Confesso que per a mi és un misteri més complicat d’entendre que els de l’Agatha Christie. Quan, en aquells llunyans inicis del segle XXI, Internet va irrompre a les nostres vides i ens les va capgirar com un mitjó, la xarxa es va convertir en el nostre índex de receptes. Meravellats, vèiem com, posant els ingredients que teníem a la nevera, Internet ens trobava una recepta que, gratuïtament, un bon jan havia penjat. Aquest canvi de paradigma va fer tremolar al món editorial. I no va passar res...
Fa uns quinze anys, les nostres vides van tornar a canviar. Van aparèixer les xarxes socials: Facebook i Instagram. Al principi eren només per retrobar els amics de l’EGB, però de seguida van irrompre els professionals, que van començar a anomenar-se influenciadors, i els més seriosos, “creadors de contingut”. Vam descobrir amb sorpresa que, de tot el contingut penjat a les xarxes, el que més interessava eren les fotos de menjar. I de seguida van arribar els vídeos, que van canviar del tot l’escenari. Milions de receptes explicades en un minut i mig: adeu a la matraca de YouTube, ara en el temps de fer un pipí aprens com es cuina un fricandó. Aquest canvi de paradigma va fer tremolar al món editorial. I no va passar res...
No puc vaticinar que els llibres continuïn existint perquè no tinc cap bola de vidre. Però sí que us puc assegurar que la meva lleixa de llibres de cuina continuarà vinclant-se pel pes
De fet, va passar l’impensable: els creadors de contingut van recopilar les receptes en llibres impresos en paper. El digital sucumbia a l’analògic. És un misteri per al qual no tinc cap explicació. Però me n’alegro moltíssim, per dues raons. La primera, perquè tenim una indústria potentíssima amb història i, sembla ser, amb futur. La segona, perquè el llibre et permet tot allò que les xarxes penalitzen: temps per gaudir i permanència. Pots fer servir el llibre per cuinar, és clar, però també pots llegir els textos, pots gaudir de les fotografies, al teu ritme i triant tu, no com el que som: víctimes de l’algoritme. Una sensació de llibertat i de sobirania que les xarxes difícilment et permetran, àvides de caçar-te.
Ara plana sobre els nostres caps una nova amenaça, com un núvol negre: la intel·ligència artificial ho canviarà tot, diuen. No sé si per a bé. Quan entro a les xarxes, clisso d’una hora lluny el contingut generat amb IA: d’ull tota mena de contingut elaborat amb IA, fals, polit en excés, perfecte fins a no ser creïble. Em produeix una tristesa infinita. Busco fotos que es vegin reals, plats amb taques i truites imperfectes… Fins que la IA identifiqui la meva dèria i aprengui a generar fotos amb taques i truites imperfectes, és clar.
No puc vaticinar que els llibres continuïn existint perquè no tinc cap bola de vidre. Però sí que us puc assegurar que la meva lleixa de llibres de cuina continuarà vinclant-se pel pes. I ja que hi som, aprofito per anunciar que aquest Sant Jordi, entre multitud de novetats, treu el nas Les receptes virals d'Ada Parellada, el recull de la sèrie de vídeos que vam fer a la Gourmeteria on cuinàvem 3 receptes a partir d’un sol aliment, des d’una taronja a un pa de motlle. Quan vam acabar la sèrie vam pensar que calia un llibre on trobar fàcilment les receptes de sempre i algunes idees que, probablement, no hauríem estat capaços d’inventar sense la pressió d’haver de fer els vídeos.
Un llibre, en definitiva, que no vinclarà la vostra lleixa perquè de segur que us serà tan útil que sempre el tindreu vora els fogons.
🍽️T’agraden les receptes de l’Ada Parellada? Aconsegueix aquí el seu llibre 150 receptes virals d'Ada Parellada amb un 5% de descompte exclusiu per a lectors d'ElNacional.cat utilitzant el codi LITKX6G1