes que té a cada costat del cos. Això no és massa agradable en boca.
Talleu la part frontal del cranc, on són la boca i els ulls.
Per cert, reserveu el contingut que queda dins la closca. Això s'aprofitarà per fer el sofregit.
I finalment, talleu el cos en quatre parts.
Reserveu-ho tot junt.
Ara, talleu la sípia a dauets petits i la reserveu. No llenceu la bossa marró o melsa. La tinta la descarteu avui.
Trinxeu-ho tot ben petit.
Poseu un bon raig d'oli d'oliva en una cassola i daureu els alls a làmines, per aromatitzar.
Enrossiu el cranc primer de tot. No cal posar-hi sal ara.
Notareu com aquest cranc, que és de color blau, canvia ràpidament a color taronja. Meravelles de la natura!
Un cop enrossit i amb el nou color, ho reserveu.
En el mateix oli daureu la sípia i la reserveu.
I en el mateix oli poseu la verdura trinxada. Deixeu-ho sofregir.
Mentrestant, ratlleu els tomàquets i tireu la melsa de la sípia dins.
Retireu la polpa de la nyora i, juntament amb els sucs del cap dels crancs, ho barregeu tot amb el tomàquet.
Trinxeu una mica de julivert fresc.
Quan les verdures siguin ben cuites, afegiu-hi una mica de julivert.
Aquest és el punt òptim de les verdures.
Ara afegiu-hi la barreja de tomàquet amb la melsa, els sucs dels crancs i la nyora. I una mica de sal.
Deixeu concentrar el sofregit fins que gairebé caramel·litzi. Que no quedi ni gota d'aigua (o de líquid).
Passeu aquest sofregit a un pot per triturar. Això és una opció molt personal. A mi m'agrada el sofregit sense triturar, però s'ha de reconèixer que quan hi ha criatures a taula és preferible minimitzar riscos i que no trobin "coses rares" al plat. Ja m'enteneu, oi? En qualsevol cas, el gust pràcticament no canvia.
Tritureu la barreja i aprofiteu l'aigua d'hidratar la nyora per fer-ho córrer millor.
Aquesta barreja, la passeu de nou a la cassola.
I deixeu que arrenqui el bull.
En aquest punt, afegiu-hi la sípia.
I el cranc. Que quedi ben impregnat. Remeneu-ho.
I ara si, ja podeu tirar l'arròs. Doneu-li un parell de voltes a l'arròs, per torrar-lo una mica.
I llavors ja hi podeu afegir el brou de peix ben calent.
Ho saleu i ho deixeu coure uns 15-16 minuts, que l'arròs sigui un pelet dur encara.
Apagueu el foc i deixeu reposar el plat, que la cocció passiva acabi de fer la feina. En 10-15 minuts estarà perfecte per menjar.
I ara sí, quin goig que fa, eh?... tothom a dinar!
Bon profit!