L'Institut d'Estadística de Catalunya publica anualment els noms més freqüents dels nadons al territori, a partir de l'estadística de naixements. Unes dades que, en els últims anys, han confirmat la tendència de les famílies per optar per noms curts, que s'imposen per sobre d'aquells tradicionals. En l'últim informe, elaborat amb les xifres del 2024, es confirma aquesta moda i, a més, si mirem l'origen dels noms, veiem una clara inclinació pels catalans. I és que entre els 10 noms de nens més posats a Catalunya, vuit d'ells són catalans.
Els noms de nens que triomfen a Catalunya són catalans
- Martí: va ser el nom més posat a Catalunya el 2024, amb una freqüència de 352 nadons. Derivat del llatí 'Martinus', que significa 'dedicat a Mart', déu de la guerra en la mitologia romana. Celebra el seu sant l'11 de novembre.
- Biel: forma abreujada de Gabriel, que prové de l'hebreu Gavri'el. Es pot traduir com a "força de Déu" o "home de Déu" i, de fet, en la tradició biblíca és un dels tres arcàngels. En algunes llengües antigues, "Biel" també es pot relacionar amb el significat de "blanc" o "pur", tot i que aquesta interpretació és menys comuna.
- Marc: nom d'origen llatí, que deriva de Marcus. Significa 'guerrer' i està vinculat a Mart, déu romà de la guerra.
- Nil: forma catalana de Nilo, que prové del llatí Nilos, que fa referència a la vall d'un riu. Concretament, així és com anomenaven el riu Nil els egipcis. És un nom que s'ha popularitzat a Catalunya a partir del segle XX i que es troba entre els més freqüents en l'actualitat.
- Àlex: forma curta del nom Alexandre, que prové del grec antic. Entès com a 'protector de l'home' o 'defensor de la humanitat'.
- Jan: El nom Jan és una forma curta i afectuosa de Joan, un dels noms més antics i estesos a la tradició catalana i europea. Nom d'origen hebreu, derivat de 'Yôḥānān', el qual es tradueix com a "Déu és misericordiós" o "Déu ha estat bondadós". Amb el pas dels segles, ha adoptat diferents formes en llengües europees i, en els darrers anys, a Catalunya s'ha popularitzat aquesta forma de diminutiu, que s'ha convertit en un nom independent.
- Pau: procedeix del llatí Pax, que fa referència a la tranquil·litat, l’harmonia i l’absència de conflicte. Encara que guarda relació històrica amb “Pablo”, a Catalunya Pau no es percep com una variant de Pablo, sinó com un nom propi amb identitat diferent i arrelat des de fa anys en la tradició catalana.
- Pol: forma reduïda de Polinari, una forma popular del nom llatí Paulinus, que derivava de Paulus. El nom Pol és també comú en països d'Europa de l'Est.
Els noms Leo i Mateo són els que completen el rànquing, en 4a i 6a posició respectivament. En aquest cas, no es tracten de noms catalans, si bé podem trobar una vinculació clara: el nom de l'ex estrella del Barça (Leo) i, casualment, el d'un dels seus fills.