La cèlebre frase sobre les empreses familiars –‘la primera generació, la funda; la segona, la fa créixer; i la tercera, la fon o se la ven’– es compleix amb la centenària Freixenet: fundada el 1914 pel matrimoni format per Pere Ferrer Bosch (1886 – 1936) i Dolors Sala Vivé (1889 – 1978), els seus fills la van convertir en el gegant del cava i, els seus 12 néts, se l’han venuda a l’alemanya Henkell. Ho han fet en dues fases: el març de 2018, set dels néts es van despendre de la seva participació i, vuit anys després, els quatre germans de la branca Ferrer Noguer i José Luis Bonet Ferrer s’han venut el seu 50%. Així, Freixenet ja és 100% de capital alemany.
En un comunicat, Pere Ferrer Noguer ha qualificat la venda de l'empresa fundada pel seu avi de “moment emotiu” però s’ha mostrat “il·lusionat” per avançar en el “següent capítol del nostre camí vinícola”, que serà amb Ferrer Wines, el grup de cellers propietat de la seva branca familiar. El comunicat destaca que els Ferrer Noguer i el seu cosí José Luis Bonet Ferrer –actual president de la Cambra de Comerç d’Espanya– “continuaran actius a la indústria vitivinícola espanyola” i amb capacitat per invertir. Tant Pere Ferrer com José Luis Bonet seguiran com a presidents d’honor de Freixenet, però ja no estaran en la propietat.
Pere Ferrer s’ha venut les accions de Freixenet (ell i els seus tres germans tenien el 42,5%), però ha retingut la història familiar perquè en la pàgina web de Ferrer Wines s’indica que aquesta última “neix d’una llarga tradició familiar iniciada el 1616, quan la família Ferrer es va endinsar en el món del vi a la Freixeda” i “en el segle XIX, quan en la finca familiar de Can Sala es va començar a elaborar cava...”. O sigui, Ferrer Wines se situa com a continuadora de la història dels avantpassats, però no són els únics que la poden reivindicar perquè altres branques familiars posseeixen caves com Marevia –de Requena (València), la de més vendes de fora Catalunya– o cellers de vi com Castelo de Medina –de Valladolid, a la denominació d’origen Rueda–.
Ferrer Wines, presidida per Pere Ferrer, és una marca creada per aplegar cellers que havien estat propietat de Freixenet, però que van quedar fora del perímetre de l’empresa quan va entrar Henkell el 2018: en l’actualitat, està formada per Valdubón (Ribera del Duero), Orube (Rioja Alabesa), Solar Viejo (Rioja), Vionta (Rías Baixas), Morlanda (Priorat), Can Sala (Penedès), Cavas Hill (Penedès) i per l’argentina Finca Ferrer. En aquesta última, fundada el 2003, han invertit en la plantació d’una vinya a la província argentina de Mendoza, als peus dels Andes, on també han construït un nou celler avantguardista.
Amb Ferrer Wines, no només produeixen vins i caves, sinó també destil·lats i licors, fins i tot orujos gallecs amb la marca Habelas Hailas. També comercialitzen productes d’altres empreses com el prosecco La Marca o el champagne Abelé 1757, que va ser el xampany oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, que ja es va sevir a l’últim sopar al Titanic i que havia estat propietat de Freixenet fins que, el 2018, amb l’entrada de Henkell, es va vendre al grup francès Terroirs et Vignerons de Champagne.
La principal empresa del grup Ferrer Wines és la catalana Cavas J Hill, amb celler a Moja, al municipi d’Olèrdola (Alt Penedès). Té una llarga història, que comença amb Joseph Hill, un comerciant britànic que va arribar al Penedès el 1761. Els seus descendents van aixecar l’actual masia i, el 1887, es va excavar a la roca un singular celler amb cinc galeries subterrànies, que es pot visitar. És coneguda pels caves Panot Gaudí i Cuvée 1887.
Però Cavas Hill travessa per dificultats. En l’exercici de 2024, l’últim consultable, va facturar 22,34 milions d’euros, un 11,64% menys, amb unes pèrdues de 3 milions, superiors als 2,30 milions d’un any abans. La climatologia tampoc va ajudar. En aquells dos exercicis, es va efectuar ampliacions de capital per 5,1 milions. Encara no s’han presentat els resultats de 2025, però en l’informe que acompanya els comptes de 2024 ja s’indica la previsió de tancar l’any passat amb un ebitda negatiu de més d’un milió d’euros. Aquest informe també apunta que, fa dos anys, van portar a terme un ERO per retallar les despeses de personal al voltant del 20%.
Història familiar
El novembre de 2024 va morir, a l’edat de 99 anys, Josep Ferrer Sala –pare dels quatre germans Ferrer Noguer–, considerat l’artífex de la internacionalització de Freixenet, de situar aquesta marca de cava en la primera posició del rànquing de vendes. En va ser director general i president durant dècades. Era l’últim representant de la segona generació de la família fundadora que quedava en vida i, a diferència d’altres branques familiars, continuava com a accionista de Freixenet. Un any i escaig després, cap membre de la família ho és. Els primers a vendre a Henkell, el 2018, van ser els quatre germans Hevia Ferrer i tres dels quatre germans Bonet Ferrer (tots excepte José Luis), que controlaven aproximadament el 50%. Vuit anys després, els Ferrer Noguer i José Luis Bonet han venut l’altre 50%.
La història de Freixenet comença amb els fundadors de la marca: Pere Ferrer Bosch, un cabaler (a pagès, el fill que no és l’hereu) de la masia la Freixeneda, de Mediona, que per aquest motiu l’anomenaven “el Freixenet”; i Dolors Sala Vivé, la pubilla (hereva i, en aquest cas, filla única) de Can Sala, de Sant Sadurní d’Anoia. El 1914 van traure el primer cava amb la marca Freixenet. Aquest matrimoni van tenir sis fills, que són la segona generació: Joan (1912-1936), Pilar (1918-2016), Carmen (1919-2016), Dolors (1921-2013), Francesc (1924-1925) i Josep (1925-2024).
Amb l’esclat de la Guerra Civil, es va col·lectivitzar el celler i escamots incontrolats van assassinar, l’agost de 1936, Pere Ferrer Bosch i el seu fill gran, Joan Ferrer Sala, que tenia 23 anys. Aquests fets van ser traumàtics per a la família. En la postguerra, la vídua, Dolors Sala, i la seva filla Pilar (mare de José Luis Bonet) es van posar al capdavant del negoci i, posteriorment, s’hi va anar afegint la resta de la família. La tercera filla, Dolors ‘Lola’ Ferrer Sala, va morir el 2013, sense descendència.
Fins 2013, Josep Ferrer va tenir el control accionarial de Freixenet perquè al seu 35% sumava el 21% de la seva germana Lola, però, a la mort d’aquesta, es va repartir la seva participació entre els tres germans. I aquí van començar les tensions familiars entre els que volien vendre i els que no, agreujades pels mals resultats econòmics dels anys següents. Al capdavall, tots han acabat venent.
Aquestes tres branques familiars continuen en el negoci del vi. Eren sòcies a l’antiga Celtiberia, un grup de cellers que es va segregar arran de la constitució de la nova Henkell Freixenet el 2018 i que després es van trossejar: Així, els Bonet es van quedar Castelo de Medina (Rueda); els Hevia (amb l’excepció d’Enrique Hevia), amb la valenciana Cavas Marevia; i els Ferrer, han acabat formant el seu propi grup, Ferrer Wines. A la foto de l'encapçalament, Pere Ferrer Noguer i Andras Brokemper, CEO de Henkell Freixenet.