Òscar Escuder és el president de la Plataforma per la Llengua, l’entitat de referència en la defensa i promoció del català com a llengua d’ús social i de cohesió. Des del capdavant de l’organització, ha impulsat estudis, campanyes i accions d’incidència política per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants i reforçar la presència del català en àmbits clau com l’educació, l’empresa, el consum i el món digital. També és signant del Pacte Nacional per la Llengua, que vol articular un compromís ampli per assegurar el futur de la llengua. La tasca de la Plataforma s’emmarca en un context marcat per les dades sobre l’ús social del català, que apunten que només al voltant d’un terç de la població el té com a llengua habitual i que el seu ús retrocedeix en determinats entorns, especialment entre els joves i en l’àmbit audiovisual. Davant d’aquest escenari, l’entitat reclama mesures estructurals i un major compromís institucional per revertir la tendència i garantir que el català sigui plenament present en la vida quotidiana.
El català viu un moment que molts qualifiquen de crític. Comparteix aquesta diagnosi o creu que hi ha marge per a l'optimisme?
No compartim el diagnòstic de crític. Fa uns quants anys vam dir que estem en emergència lingüística, però es pot revertir. Per fer-ho, cal que ens hi posem.
I com es reverteix aquesta tendència?
Tenim dos grans blocs: acció de la ciutadania, que resumidament implica que parlem sempre en català; i acció de les administracions, que són totes les polítiques lingüístiques, com ara ensenyament o indústria. Totes les polítiques han de tenir un vessant lingüístic i és on hauríem d’incidir perquè les administracions facin bé la seva feina, que majoritàriament no ho fan.
Totes les administracions?
Segurament, trobaríem algun ajuntament que ho està fent bé, però les grans administracions no ho fan. No trobaríem cap administració que en els darrers 15 o 20 anys no hagués tingut deixadeses molt importants, o fins i tot negligències.
Parlava d'una certa responsabilitat individual de cadascú, creu que en els últims anys hi ha hagut un canvi de mentalitat sobre aquest aspecte?
Crec que en els últims anys som més conscients, perquè anys enrere des de les administracions sempre se'ns deia que tot anava molt bé. Era evident que era mentida. Com a mínim, hi ha hagut aquest canvi de consciència de saber que no tot va bé. Tot i això, no tenim dades encara que ens permetin dir que la gent manté més el català. Sí que creiem que hi ha més conscienciació, malgrat que d’aquí a aplicar-nos-ho hi ha un pas que moltes vegades no és fàcil.
Les dades sobre l'ús social indiquen un retrocés especialment entre la gent més jove. Què està fallant en aquest àmbit?
És que els joves són un reflex de què veuen els grans. Podríem dir que està fallant pràcticament tot. Molta canalla no acostuma a parlar en català, prou, perquè veu que els seus pares, els seus avis o els seus professors no ho fan. Recordem que tots som referents lingüístics. Qualsevol de nosaltres que vagi a una botiga a comprar el que sigui i comença la conversa en català ja està fent de referent lingüístic i de prescriptor de la llengua perquè l’altre, que potser no la parla, vegi que allò té importància. En canvi, si comencem la conversa en una altra llengua, normalment, estem donant exactament el missatge contrari.
Creu que és més difícil inculcar la mentalitat de mantenir la llengua catalana amb els joves d’ara, que no pas fa 40 anys o 30 anys? Tenint en compte que ara mateix hi ha les xarxes socials, mentre abans únicament hi havia la televisió, la ràdio i els diaris…
Això pot tenir dos vessants: en un sentit, podria ser com tu dius; però, alhora, la globalització fa que els joves també tinguin més llengües a l'abast, especialment l'anglès. Igual que es poden transmetre missatges en un sentit se'n poden transmetre en un altre.
Vostès formen part del Pacte Nacional per la Llengua des de fa gairebé un any. Com valora aquests primers mesos del Pacte Nacional per la Llengua? Creu que s’està complint i s’està aprofitant l’oportunitat?
