El mes de juny farà un any que el restaurant Glug va obrir portes al bell mig de l’Esquerra de l’Eixample, concretament a la cantonada del carrer París amb Viladomat. Tan bon punt van inaugurar el local, vaig intentar reservar-hi taula aquells dies mitjançant la seva web, però sense èxit. No hi van ajudar les bones crítiques que va rebre el restaurant en pocs dies, que van propiciar un augment de reserves de la parròquia. Ves per on que ahir, com qui no vol la cosa, vaig entrar a la seva web i tenien taula lliure per a les vuit del vespre.
I així és com, assegut a la moto davant del restaurant, fent una cigarreta, contemplo tranquil·lament com els clients van entrant al local amb un somriure d’orella a orella: la façana del local és imponent, amb unes vidrieres enormes per on entra la llum de dia, amb els marcs de color grana, el color corporatiu del Glug.

Restaurant Glug / Foto: Víctor Antich

Així que hi entro, confirmen la reserva i m’asseuen a una de les poques taules que tenen lliures, des d’on veig els joves cuiners amunt i avall sense parar. La majestuosa barra va de punta a punta del local, de fet, més que una barra sembla una taula enorme dividida en tres parts, per a major comoditat del personal a l'hora de moure’s de la cuina a la sala i viceversa.
Glug és el somni fet realitat de la Beatrice Casella, torinesa de naixement, i l’Ivan Garcia. Tots dos han passat per cuines de prestigi, com la del Tickets, Hisop, AürtDirekte, entre d’altres. La jove parella ens ofereixen una cuina catalana amb tocs italians o —per què no dir-ho— el que vindria a ser, segons sento aquests dies, Nova Cuina Catalana.

El restaurant Glug és, sens dubte, el local de moda a l’Eixample, una molt bona opció per a dinar o sopar amb amics, sols o en parella i tastar la seva cuina fresca i contundent amb influències catalanes i italianes 
 

El local, de caràcter informal, disposa de més de tres-centes referències de vi en ampolla, però també ofereixen la possibilitat de fer una copa dels tiradors que tenen darrere la barra. Són una sèrie d’aixetes que dispensen blanc chardonnay, rosat carinyena, negre Barberà, negre garnatxa, escumós i xampany selecció Glug i un vermut de nou mesos en bota. Demano el vi negre fet amb garnatxa, crec que del Montsant.

Russa amb anguila fumada. Restaurant Glug / Foto: Víctor Antich

Pregunto si puc prendre mitges racions per tastar com més plats millor, i m’ho confirmen. Així, començo amb la russa amb anguila fumada, un plat fresc i gustós. No para d’entrar gent preguntant si poden sopar; els expliquen que tenen el local ple, òbviament.

Tàrtar de gamba blanca. Restaurant Glug / Foto: Víctor Antich

Continuo amb el tàrtar de gamba blanca amb stracciatella, nespra i, per sobre, un oli fet amb el cap de les gambes. És un plat deliciós que tot just van estrenar la setmana passada.

Anxova amb mantega d'ovella. Restaurant Glug / Foto: Víctor Antich

Tasto una anxova amb mantega d’ovella i buido la copa de vi abans no m’arriba la sopa.

Sopa de ceba. Restaurant Glug / Foto: Víctor Antich

Havia sentit a parlar de la sopa de ceba que preparen al Glug i, certament, l’he trobada encara millor del que esperava. L’acompanyen uns raviolis farcits de formatge comté i ceba en vinagre. Us confesso que no vaig repetir per vergonya. Redeu, que bona que era!

Mandonguilles de conill. Restaurant Glug / Foto: Víctor Antich

Continuo amb les mandonguilles de conill amb salsa de xocolata acompanyades de conill escabetxat amb amanida de fonoll. Un plat contundent que contrasta amb el pit de guatlla a la brasa amb nyoqui farcit de la mateixa guatlla i mongeta verda.

Pit de guatlla. Restaurant Glug / Foto: Víctor Antich 

Per postres demano el Petit Glug, que consisteix en una mena de galeta farcida de formatge de cabra amb melmelada de gerds.

El Petit Gloug. Restaurant Gloug / Foto: Víctor Antich 

El restaurant Glug és, sens dubte, el local de moda a l’Eixample, una molt bona opció per dinar o sopar amb amics, sols o en parella i tastar la seva cuina fresca i contundent amb influències catalanes i italianes, segons expliquen la Beatrice i l’Ivan. La seva barra informal permet discutir la jugada amb el xef en un ambient distès, amb una copa de vi i bona música que tu mateix tries al jukebox, si et ve de gust.