Que la Barceloneta és el barri de pescadors per excel·lència i un dels més pintorescs està fora de dubte, com també està fora de dubte que els veïns i veïnes preferien l’antiga Barceloneta preolímpica que la Barceloneta actual, que ha desplaçat la majoria dels veïns a altres barris i ciutats més econòmics i ha convertit el barri pràcticament en una ciutat dormitori.
Corrien els anys seixanta quan el Gabriel i la Glòria van obrir al número 6 del carrer Balboa la cerveseria el Vaso de oro. Concretament a la part posterior de la sala de l’antic cinema Marina, ubicat al carrer Ginebra 5 cantonada amb el carrer Carbonell. El cinema Marina en aquella època era la seu social del barri per on desfilaven els joves i no tan joves fonamentalment per veure-hi pel·lícules, però també per escoltar-hi concerts, organitzar gales de Cap d'Any i Carnaval i actes polítics que ja presagiaven, per sort, la fi de la dictadura. Amb motiu de la Festa Major de la Barceloneta de l’any 1947 fins i tot va actuar-hi la cantant i actriu Imperio Argentina. Finalment, amb la venda del cinema per construir equipaments, la sala va tancar portes el diumenge 17 de juny del 1979 amb la projecció de la pel·lícula Per qui toquen les campanes —dirigida per Sam Wood, basada en la novel·la d’Ernest Hemingway i protagonitzada per Gary Cooper i Ingrid Bergman—, però això ja és una altra història.
Amb el temps el bar es va convertir en la cerveseria més aclamada de la ciutat gràcies a la simpatia dels propietaris i cambrers però sobretot gràcies a la seva cervesa ben tirada i les seves tapes. Per la seva llarga barra hi desfilaven veïns i veïnes, però també el bo i millor de cada casa en tots els àmbits. El llampant uniforme que encara llueixen els cambrers és un dels signes d’identitat del local, encara que una mica desfasat en els temps que corren, però ja ho diu la dita, si una cosa funciona, no la toquis.
Amb el temps el Vaso de oro es va convertir en la cerveseria més aclamada de la ciutat gràcies a la simpatia dels propietaris i cambrers però sobretot gràcies a la seva cervesa ben tirada i les seves tapes
Actualment, és el Gabi fill qui està al capdavant del negoci juntament amb el Gabi net. Li demano una Filo, que m’omple en tres vegades molt a poc a poc, ja es veu que hi té la mà trencada; una amanida de tonyina picant, i un pinxo de xoriç amb pebrot amb ravenera de picant. I us preguntareu què collons és la ravenera, doncs jo us ho explico, és el platet amb forma allargada que s’utilitza per a les olives, anxoves o, en aquest cas, el picant.
Mentre ploro amb el picant i em ventilo la cervesa amb el local ple a vessar, confirmo que els cambrers són els mateixos de tota la vida, i penso que potser han fet un pacte amb el diable perquè els trobo ben joves. Assegut a la barra, recordo tardes memorables de fa molts anys al Vaso de oro amb companys de feina del Liceu, amb amics de la Seu quan estudiaven a Barcelona i amb la meva dona, mare dels meus fills i companya de viatges que m’aguanta des de fa trenta anys. En aquella època era habitual anar de bars, no com ara, i visitar el mateix dia la Cova Fumada, el Jaika i el Vaso de oro per acabar al bar Leo cantant per soleares.
Com és normal, al Vaso s’han anat adaptant a les noves necessitats, i el que abans era un lloc per fer unes canyes i unes tapes ara a més a més hi pots dinar com Déu si et ve de gust. Així, fan un filet amb foie que s’ha convertit en l’especialitat de la casa, i la planxa no deixa mai de treballar amb les millors gambes, escamarlans i escopinyes de la Barceloneta. Menció molt especial es mereix la cervesa que serveixen i fabriquen ells mateixos amb un clúster cerveser ubicat al Vallès, fent servir la mateixa maquinària que van adquirir fa molts anys.