Cal dir que ara fa uns 10 mesos i les coses en llengua, i en tot el que participa les administracions, solen anar lentes. Tot i això, per tot allò que tenim recollit no anem prou bé i això vol dir que està tendint a ser una oportunitat desaprofitada. Totes les polítiques són també polítiques lingüístiques i no sembla que s’estigui implementant ni a la Generalitat, ni a les Diputacions ni als ajuntaments. Un pacte nacional no és només un pla de govern i si fos això tampoc s’estaria complint. Sí que ho compleix el Departament de Política Lingüística, però no sembla que els altres departaments estiguin seguint el que Política Lingüística voldria ni el que està escrit en el pacte. Tot i que encara és relativament aviat per fer una sentència contundent, no som gaire optimistes de com va fins ara. Quan ens hi vam adherir ja vam deixar clar que no ens semblava suficient i que eren poc ambicioses, malgrat que anaven en la línia positiva. La part de la diagnosi sí que estava molt bé, però tot el que es proposava feia curt. Nosaltres ens hi vam adherir perquè més endavant puguem evolucionar el pacte, però si ni tan sols acabem de fer el primer pas… Estem fent coses contràries a l’esperit del pacte.
Com ara?
Que les administracions no tenen la llengua present en totes les seves actuacions. Ara hi ha hagut una exposició al Palau Robert, propietat de la Generalitat, on es posa al mateix nivell voler fer fora els immigrants de Catalunya, a demanar que aprenguin català. En l’àmbit de la salut no s’estan prenent mesures tampoc per revertir la situació. L'actitud de les administracions no va en la línia del pacte.
Què li sembla que en determinats actes públics el president de la Generalitat, Salvador Illa, parli en castellà? També ho fan altres consellers i ha passat més d’un cop…
Si abans deia que qui entra en una botiga a comprar transmet un missatge, imagina’t el president de la Generalitat… Així els fem saber que el català és una llengua prescindible. No hauria de ser el paper que ha de jugar la Generalitat.
Durant els últims anys els governs han estat independentistes. Creu que hi ha hagut un canvi d’actitud del Govern envers el català o hi ha hagut un retrocés?
Com a mínim, no hi ha hagut un avenç. M’agradaria deixar clar, però, que si estem com estem no és per culpa de l’actual Govern, que no porta ni dos anys en el càrrec. A Salut fa 28 anys que no complim la llei i mira que hem tingut governs de tots els colors. En canvi, potser sí que en els missatges simbòlics, que no volen dir que siguin menys importants, sí que sembla que hi ha hagut un retrocés.
Parlava el Pacte Nacional per la Llengua no s’està complint del tot. Es plantegen abandonar-lo si en els pròxims mesos no s'acaba d'implementar o no es concreten més elements de les que s'estan concretant ara?
Nosaltres fem un seguiment de totes les lleis que impliquen qüestions lingüístiques, que pràcticament són totes. Evidentment, del Pacte Nacional també l’estem fent i ho haurem de valorar. La nostra signatura no és un xec en blanc. Si passa un temps i les coses no prenen un rumb diferent, haurem de valorar què fem.
Fins a quin punt té fortalesa un pacte nacional en el qual no hi ha el partit principal de l'oposició, Junts per Catalunya, ni tampoc un altre partit històricament catalanista com la CUP?
Potser és una pregunta que li hauria de fer al conseller de Política Lingüística. Voldríem que el pacte es complís, que s’anés més a fons i que aquests dos partits s'hi poguessin afegir. Junts i la CUP també van assegurar que, malgrat no signar el pacte, totes aquelles mesures que es prenguessin a favor de la llengua catalana al Parlament, o allà on fos, hi donarien suport.
Quins són els àmbits on hi ha més drets lingüístics vulnerats?
Nosaltres tenim un servei de defensa de drets lingüístics que aquest últim any ha gestionat més de 3.000 queixes i van augmentant any rere any. En l’àmbit autonòmic, on estem rebent més queixes és a Salut; en l’àmbit privat, en els comerços i la restauració; i en l’àmbit estatal, en cossos i forces de seguretat de l’Estat i justícia.
Per què l’àmbit de la salut?
