Per fer un bon esmorzar de forquilla no existeixen les distàncies llargues. No importa fer hores de carretera per tastar aquella tripa gloriosa, unes mandonguilles úniques o uns bons ous de granja amb xanguet. N'és una prova que avui faig cap a l’Hospitalet, no pas per visitar-hi la família i no per falta de ganes —per la qual cosa rebre una esbroncada important—, sinó per esmorzar a un dels temples de la ciutat que feia temps que tenia ganes de visitar. Parlo del bar Alarcón, situat al carrer Roca i Umbert, a tocar de la parada de metro Avinguda Carrilet, per tant, no teniu cap excusa per passar-hi quan us vingui de gust.
Són quarts d’onze del matí, una mica tard per esmorzar i, com és normal, el local està mig buit, però amb una activitat frenètica tant al menjador —muntant taules, esperant l’allau de migdia— com a la cuina —afinant els últims detalls, amb olles i cassoles fent xup-xup—. M'assec davant la porta d’entrada, des d’on veig la meravellosa terrassa, plena d’avis prenent cigalons i fumant caliquenyos sota el sol.
Per fer un bon esmorzar de forquilla no existeixen les distàncies llargues; no importa fer hores de carretera per tastar aquella tripa gloriosa, unes mandonguilles úniques o uns bons ous de granja amb xanguet
Mentre em ventilo un plat de tripa de vedella per plorar d’alegria, la María José, propietària del local, m’explica que el bar Alarcón el va obrir el seu pare l'any 1969. Nascuda a Barcelona, la família vivia fa anys al carrer Taquígraf Serra de Barcelona, abans que el seu pare llogués el local a l’Hospitalet; com a conseqüència, es van traslladar a viure-hi tots, molt a prop del bar. Amb els anys, les seves germanes, primer, i ella, més tard, van començar a ajudar el senyor Alarcón, fins que van agafar-ne el relleu. Ara, però, és ella qui està al capdavant del negoci, una vegada jubilades les seves germanes. Està contenta de com van les coses, després d’haver picat pedra durant molts d'anys.
La clientela al bar Alarcón varia segons l’hora i el dia. Al migdia, acostumen a tenir gent del barri que viu a prop o treballa per aquí, i els dissabtes, per als esmorzars de forquilla, omplen el bar amb clientela que s'hi deixa caure expressament d'altres indrets per tastar la seva cuina. És el cas, per exemple, del grup de motards del qual són membres la María José i la seva parella, que el visiten assíduament. Als turistes, per cert, ni se’ls veu ni se’ls espera.
Curiosament, quan he arribat, m’han deixat tres cartes d’esmorzar per escollir, que totes tres feien goig. La primera, únicament amb ous, amb xanguet, amb calamarsons, xistorra, amb pop i seques o amb bacallà; la segona, en què surt la sípia amb gambes, l’orella de porc o els peus de porc, que són els plats que preparen per menjar a qualsevol hora, i la tercera, amb plats que únicament cuinen a l'hora d'esmorzar, com la tripa, el cap i pota o el bacallà —entre altres delicadeses—, i en època de caça, també ofereixen un bon civet de senglar o cérvol.
Al migdia, com he dit, preparen un menú del dia imbatible al preu de 14 euros. Avui, per exemple, veig a la pissarra, que tenen per escollir entre el gaspatxo, carxofes saltades, amanida, faves amb calamarsons o pasta a la puttanesca de primer, i de segon, lluç, salsitxes, pollastre i bistec; però no us ho perdeu, inclou pa, beguda, cafè i postres.
A mig plat de tripa, em saluda el Jordi Ors —val a dir que no l’he vist venir—, més conegut com a Kuko a les xarxes. És un veritable especialista dels esmorzars de forquilla, molt estimat per la parròquia esmorzadora, que segueix fidelment les seves recomanacions. Tanmateix, ni a ell ni a cap dels seus amics se’ls escapa un local que realment valgui la pena, ni un de sol. Coneixen tots els grans temples i els visiten tot sovint. —Collons, Jordi, d’on surts? —jo estava sol al menjador, atès que eren quasi les onze. —Sempre soc al lloc més discret —i era cert, era a un menjador interior més amagat i no l’he vist fins que no n'ha sortit. Em confessa que ha esmorzat unes costelletes de cabrit ben bones i m’ensenya una llàntia a la samarreta. Comentem que és senyal que ha estat un bon esmorzar, i riem.