Perquè cada vegada hi ha més metges i infermeres que ni tan sols entenen el català i fa 28 anys que no estem fent complir la llei que obliga a demanar el nivell C1. Les dades del Col·legi de Metges el 2023 deien que hi ha un 13% de metges que no entenen el català. No que no el parlin, sinó que no l’entenen. També hi ha un 30% de metges que no el parlen. Aquestes dades són pitjors que les de la població general; molt pitjors, de fet. I ara han passat tres anys i les dades seran molt pitjors perquè la gran majoria de metges que s’incorporen a la professió a Catalunya són extracomunitaris i que d’entrada no saben català i no se’ls demana que l’aprenguin. Són unes dades nefastes. No ens estranya gens que les pitjors dades siguin en l’àmbit de la salut.
Entenc que tampoc ajuda que hi hagi un districte universitari únic, no?
Tal com està muntat això no ajuda, però creiem que no és el factor principal. Evidentment, nosaltres pensem que s’haurien de prendre mesures per assegurar que els graus es fessin en català, sigui medicina o infermeria, que són lingüísticament estratègics. Aleshores, un cop t’incorporis a la professió, que la llengua sigui realment necessària i tothom la sàpiga, com passa en tots els països d’Europa occidental. Cal dir que no som una excepció, i a tots els països de l’Europa occidental falten metges i infermeres. Hi ha països de demografies similars a la nostra, com ara els nòrdics, que tenen poblacions semblants a Catalunya o els Països Catalans. Allà no s'hi pot treballar sense saber la llengua del país. Només a Islàndia, que té 280.000 habitants, et permeten començar a treballar sabent anglès, però un cop comences a treballar has de fer un curs d’islandès. Estem lluny de situacions normals.
Per tant, les administracions s’haurien de posar més estrictes…
Seria bàsicament complir la llei. Des de fa dos anys la Conselleria de Salut ha llançat el pla “Prescriu-te el català”, dedicat a professionals sanitaris. Les xifres d'aprofitament d'aquests cursos són molt baixes, sobretot perquè tothom sap que al final del circuit no hi ha cap exigència. Les xifres del primer any es van apuntar pràcticament 4.000 entre metges i infermeres i no van aprovar ni 900. No estem parlant de gent que no té qualificació i que cobra el salari mínim… Estem parlant de gent que ha estudiat i que aprendre una llengua nova no els hauria de suposar un esforç descomunal.
Als anys 80’, el català es veia com una eina per integrar-se i per introduir-se dins l’ascensor social, creu que per als immigrants aquesta mentalitat ha canviat i veuen el català com si fos una imposició o un escull per arribar a determinades feines?
Una certa percepció social ha variat, però les dades ens continuen indicant que el català forma part de l'ascensor social. Qui sap català i el fa servir té més probabilitats de tenir feines i més ben pagades. Això està estudiat i hi ha dades que ens ho demostren. No només a Catalunya, sinó a Catalunya i al País Valencià, les Illes i, evidentment, Andorra També dependrà en quin entorn es relacioni cadascú, però qui fa servir el català té més números de trobar feina. Per tant, és clar que la llengua forma part de l'ascensor social.
I per què creu que aquesta percepció que parlàvem ha canviat?
Per motius polítics i mediàtics dels últims 15 anys.
Fins a quin punt ha quallat el discurs de Ciutadans, malgrat haver ja desaparegut?
Ha deixat una llavor que en bona part ha crescut.
El discurs de Ciutadans era que el català era una imposició i que no forma part de l’ascensor social…
El discurs ha quallat, però no sé fins a quin punt. Tothom que hi pensi dos minuts, veurà que és ridícul pensar que la llengua pròpia d'un lloc pugui ser en el mateix lloc una llengua d'imposició.
Com està la situació de la llengua catalana a l'escola? Tenen preparat per als pròxims mesos alguna resposta a la sentència sobre la immersió?
La situació està molt pitjor del que hauria d'estar. L’escola ens hauria d’assegurar que tothom que acaba l’ensenyament obligatori, vingui d’on vingui, tingui un domini complet i real de la llengua. Tothom que acaba quart d’ESO hauria de tenir un domini de veritat de la llengua, però estem molt lluny d’això. Tots sabem que hi ha gent que ha passat per l’escola i que són incapaços de mantenir una conversa en català. Nosaltres, en la línia de rigor que intentem tenir sempre i que crec que tenim a Plataforma per la Llengua, farem un estudi acurat de la sentència per experts i defensarem el que ens sembla. En el seu moment ja vam advertir que posar el castellà com a curricular a la llei era un error que podíem pagar car. Veure com acaba sortint la sentència, que tot apunta que serà dolenta. L'estudiarem amb rigor i farem el que ens sembli que podem fer per defensar al màxim el dret dels catalanoparlants. És molt important recalcar que els que se'ls dificulta l'accés a la llengua, i moltes vegades sense ells adonar-se'n, són discriminats. Els hi estàs tallant l’accés a l’ascensor social.
No tenen cap novetat de quan ha de sortir aquesta sentència?
No, no tenim cap informació privilegiada del Tribunal Constitucional.
Pot ser que a l'àmbit de l'escola sigui fins i tot on es vulneren més drets lingüístics, però que potser els alumnes no tenen aquesta conscienciació?
No ho sé, però podria ser. A l'escola li podem demanar el que li podem demanar, que és assegurar un coneixement, però no li podem demanar que després asseguri l'ús quan la canalla surt de l'escola. Evidentment, conèixer bé la llengua és eina necessària per després fer-la servir, però si quan després surten de l'escola es troben que l'extraescolar, els videojocs o els referents que tenen són molt majoritàriament en altres llengües, se'ls dificulta que vegin el català com la llengua d'ús social, de relació, d'integració, etcètera.
Precisament, creu que les grans empreses i plataformes compleixen amb els requisits lingüístics? Fa uns anys es va fer una llei audiovisual que va tenir molt ressò…
Està millorant una mica, però no està en el nivell que hauria d'estar. Fa uns quants mesos vam denunciar que Ebro no complia amb la legislació lingüística, malgrat haver rebut dos milions d’euros de subvenció pública. Això és una pífia de tothom: de la mateixa empresa, que no compleix la llei, i de la mateixa administració, que hagués estat impensable que hagués donat una subvenció si no complia, per exemple, les normes mediambientals o de seguretat laboral. La normativa lingüística s’ha de complir. Si no haguéssim denunciat, segurament continuarien sense complir. I hem detectat més casos.
Com ara?
Hamelin Brands (de les llibretes Oxford), AkzoNobel Coatings (Titanlux), l'empresa de motos de cross Stark Future i Essity Spain (Colhogar i Tena) també han obtingut, entre totes, més de dos milions d'euros de la subvenció, tot i incomplir tots els requisits lingüístics, i també les ha denunciades. Anteriorment, també havíem detectat fins i tot empreses amb premis atorgats per la Generalitat que no complien la legislació lingüística en coses tan bàsiques com els tiquets de caixa, que han de ser per normativa en català. I tot això no és culpa del Tribunal Constitucional, sinó que és culpa nostra. Sempre es té tendència a pensar que de Madrid no hi ha res de bo, però és que aquí tampoc hi ha res: ni aquí, ni al País Valencià, ni a les Illes. Últimament, amb l'única excepció d'Andorra, que sí que han pres consciència de l'estat de la llengua.
Falten recursos?
En falten, però sobretot falta voluntat política. No tot és qüestió de diners. Evidentment, com més diners tens, més coses pots fer. Però si no tens voluntat política i tens més diners, els dedicaràs a una altra cosa. El primer és voler fer bé les coses.
Li semblen suficients els 85 milions d’euros del Departament de Política Lingüística? I que un 55% d’aquests es destinin al català per a adults?
Això torna a ser una pregunta per al conseller de Política Lingüística, crec. A nosaltres tots els diners que es destinin en llengua ens semblaran bé. Ara bé, insisteixo: amb diners no n’hi ha prou. Cal voluntat política i que d’aquesta voluntat se’n desprengui coherència, des dels discursos fins als fets. A l’escola, a la indústria, a tot arreu on les administracions participen, han de tenir sempre, diguéssim, un xip, una neurona pensant en la llengua. Perquè, com et deia, totes les polítiques tenen un component lingüístic. Per tant, l’hem de tenir present.
Abans parlàvem de la immigració. Des de Plataforma per la Llengua, quines accions principals fan perquè els immigrants aprenguin català?
En fem d’adreçades a ells. Hem fet llibrets en català i en diferents llengües —com a mínim una dotzena de llengües de les comunitats més nombroses— explicant per què és important el català, etcètera. Però crec que el més important que fem és conscienciar la gent i pressionar l’administració. Al final, hem d’assumir que el migrant no té cap prejudici: ve aquí i aprendrà el que li faci falta, el que tingui la percepció que li cal per integrar-se i millorar la seva situació. Al capdavall, tothom que se’n va de casa seva ho fa per intentar viure millor. Quan arriben aquí han de rebre el missatge que, per viure millor, entre altres coses, cal aprendre català perquè tindran més oportunitats de feina, perquè és el normal aquí. És el mateix missatge que van rebre fa 60 o 70 anys els emigrants que van venir d’altres parts de l’Estat.
Quina resposta perceben per part dels immigrants? Hi ha hostilitat?
No, hostilitat no n’hi ha. Amb la gent amb qui tractem nosaltres, l’actitud és bona, potser perquè ja ens han conegut o ja han rebut abans el missatge. És això que et deia: depèn d’on caigui cadascú, d’on vagi a parar. Però, en general, algú que ve, no sé, del Pakistan o del Marroc, no pensa que els catalans són uns malmesos. Ve pensant: me’n vaig a Barcelona o a Tarragona o on sigui, a veure si trobo una feina i puc viure millor. I si per viure millor han d’aprendre català o els seus fills han d’estudiar en català, és el que faran. Aquí el problema no és la immigració, sinó què es troben i quin missatge reben de la societat dels que ja hi som.
El missatge no és positiu ara mateix?
Moltes vegades no. Després, quan porten els fills a l’escola o coneixen altres pares, o a la feina, hi ha infinitat de situacions diferents en què la gent es va adonant de la realitat. Les enquestes també diuen que la majoria —crec recordar que prop d’un 80% dels nouvinguts— volen aprendre o millorar el seu nivell de català. Això confirma que no hi ha hostilitat. Sempre hi haurà algun cas, i sovint són els que surten als mitjans, però són minoria. Igual que aquí també hi ha una minoria hostil que sovint és la que surt als mitjans. Ara bé, amb no ser hostil no n’hi ha prou. Cal coherència i que les administracions facin les polítiques públiques que toquen. Això no vol dir perjudicar ningú. Si tornem al cas de salut, no vol dir fer fora metges o infermeres que no parlin català, sinó donar-los un temps perquè l’aprenguin. I molt pocs marxarien, ja t’ho dic.
Vol afegir alguna cosa més?
Sí. En la línia del que deia abans, que a l’escola no se li pot exigir després l’ús social, anunciar que en dues setmanes, els dies 16 i 17 de març, fem un simposi sobre futbol i llengües minoritzades al Born. S’hi posarà de manifest com el futbol, com a esport majoritari i espai de socialització, pot afavorir que les llengües minoritzades tinguin àmbits de socialització. D’altra banda, som una entitat de tots els Països Catalans i ara tenim en marxa un manifest al País Valencià contra la censura a la literatura catalana. En pocs dies ja hem aconseguit més de 10.000 signatures. La gent està molt indignada amb aquestes bestieses que s’estan fent. També voldria destacar que estem demanant al govern balear —fruit de moltes queixes que rebem per discriminacions lingüístiques en el comerç, gent que parla català i és maltractada per aquest fet— que faci una llei de consum que deixi clar que això no pot passar.
És possible amb Vox com a soci?
Nosaltres ho hem de demanar. Si serà possible o no, ja ho veurem. Si no ho demanem, com a mínim no compliríem el nostre ADN, la nostra consciència i la nostra coherència. Amb Vox, probablement no; amb el PP de les Illes, podria ser-ho. I si no ho és, com a mínim que no sigui culpa nostra.
És diferent el Partit Popular de les Illes del País Valencià?
Sí, clarament. No en tenim cap dubte. El PP de les Illes sempre ha defensat la unitat de la llengua. Fa potser un any, la Casa Reial va donar un reconeixement —no recordo exactament quin— a una entitat secessionista, i el govern del PP va dir a la Casa Reial que no hi estaven d’acord. En l'àmbit lingüístic semblen partits diferents. El PP del País Valencià, històricament, ha defensat que el valencià no és català, contrari a qualsevol criteri filològic, i ha intentat minoritzar el català tant com ha pogut. No és que el PP de les Illes sigui el millor del món, però comparat amb el del País Valencià és molt millor.